La Il·lustració fou una nova forma de pensament impulsada per la burgesia europea per lluitar contra l’Absolutisme, la noblesa i l’Església i l’economia basada en la propietat de terres. Dit d’altra manera, contra l’Antic Règim.
L’absolutisme era el sistema polític dominant en la major part dels països d’Europa a principis del segle XVIII. El rei concentrava tots els poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial). Aquest sistema, autoritari i centralista, se sustentava en les teories de pensadors com ara el bisbe Jacques Benigne Bossuet, que defensava l’origen diví de la monarquia. Per a Bossuet, el rei era el substitut de Déu a la terra i la seva missió consistia a executar la voluntat divina.
La Il·lustració va néixer a Anglaterra, a començaments del segle XVIII, des d’on passà a Alemanya i França i on s’expressarà en forma de lluita social amb la Revolució Francesa. Els il·lustrats tenien una concepció optimista de la natura, que consideraven una font de justícia i de bondat, i també de l’ésser humà, que naixia per ser feliç. Confiaven en la idea de progrés i creien que la raó i la voluntat humana podien transformar la societat. El pensament il·lustrat es fonamenta principalment en:
- Racionalisme: L’home és capaç de comprendre tot allò que passa a través de la seva intel·ligència. Només és real i acceptable allò que pot ser comprès amb la raó.
- Recerca de la felicitat a través de la llibertat: L’objectiu màxim de l’Home a la Terra és la recerca de felicitat. Per això s’ha de trobar a través de la propietat privada, llibertat i igualtat – política i legal- (ideals de la burgesia). Per una altra banda, amb l’educació es pot millorar les condicions de vida dels éssers humans.
- Laïcisme: Ens trobem amb la primera vegada a la Història on se superposa el laïcisme en la cultura, enfront de la religió. Tot i que bona part dels il·lustrats eren deistes, és a dir, creien en una religió natural que admetia la idea de Déu, rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa. Els il·lustrats parlaran de Filantropia: amor a l’home per l’home.
En aquest sentit, podem veure que en el segle XVIII augmenten les obres de filosofia, ciències naturals. En canvi, els llibres religiosos foren escassos.
Entre 1751 i 1772, es va publicar a França l’Encyclopédie, editada per Denis Diderot i Jean le Rond d’Alembert, que pretenia recollir el pensament il·lustrat. Aquesta obra magna va complir una doble funció: informar (i, per tant, sistematitzar i posar al dia els coneixements del seu temps) i crear una polèmica ideològica, amb el seu rebuig a l’autoritat i el seu afavoriment del progrés. Va ser Denis Diderot qui el 1747 es va fer càrrec d’aquest projecte i es va convertir en el director de l’obra (Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis). En la redacció, hi van col·laborar altres pensadors il·lustrats, com Montesquieu, Rousseau, el Baró d’Holbach i Voltaire.
Així en l’àmbit social, els il·lustrats es varen oposar a la societat estamental basada en la tinença de privilegis en nom dels seus avantpassats. Per això, defensaven la mobilitat social, la igualtat d’origen i el mèrit segons la vàlua de cada persona.
En matèria econòmica es mostraren contraris al mercantilisme, una doctrina econòmica que defensava la creença en el comerç i en l’acumulació de metalls preciosos com a principals fonts de riquesa d’un país. Per tant les monarquies absolutistes optaren per polítiques proteccionistes encaminades a afavorir les exportacions i a penalitzar les importacions i d’aquesta manera augmentar la quantitat d’or i plata que acumulaven.
Per contra, els il·lustrats entre els quals destacava François Quesnay varen defensar la fisiocràcia, segons la qual eren l’agricultura i les activitats productives les que permetien viure als seus habitants. Per això varen lluitar contra qualsevol reglamentació estatal i varen defensar els principis primigenis del liberalisme econòmic: la lliure iniciativa, la propietat privada i la llibertat econòmica.
Des de la perspectiva de la teoria política, els il·lustrats proposaren una sèrie de canvis que afectaven de ple la justificació de l’Antic Règim:
- Montesquieu va teoritzar sobre el principi de la separació dels poders de l’estat: el legislatiu, responsable de l’elaboració de les lleis; l’executiu, encarregat de governar el país i el judicial, que administra la justícia, amb un èmfasi especial en la independència del poder judicial.
- Rousseau va plantejar la teoria del contracte social, que explicava l’existència de la societat organitzada a partir d’un pacte entre els individus, que renunciaven a la llibertat de l’estat de naturalesa a canvi d’uns drets dins d’una estructura política organitzada, l’estat. És a dir, un pacte entre governants i governats. També va definir el principi de sobirania nacional, pel qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat per mitjà del vot.
- Voltaire va criticar l’absolutisme i la tirania, i va proposar la creació d’un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca a partir de l’existència d’un parlament i d’una millora del sistema fiscal que no recaigués exclusivament sobre el poble.
Charles de Montesquieu 
François Marie Arouet (Voltaire) 
Jean-Jacques Rousseau
El despotisme il·lustrat
La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees. Alguns reis de monarquies absolutistes varen dur a terme experiències reformistes que pretenien unir l’autoritat reial amb les idees de progrés de la Il·lustració. Entre els exemples de monarques il·lustrats destaquen Frederic II a Prússia, Maria Teresa a Àustria, la tsarina Caterina a Rússia i Carles III a Espanya.
Les característiques comunes del despotisme il·lustrat foren la racionalització de l’administració, el foment de l’educació i la cerca de la modernització econòmica. Tots ells varen promoure programes de desenvolupament agrícola i industrial i van facilitar la llibertat de comerç.
Tanmateix aquestes mesures varen tenir un abast molt limitat, ja que els privilegiats no veien amb bons ulls aquestes reformes econòmiques que, si volien que funcionàs, s’havia de posar en dubte la societat estamental i el poder absolut. Per tant, les contradiccions del despotisme il·lustrat varen obrir camí a les revolucions que van posar fi a l’Antic Règim.
Bibliografia
- Socials en Xarxa (http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/)
- Buxaweb.cat
- Wikipedia (imatges lliures de drets)
rpuigserversocials.com 
You must be logged in to post a comment.