La vaga indefinida de la Comunitat de Madrid no és un conflicte local ni una «vaga política»: és la mateixa pregunta que fa mesos que sacseja València, Catalunya, Aragó i Andalusia. I les càrregues policials a la Complutense no tenen defensa possible.

El 14 d’octubre de 2026 va començar a la Comunitat de Madrid una vaga de l’ensenyament públic no universitari que ningú no havia vist a la regió: indefinida, sense data de finalització i convocada per un comitè que reuneix CCOO, UGT, CGT, CNT, Solidaridad Obrera i STEM, juntament amb plataformes docents com Menos Lectivas, Educación Especial Digna i Queremos FP. Hi estan cridats uns 65.000 docents. Però la imatge del dia no va ser una aula buida. Va ser una càrrega policial contra estudiants. Convé no confondre la notícia amb el motiu, i tampoc el motiu amb la notícia.

Què reclamen i per què?

Els convocants resumeixen el conflicte en quatre eixos, i cap no és una consigna abstracta: tots tenen xifra

Les hores lectives són el nus del problema. Segons la plataforma Menys Lectives, Madrid és l’única comunitat que conserva l’ampliació d’horari aprovada en els anys de retallades, i revertir-la obligaria a contractar uns 4.000 docents més. Els sindicats afegeixen que un professor de Secundària madrileny cobra uns 507 euros al mes menys que un d’Euskadi. I reclamen que l’alumnat amb necessitats educatives especials compti doble a l’hora de fixar les ràtios.

A això s’hi suma l’educació especial, on les famílies i les plataformes denuncien que, en comptes de construir centres nous, l’administració ocupa aules «prestades» en col·legis grans, amb la segregació que això comporta. I les educadores d’0 a 3 anys fa uns sis mesos que són en vaga indefinida «sense marc de negociació a la vista».

La resposta del Govern regional ha estat tancar la porta. La consellera Mercedes Zarzalejo atribueix la convocatòria a motius polítics, acusa els promotors de prendre alumnes, docents i famílies com a «ostatges» i assegura que la Comunitat compleix l’acord vigent. Fins i tot el seguiment és en disputa: la Comunitat parla d’un 44,6 %, mentre UGT el situa entre el 70 i el 75 %. Quan un govern diu que tot va amb normalitat i la meitat de les aules (o més) són buides, la discrepància ja és una notícia.

Madrid no és una excepció

Qui vulgui presentar la vaga madrilenya com una rebel·lia aïllada ha passat per alt el mapa de les proteste seducatives. El conflicte és estatal, i el 2026 ha estat l’any en què s’ha fet visible:

• País Valencià. Vaga indefinida del professorat des de l’11 de maig; a començaments de juny ja en sumava 21 dies, amb uns 630.000 estudiants afectats.
• Catalunya. El professorat va rebutjar en consulta el preacord signat amb el Govern, per insuficient, i el curs va començar amb una nova aturada el 8 de setembre.
• Aragó. Vaga educativa els dies 19 i 20 de maig, contra el deteriorament de l’escola pública.
• Andalusia. Una trentena d’organitzacions de la comunitat educativa han convocat una vaga general educativa l’11 de novembre.
• Balears. L’Assemblea de Docents va donar 100.000 euros a les caixes de resistència de Catalunya i del País Valencià, 50.000 a cada una. Una mostra de solidaritat que diu molt de com es viu aquí aquest conflicte.

La premsa especialitzada ho va resumir amb una frase que no és gens exagerada: que València, Catalunya i Madrid, que concentren prop del 40 % del professorat públic, estiguin alhora en conflicte és un salt qualitatiu. Mentrestant, l’Estatut Docent, la norma que hauria de regular de manera estable els drets i les condicions del professorat, continua sense aprovar-se. Els territoris canvien, els governs també, però el diagnòstic és el mateix: ràtios altes, plantilles justes, sous que no compensen i una burocràcia que se’n menja el temps de classe.

Les càrregues de la Complutense: inacceptables

Els fets, tal com els recullen els mitjans, són aquests. Després d’un tancament nocturn a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense, els manifestants varen sortir a la via principal de la Ciutat Universitària i la Policia Nacional hi va carregar. Hi va haver cinc detinguts per atemptat contra l’autoritat, un policia i diversos manifestants ferits. La plataforma UCM por la Pública denuncia una càrrega «salvatge i indiscriminada» i la pròpia universitat les va condemnar.

Cal explicar també la versió policial, perquè una opinió sòlida no té por dels fets incòmodes. El delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín, afirma que la decisió la va prendre la mateixa Policia Nacional després de rebre avisos de talls de carrer i de possibles persones embossades dins la concentració, i fonts policials asseguren que dos agents van resultar amb ferides lleus. Si es demostra que hi va haver agressions a agents, s’han de jutjar, com tota la resta. Però això no canvia la conclusió. El mateix delegat va qualificar d’«inacceptables» les imatges i va demanar una investigació urgent, que la Policia Nacional ja ha obert internament.

