El 15 d’octubre de 1917, en la pineda del castell de Vincennes, a les afores de París, un pelotó d’afusellament de dotze soldats francesos va posar fi a la vida de Margaretha Geertruida Zelle. Coneguda mundialment pel seu nom artístic, Mata Hari, aquesta ballarina i cortesana d’origen neerlandès va passar a la història com la baula més icònica de l’espionatge modern. Tanmateix, darrere la llegenda de la femme fatale irresistible s’hi amaga una realitat molt més complexa, marcada per la propaganda de guerra, la misogínia institucional i la necessitat d’un cap de turc en un dels moments més fosc de la Primera Guerra Mundial.

De la glòria dels escenaris al fons de la diplomàcia

Nascuda a Leeuwarden (Països Baixos) el 1876, Margaretha Zelle va reinventar la seva identitat a principis del segle XX després d’un matrimoni fallit a les Índies Orientals Neerlandeses. Reconvertida en Mata Hari («ull del dia» en malai), es va presentar a París com una princesa o sacerdotessa javanesa de danses sagrades. La seva bellesa i exotisme van captivar l’alta societat europea, convertint-la en una de les cortesanes més cèlebres de la Belle Époque, amb amants en les altures polítiques i militars de França, Alemanya i Rússia.

El problema va sorgir quan va esclatar la Gran Guerra el 1914. Com a ciutadana dels Països Baixos —un país neutral—, Mata Hari gaudia d’una llibertat de moviment per Europa que la majoria de ciutadans havien perdut. Aquesta mobilitat, combinada amb la seva xarxa d’amants influents a banda i banda del front, va atreure immediatament l’atenció dels serveis de intel·ligència.

El context de 1917: Un any de crisi i paranoia

Per entendre la gravetat del que va passar el 15 d’octubre, cal situar-se en el context dramàtic de l’any 1917. El front occidental estava estancat en una carnisseria sense fi. La fallida ofensiva Nivelle havia provocat motins massius en l’exèrcit francès, la població civil patia el desabastiment i la Revolució Russa amenaçava amb retirar un dels aliats clau del conflicte.

El govern francès necessitava urgentment explicar per què les coses anaven tan malament. La resposta perfecta no era la incompetència dels generals, sinó la traïció interna i el desviaments d’informació estratègica. Mata Hari va esdevenir la víctima ideal per canalitzar aquesta paranoia col·lectiva.

El 1916, el servei de contraintel·ligència francès la va captar, però poc després, la intel·ligència alemanya a Madrid va enviar un missatge xifrat a Berlín esmentant les activitats d’un «espia H-21». Els francesos van desxifrar el codi —que els mateixos alemanys sabien que ja estava conculcat— i van identificar H-21 com Mata Hari. Molts historiadors sostenen avui que els alemanys van lliurar deliberadament la ballarina perquè la consideraven ineficaç i volien desfer-se d’ella.

• 1876 • Naixement de Margaretha Geertruida Zelle a Leeuwarden.

• 1905 • Debut a París amb el nom artístic de Mata Hari.

• 1914 • Esclat de la Primera Guerra Mundial (Països Baixos neutral).

• Febrer 1917• Detenció a l’Hotel Plaza Athénée de París.

• Juliol 1917• Judici militar a porta tancada; condemnada a mort.

• 15 d’oct. 1917 • Execució per afusellament al castell de Vincennes.

El judici i la creació del mite

Detinguda el febrer de 1917 a París, va ser sotmesa a un consell de guerra a porta tancada. Sense proves materials concloents sobre el valor de la informació que suposadament havia passat, l’acusació es va basar principalment en el seu estil de vida lliure i independent, considerat «immoral» pels jutges militars. Se la va culpar, sense fonament real, de la mort de desenes de milers de soldats aliats.

El matí del seu afusellament, Mata Hari va mantenir una serenitat que va impressionar els mateixos testimonis: va rebutjar la venda als ulls i va mirar fixament el pelotó.

Avui dia, la figura de Mata Hari roman com un símbol de com la historiografia i la cultura popular poden transformar una persona real en un mite literari. Més enllà de la llegenda del cinema, el 15 d’octubre recordem un episodi crucial on la diplomàcia, la propaganda i la fúria de la Gran Guerra es van creuar tragicament.