Tema 1: El planeta terra i la seva representació. Els mapes

Presentació

En la unitat, l’alumnat aprendrà quins són els moviments que fa el planeta i les conseqüències que tenen. A continuació, es treballaran els mapes i faran servir l’escala, es localitzarà un punt en un mapa, s’orientarà en un plànol i usaran un mapa de fusos horaris. Finalment l’alumnat aprendrà a utilitzar les TIC.

Objectius

1. Conèixer la forma i les dimensions de la Terra.
2. Conèixer el moviment de rotació de la Terra i la relació que té amb la successió dels dies i les nits.
3. Conèixer el moviment de translació de la Terra i establir la relació entre aquest moviment i les estacions de l’any.
4. Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconèixer la seva utilitat.
5. Entendre la funció dels fusos horaris i calcular correctament la diferència horària entre diferents punts de la Terra.
6. Conèixer els principals sistemes de projecció cartogràfica i reconèixer els seus usos.
7. Resoldre adequadament activitats plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i de mapes.
8. Interpretar correctament escales gràfiques de diferents magnituds.

El planeta Terra

El planeta terra realitza dos moviments:

En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari, d’oesta est, i tarda 24 hores aproximadament.

A causa d’aquest moviment de rotació, es fa clar primer als llocs situats més cap a l’est. El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits.

En el moviment de translació la Terra gira al voltant del Sol dibuixant una òrbita el·líptica, que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 48 minuts). 

Com que l’eix de la Terra és inclinat, les diverses zones del planeta no reben llum solar ambla mateixa intensitat, al llarg de l’any. Aquesta inclinació fa que se succeeixin les estacions de l’any (estiu, hivern, primavera i tardor), ja que en el recorregut que fa la terra, rep de manera diferent els raigs solars.

Els equinoccis i els solsticis marquen el començament de les estacions: en els equinoccis els raigs del Sol cauen perpendiculars a l’equador (comença la primavera o la tardor). En els solsticis els raigs solars arriben perpendiculars als tròpics. Comença l’estiu o l’hivern.

Les coordenades geogràfiques: La latitud i la longitud

Les coordenades geogràfiquessón unes línies imaginàries que es tracen damunt el globus terraqüi en forma de quadrícula. N’hi ha de dos tipus:

  • Paral·lels: envolten la Terra de manera paral·lela a l’equador. Els principals són el Tròpicde Càncer, el de Capricorn, el Cercle Polar Àrtic i l’Antàrtic.
  • Meridians: envolten la Terra de nord a sud, pas-sant pels dos pols. El més important és elmeridià de Greenwich o meridià 0°.

Les coordenades geogràfiques s’utilitzen per situar exactament un punt damunt la Terra,que es trobarà en l’encreuament entre un paral·lel i un meridià.

Per localitzar un punt necessitarem dues coordenades

  • Latitud: és la distància que hi ha entre qualsevol punt de la terra i l’equador (paral·lel 0º). Pot ser nord nord o sud i es mesura en graus, minuts i segons
  • Longitud: és la distància que hi ha entre qualsevol punt la terra i el meridià de Greenwich (meridià 0º).Es mesura en graus, minuts i segons i pot ser est o oest.

Els mapes i les projeccions cartogràfiques.

La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, que és com una maqueta d’aquesta. Quan necessitam que aquesta representació sigui plana i no esfèrica, hem d’anar als mapes, que elaboren els cartògrafs.

Un  mapa  és una representació gràfica proporcionada de la superfície terrestre, en dues dimensions, en el qual les informacions s’expressen de forma simplificada, selectiva i convencional (trames de colors, les línies, els punts o simbòlics), la llegenda que recull l’explicació dels signes i l’escala.

Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra damunt un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques per als mapes:

Cilíndrica: dibuixa els meridians i els paral·lels de l’esfera sobre un cilindre tangent a ella mateixa en l’Equador. Els meridians i els paral·lels es tallen formant angles rectes. Els meridans mantenen entre ells la mateixa distància però no així els paral·lels. Aquests mapes mostren poca deformació en les zones equatorials però molta a les polars, per tant és la més utilitzada per representar la zona intertropical.

Cònica: consisteix a portar cada punt de l’esfera terrestre sobre un con tangent imaginari en un paral·lel determinat. Els meridians són línies que convergeixen en el pol, i els paral·lels, arcs de cercles concèntrics que tenen el pol com a centre. Les deformacions són mínimes en el paral·lel de contacte però augmenten conforme ens allunyem. És la projecció més adequada per a representar les zones temperades.

