El 4 de novembre de 1922, a la vall dels Reis (Egipte), es va produir un dels moments més fascinants i transcendents de la història de l’arqueologia. Aquell matí, l’arqueòleg i egipteòleg britànic Howard Carter, finançat per Lord Carnarvon, va fer una troballa que canviaria per sempre la nostra percepció sobre l’antic Egipte: el primer graó excavat a la roca que conduïa a la tomba intacta del faraó Tutankamon (KV62).

Un camí de perseverança i fe arqueològica

Després de la Primera Guerra Mundial, la majoria de grans egiptòlegs consideraven que la Vall dels Reis ja havia lliurat tots els seus secrets i que no quedava cap sepultura real per descobrir. Tanmateix, Carter mantenia la convicció que la tomba de Tutankamon, un jove faraó de la dinastia XVIII que va governar durant el segle XIV aC, encara romania amagada. Després de sis temporades de campanya d’excavació infructuoses i quan el finançament de Lord Carnarvon estava a punt de ser retirat, la persistència de Carter va donar el seu fruit.

El 4 de novembre, els treballadors de l’excavació van ensopegar amb un graó carved a la pedra que havia quedat cobert per les runes de les cabanes dels treballadors de l’època ramèssida. En desmuntar la runa, van aparèixer setze graons que descendien cap a una porta segellada amb els empremtes del necròpoli reial.

«Coses meravelloses»

Setmanes més tard, quan es va obrir una petita escletxa a la porta de la cambra anteposada, Lord Carnarvon li va preguntar a Carter si podia veure alguna cosa. La resposta de Carter va passar a la història: «Sí, coses meravelloses».

L’interior de la tomba guardava més de 5.000 objectes perfectament conservats: des del cèlebre màscara funerària d’or massís, carros de guerra, mobles, vestits i joies, fins a petits objectes de la vida quotidiana del jove rei. A diferència de la majoria de sepultures de la Vall dels Reis, que havien estat saquejades durant l’antiguitat, la KV62 va romandre pràcticament intacta gràcies al fet de quedar sepultada per acumulacions de materials posteriors.

Impacte cultural i l’inici de l’egiptomania moderna

El troballa del 4 de novembre de 1922 no només va revolucionar el coneixement acadèmic sobre el Nou Imperi d’Egipte, sinó que va desfermar una veritable febre cultural a nivell mundial. L’estil Art Déco de les dècades de 1920 i 1930 es va xopar de motius egipcis, i la premsa internacional va convertir la figura de Tutankamon i la «maledicció del faraó» en un fenomen mediàtic de masses.

Avui dia, el descobriment de la tomba de Tutankamon continua sent un referent de rigor científic en la metodologia arqueològica de conservació i catalogació, recordant-nos la importància de protegir i valorar el patrimoni històric de la humanitat.