El proper 3 de novembre, els Estats Units celebraran les seves eleccions de mig mandat (midterm elections). Aquests comicis no només mesuren la temperatura política del país, sinó que reediten el mapa de poder al Congrés i dictaminen la capacitat d’acció de la Casa Blanca per als dos darrers anys de mandat.

Per què es vota el dimarts 3 de novembre?

La data de celebració respon a una tradició i una llei federal fixada pel Congrés nord-americà l’any 1845: les eleccions federals s’han de celebrar sempre el primer dimarts després del primer dilluns de novembre.

• Per què al novembre? A l’Amèrica agrària del segle XIX, la collita ja havia acabat i l’hivern dur encara no havia començat, fet que facilitava el desplaçament dels ciutadans.
• Per què un dimarts? El diumenge estava reservat a la feina religiosa i al descans, i molts electors necessitaven tot el dilluns per viatjar a cavall o en carruatge fins a la seu del comtat per votar.
• Per què «després del primer dilluns»? S’evitava així que la votació caigués el 1 de novembre, dia de Tots els Sants, i s’assegurava que no coincidís amb el tancament de comptabilitats mensual dels comerciants.

On es vota i què hi ha en joc?

Les eleccions de mig mandat tenen un abast territorial total i s’estenen al llarg i ample dels 50 estats de la Unió:

1. Cambra de Representants (House of Representatives): Es renoven la totalitat dels 435 escons amb dret a vot. Cadascun representa un districte electoral proporcional a la població de cada estat.
2. Senat dels Estats Units (US Senate): Es disputa aproximadament un terç de la cambra, concretament 35 escons. Cada estat compta amb 2 senadors, i els seus mandats duren 6 anys.
3. Governadors i càrrecs locals: De manera paral·lela, 36 estats i 3 territoris trien el seu governador, a més de nombroses legislatures estatals, fiscals generals i batles.

Quan prenen possessió els nous electes?

D’acord amb la 20a Esmena de la Constitució dels Estats Units, els congressistes i senadors electes el 3 de novembre no prenen possessió de forma immediata.

El nou 120è Congrés dels Estats Units es constituirà oficialment el 3 de gener a les 12 h del migdia. Durant aquest període de transició de dos mesos (conegut com la seixanta de la lame duck o «ànec coix»), el Congrés sortint manté la facultat de legislar.

Què suposaria una victòria demòcrata al Senat convivint amb un president republicà?

Si el Partit Demòcrata aconsegueix el control del Senat mentre Donald Trump ocupa la presidència des de la Casa Blanca, l’equilibri de poders institucional canviarà radicalment. Als EUA, el Senat té competències exclusives d’enorme rellevància que condicionarien directament l’acció de govern:

• Bloqueig de nomenaments judicials i d’executiu: El Senat té la potestat de ratificar o rebutjar els jutges del Tribunal Suprem, els jutges federals i els alts càrrecs del Gabinet (secretaris d’Estat, defensa, etc.). Amb un Senat demòcrata, qualsevol perfil conservador o controvertit quedaria immediatament vetat.
• Capacitat d’investigació i citació (Subpoena Power): Les comissions del Senat, en mans de majories demòcrates, tindrien capacitat legal per obrir investigacions oficials sobre l’Administració, requerir documents confidencials i citar membres de la Casa Blanca a declarar sota jurament.
• Paràlisi legislativa: Perquè qualsevol llei sigui enviada a la taula del president per a la seva signatura, ha de ser aprovada en idèntics termes per la Cambra i el Senat. Una victòria demòcrata obligaria la Casa Blanca a negociar bilateralment o a recórrer exclusivament a ordres mecanicistes i executives per governar.
• Aprovació de tractats internacionals: La ratificació d’acords i tractats exteriors requereix una majoria de dos terços al Senat, fet que deixaria la política exterior de l’Administració sotmesa al filtre directe de l’oposició.

Hi pot haver un Impeachment a Donald Trump si guanyen els demòcrates?

La possibilitat d’iniciar un procés de impeachment (judici polític o destitució) contra un president dels Estats Units és un dels mecanismes més extraordinaris que preveu la Constitució nord-americana per als casos de «traïció, suborn o altres delictes i faltes greus» (High Crimes and Misdemeanors).

En un escenari de coexistència entre un president republicà com Donald Trump i un Congrés dividit o amb majoria demòcrata en una o ambdues cambres, la via del impeachment torna a situar-se en el centre del debat polític.

