El 13 d’octubre de 1909, als fossats del castell de Montjuïc de Barcelona, el pedagog i pensador llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia era executat per un pelotó de fusilament. Aquell fet no només va marcar el punt final tràgic als esdeveniments de la Setmana Tràgica, sinó que va convertir una figura clau de la renovació educativa en un símbol internacional de la lluita contra el dogmatisme i el poder establert.

Context històric: De la protesta social al consell de guerra

L’estiu de 1909, Barcelona va ser l’escenari d’una insurrecció popular desencadenada per la vaga general convocada contra la mobilització dels reservistes per a la Guerra del Marroc. La repressió governamental posteriors als aldarulls coneguts com la Setmana Tràgica va ser dura i sistemàtica: es van suspendre les garanties constitucionals i centenars de persones van ser detingudes.

Entre els processats va destacar el nom de Ferrer i Guàrdia, a qui les autoritats polítiques i militars de l’època van assenyalar com el «director d’orquestra» de les revoltes. Malgrat la manca de proves materials i testimonials directes, un consell de guerra summari el va condemnar a la pena capital. La sentència responia més al desig de l’estat d’escarmentar el moviment llibertari i la pedagogia laica que no pas a la seva responsabilitat directa en els fets.

L’Escola Moderna: Un model educatiu trencador

El veritable llegat de Ferrer i Guàrdia rau en la fundació de l’Escola Moderna l’any 1901 a Barcelona. El projecte defensava una línia pedagògica científica, racionalista, coeducativa (que integrava nens i nenes a les mateixes aules) i lliure de qualsevol tutela religiosa o doctrinal.

Entre les seves principals innovacions pedagògiques destacaven:

• Coeducació de sexes i de classes socials: Aprenentatge conjunt sense distincions de gènere o d’origen econòmic.
• Eliminació de premis i castigs: Supressió dels mecanismes d’avaluació tradicionals per fomentar l’interès natural per l’aprenentatge.
• Foment del pensament crític: Ús de la ciència experimentada directament i del contacte amb la natura com a eix de la formació.

Repercussió internacional i memòria

L’execució del pedagog va provocar una onada de protestes a les principals capitals europees i americanes, des de París fins a Buenos Aires, generant un fort descrèdit internacional per al govern d’Antoni Maura, que va acabar dimitint pocs dies després.

Avui dia, la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia roman com una referència cabdal per entendre els orígens de la renovació pedagògica contemporània i la defensa de l’escola laica i plural.