El 30 d’octubre de 1918, a bord del cuirassat britànic HMS Agamemnon, ancorat al port de Mudros (illa de Lemnos), es va signar un document de transcendència geopolítica colossal: l’Armistici de Mudros. Amb aquesta signatura, l’Imperi Otomà capitulava davant les potències aliades, posant fi a la seva participació en la Primera Guerra Mundial i iniciant un procés de desmembrament que transformaria de forma irreversible el mapa del Pròxim Orient.

El context d’un gegant exhaust

A la tardor de 1918, la Gran Guerra s’acostava inexorablement al seu final. L’Imperi Otomà, que havia entrat al conflicte el 1914 com a aliat d’Alemanya i l’Imperi Austrohongarès, es trobava completament exhaust. Després d’anys de combats ferotges en fronts tan diversos com Gallípoli, Mesopotàmia o Palestina, la combinació d’aixecaments arabistes interns —impulsats per agents britànics com T.E. Lawrence— i les derrotes militars successives davant les forces britàniques havien col·lapsat l’estructura militar i econòmica de l’imperi.

La rendició de Bulgària al setembre va deixar la mateixa capital otomana, Istanbul, desprotegida davant un eventual avanç aliat. Sense suport alemany i aïllat diplomàticament, el govern del jove sultà Mehmed VI no va tenir més opció que demanar un alto el foc.

Les clàusules i l’impacte immediat

L’armistici no va ser una simple pau negociada, sinó una capitulació pràcticament incondicional. Entre les seves 25 clàusules s’establia:

• L’obertura immediata dels estrets dels Dardanels i del Bòsfor a les flotes aliades.
• La desmobilització de l’exèrcit otomà i el lliurament dels vaixells de guerra.
• El control aliat dels ferrocarrils, les línies de telegrafia i els punts estratègics.
• El controvertit Article 7, que atorgava als Aliats el dret a ocupar qualsevol punt del territori otomà si consideraven que la seva seguretat estava amenaçada.

Aquest article va ser la porta d’entrada a l’ocupació militar d’Istanbul, així com a les invasions posteriors per part de tropes greques, franceses, britàniques i italianes d’Anatòlia.

De les cendres de l’Imperi al Pròxim Orient modern

L’Armistici de Mudros va ser el preludi del Tractat de Sèvres (1920), que preveia el repartiment colonial de l’imperi entre les potències europees. Tanmateix, la duresa d’aquestes condicions va provocar la reacció del moviment nacionalista turc, liderat per Mustafà Kemal (Atatürk). Aquest rebuig va desencadenar la Guerra d’Independència Turca (1919-1923), que culminaria amb l’abolició del sultanat i la creació de la Republica de Turquia.

Al mateix temps, el buit de poder a les províncies àrabs de l’antic imperi va ser omplert pels mandats britànics i francesos (dissenyats en l’acord secret Sykes-Picot), dibruixant unes fronteres artificials que van plantar la llavor de molts dels conflictes que encara avui afecten el Pròxim Orient (el Síria, l’Iraq o el conflicte araboisraelià).