Hi estam d’acord, però anam més enllà: una concentració d’estudiants i docents que exerceixen el dret de vaga i de reunió no es pot dissolre a cops. La possible presència d’uns quants encaputxats no justifica una càrrega sobre tothom, i una actuació «puntual» no deixa de ser una actuació desproporcionada. Perquè la investigació serveixi, ha de ser transparent, ha de poder identificar qui va donar l’ordre i qui la va executar, i ha d’acabar, si cal, en responsabilitats. Investigar internament és el mínim, no la solució.

Una escola que ensenya drets no pot veure com se’n carreguen els qui els exerceixen.

Lluitar per l’escola pública també és ensenyar

Algunes veus intencionades afirmen que no es pot interrompre la rutina dels més joves, però és molt pitjor convertir en rutina una situació inacceptable que interrompre-la per exigir solucions. És trist que hi hagi escoles sense docents, però més trist és tenir als docents sense suport i desbordats. Entre altres coses perquè les conseqüències per als alumnes són força pitjors. Que un escola o institut estiguin oberts no vol dir que funcionin de forma exemplar.

Els qui acusen el professorat de «fer política» o de «prendre els alumnes com a ostatges» donen per fet que ensenyar acaba a la porta de l’aula. No és així. El currículum diu què s’ha d’aprendre, però els alumnes aprenen també de com actuen els adults que els envolten. Veure els seus docents organitzar-se, assemblear-se, perdre un sou per defensar una ràtio o un grup d’educació especial és una lliçó de ciutadania que cap llibre de text no pot igualar. La Constitució reconeix el dret a l’educació a l’article 27 i el dret de vaga al 28.2; defensar-los alhora no és una paradoxa, sinó coherència.

Un professor que reclama 17 hores lectives no demana tenir menys feina. Demana el temps per preparar millor la classe, atendre l’alumne que va endarrerit i acompanyar el que té necessitats especials. Una ràtio de 15 alumnes a Primària és una forma de dir que cada criatura compta. La vocació no pot esdevenir en una subvenció dels docents a l’administració pública que tapi els forats que els gestors no són capaços de tapar. Quan el professorat es planta, defensa a la vegada la seva dignitat i la qualitat de l’ensenyament que ofereix, i no és possible separar-les.

Per això les càrregues són doblement greus: no només colpegen persones, sinó que ensenyen als joves una lliçó equivocada: que reclamar drets té un preu físic. Els estudiants de la Complutense han après aquests dies més sobre l’Estat de dret del que ensenyen molts temaris. Toca que les institucions els demostrin que l’escola pública, i els qui la defensam, mereixem respecte. A Madrid, i també aquí, a les Illes, on el professorat ja ha donat prova de solidaritat en una lluita ens pertoca a tots.

Fonts consultades

1. Infobae / EFE, «Arranca la huelga indefinida de la educación en Madrid con cargas y cinco detenidos», 14-10-2026. enllaç
2. Gacetín Madrid, «La educación pública madrileña a la huelga indefinida desde este miércoles», 13-10-2026. enllaç
3. El Diario de la Educación, «Madrid, comienza la huelga educativa indefinida», 14-10-2026. enllaç
4. El Diario de Madrid, «Huelga indefinida en la educación pública de Madrid desde el 14 de octubre: reivindicaciones y respuesta de la Comunidad». enllaç
5. CTXT, Diego Delgado, «Una huelga educativa contra la segregación en la Comunidad de Madrid», 12-10-2026. enllaç
6. Público, «La Policía carga contra manifestantes por la Educación Pública madrileña». enllaç
7. El Español, «Huelga educación Madrid, en directo», 14-10-2026. enllaç
8. Onda Vasca / Europa Press, «Cinco detenidos y dos policías heridos durante las protestas por la educación pública en la Complutense». enllaç
9. Demócrata, «Policía Nacional inicia una investigación interna por las cargas en la Complutense». enllaç
10. El Español, «El delegado del Gobierno abre una investigación por las cargas policiales a manifestantes en la huelga de educación», 15-10-2026. enllaç
11. Que.es, «Huelga de profesores: la educación pública afronta el final de curso más convulso en Valencia, Cataluña y Madrid», 9-6-2026. enllaç
12. Qué hacer con los niños, «Huelga de profesores en España: qué está pasando comunidad por comunidad». enllaç
13. Público, «La vuelta al cole enciende un otoño de huelgas y protestas por la educación pública en media España». enllaç
14. Que.es, «Vuelta al cole 2026: huelgas en cadena, reformas atascadas y la factura más cara de la historia», 7-9-2026. enllaç