Plana o zenital: consisteix a projectar els meridians i els paral·lels sobre un pla tangent al pol. Els paral·lels apareixen com cercles concèntrics i els meridians són els radis d’aquests cercles. És la projecció més utilitzada per representar els pols.

No hi ha projeccions cartogràfiques perfectes, totes tenen els seus avantatges i inconvenients. Per això és important saber quines dades o informació volem conèixer o aprendre per seleccionar adequadament el tipus de mapa amb la projecció corresponent:

  • Si el que necessitem és comparar la superfície de dos països, ens serà molt útil una projecció equivalent, perquè respecta les proporcions de les àrees.
  • Si el que busquem és mostrar la forma d’un territori, farem servir una projecció conforme, que distorsiona mica la zona que ens interessa.

També resulta molt important observar quin és el lloc escollit per centrar una determinada projecció.

Habitualment, tots els mapes que vam consultar en els organismes oficials o publicacions del nostre país s’han elaborat amb la projecció centrada en el nostre territori. Per exemple, el mapa de Mercator, és eurocèntric perquè situa Europa al centre del món.

Descobreix altres tipus de projeccions cartogràfiques i juga modificant-les

Si vols aprendre’t els mapes ho pots fer jugant, els mapes interactius de Didactalia t’ensenyarà jugant a ubicar elements físics (muntanyes, rius, etc) i polítics (països, estats i capitals de tot el món) en un mapa.

L’escala d’un mapa indica quantes vegades s’ha reduït la realitat per poder ser represen-tada. Pot ser numèrica (s’utilitzen centímetres) o gràfica (un segment indica la distància en quilòmetres).

Els tipus del mapes

Hi ha de diversos tipus de mapes:

  • Els mapes físics representen els elements físics del territori, com els accidents de el relleu, els rius, llacs i mars. Un tipus especial de mapa físic és el  mapa topogràfic .
  • Els mapes topogràfics són mapes de tipus general que inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.
  • Els mapes Temàtics: reflecteixen un aspecte de la realitat; n’hi ha de climes, de població, de relleu, etc. Els mapes temàtics d’ús més freqüent són:
    • Climàtics. Recullen informació dels tipus de climes, la distribució de les temperatures o de les precipitacions, etc.
    • Polítics. Inclouen els límits polítics i administratius de països, capitals i altres poblacions.
    • Econòmics. Reuneixen informació sobre agricultura, pesca, mineria, ramaderia, indústria, turisme, etc.
    • Demogràfics. Indiquen aspectes de la població com la densitat, les migracions, la natalitat o la mortalitat.

Les hores: oficials i solars

A causa de el moviment de rotació de la Terra, les primeres hores de sol se donen als llocs situats cap a l’Est. Per això se diu que el Sol “surt” per l’est.

Per fer comprensible i raonable els horaris, els humans han dividit el planeta Terra en diversos fusos horaris. Tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la mateixa hora.

Els fusos horaris són cada un dels 24 sectors en què es divideix la superfície de la Terra i són el resultat de pensar que la Terra és una esfera perfecta (ja sabem que no ho és, però cal considerar-la) i de dividir els 360 ° de l’esfera terrestre entre les 24 hores que tarda la Terra a fer una volta completa sobre el seu eix, és a dir un dia.

Fusos horaris estàndards establerts el 31 de maig de 1999. Actualizat: 8 de marzo de 2020.

Totes les zones horàries es defineixen en relació al temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres.

Com que la Terra gira d’Oest a Est, en passar d’una zona horària a la següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari, es passa de l’Est a l’Oest, hem de restar una hora. El meridià 180°, conegut com a línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

L’horari d’estiu (també denominat DSTDaylight saving time) és l’horari que obeeix a la convenció per la qual s’avancen els rellotges respecte a l’hora teòrica de la zona horària corresponent; el motiu és el d’aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins. Dit d’una altra manera, és el temps local que un país adopta per una determinada part de l’any, que generalment es concreta en avançar en una hora l’horari estàndard oficial, o horari d’hivern.

Les dates de començament i acabament del DST també varien però, generalment, a l’hemisferi nord comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d’abril o l’últim de març, i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d’octubre. A l’hemisferi sud, les dates de començament i acabament són sis mesos més tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s’avança una hora a començaments de la primavera i es retarda de nou a la tardor de manera que les hores d’activitat s’acomoden millor a les hores de llum diürna.

Recursos per ampliar continguts:

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close