El procés no consta d’un sol pas, sinó de dues fases clarament diferenciades repartides entre les dues cambres del Congrés:

1. La Cambra de Representants (L’Acusació): La Cambra de Representants actua com un gran jurat. Qualsevol membre pot presentar articles de impeachment. Perquè el president quedi oficialment acusat (impeached), només cal una majoria simple (218 de 435 vots). Si la Cambra està en mans de l’oposició (demòcrata), aprovar un impeachment és tècnicament i política viable.
2. El Senat (El Judici i la Destitució): El Senat celebra el judici polític, presidit pel president del Tribunal Suprem. Per destituir efectivament el president, la Constitució exigeix una majoria qualificada de dos terços dels senadors presents (normalment 67 de 100 vots).

Què diuen els antecedents històrics?

A la història dels Estats Units, cap president ha estat mai destituït pel Senat mitjançant un procés de impeachment.

• Andrew Johnson (1868). Acusat per la Cambra de Representants per haver enfrontat les polítiques de reconstrucció postguerra civil. Al Senat se salvà de la destitució per un sol vot.

• Richard Nixon (1974). Arran del cas Watergate, la Cambra va iniciar els tràmits per al impeachment. Nixon va dimitir abans que la Cambra de Representants votés l’acusació, sabent que no comptava amb el suport ni del seu propi partit.

• Bill Clinton (1998). Acusat de perjuri i obstrucció a la justícia pel cas Lewinsky. La Cambra (de majoria republicana) el va processar, però el Senat el va absolre en no assolir-se la majoria de dos terços (45 vots a favor de la destitució per perjuri i 50 per obstrucció).

• Donald Trump (2019 i 2021). És l’únic president de la història acusat dues vegades per la Cambra de Representants: la primera per abús de poder i obstrucció al Congrés (cas Ucraïna) i la segona per incitació a la insurrecció (assalt al Capitoli). En ambdós judicis al Senat va quedar absolt en no assolir-se el llindar de 67 vots.

Quines possibilitats té de fructificar un nou impeachment?

Ateses les majories parlamentàries i els antecedents, cal diferenciar entre la viabilitat de l’acusació i la viabilitat de la destitució:

1. Fructificació a la Cambra de Representants: Altament possible. Si els demòcrates ostenten la majoria a la Cambra de Representants, tenen el poder de redactar, votar i aprovar articles de impeachment de manera unilateral. Això marcaria formalment al president com a acusat per tercera vegada.
2. Fructificació al Senat (Destitució): Pràcticament nul·la. La destitució requereix 67 vots al Senat. En el context de polarització actual, cap dels dos partits disposa d’una majoria tan àmplia per si sol. Per destituir Donald Trump, els demòcrates necessitarien no només el control de la cambra sinó el suport de nombrosos senadors republicans que votessin en contra del líder del seu propi partit.

Com ja va demostrar la història recent dels dos anteriors impeachments a Trump, la disciplina de vot de la bancada republicana s’ha mantingut gairebé intacta (amb comptades excepcions individuals com la de Mitt Romney el 2020).

Si bé la destitució final és altament improbable des del punt de vista aritmètic, la posada en marxa d’un impeachment no deixa de tenir un impacte polític devastador:

• Eina de desgast: Funciona com una plataforma d’investigació pública constant sobre la gestió de la Casa Blanca.
• Control de l’agenda: Paralitza l’agenda legislativa del president i l’obliga a actuar a la defensiva.
• Mobilització de les bases: Pot servir per mobilitzar tant l’electorat de l’oposició com la base pròpia del president, que pot utilitzar el procés com una «caça de bruixes» per xipollar el suport dels seus partidaris.

En definitiva, tot i que no es pot preveure amb certesa quin serà el resultat final ni com es traduirà en una nova correlació de forces al Congrés, les eleccions de mig mandat són transcendentals per a la democràcia nord-americana. Aquests comicis permeten mesurar el grau de suport polític que conserva el president a mig camí del seu mandat i poden confirmar, limitar o reorientar la seva capacitat d’acció. Alhora, contribueixen a fer efectiu l’equilibri de poders (checks and balances) previst per la Constitució dels Estats Units, ja que ofereixen a l’electorat l’oportunitat de reforçar el control del Congrés sobre la Casa Blanca i d’evitar que el poder executiu actuï sense contrapesos.

Més enllà de les majories concretes que en resultin, les midterm elections recorden que la vida política dels Estats Units es construeix també entre eleccions presidencials, en un procés de vigilància, negociació i participació ciutadana que manté viu el sistema republicà.