Imagineu-vos fer un viatge de tres anys running, sense Google Maps, sense saber exactament què trobareu, menjant canya de pescar i rates per sobreviure, i esquivant tempestes gegantines. Sembla l’argument d’una sèrie de Netflix, oi? Doncs aquesta va ser la realitat de l’expedició que, tal dia com avui, un 8 de setembre de 1522, va canviar per sempre la concepció de la Terra.

Aquell dimarts de setembre, la nau Victoria espiava la costa de Sanlúcar de Barrameda (Andalusia). De les cinc naus que havien sortit de Sevilla tres anys abans (el 1519) amb uns 250 homes a bord, només en tornava una. I de tota la tripulació, només 18 supervivents famèlics, malalts i exhausts van aconseguir trepitjar terra ferma. Al capdavant d’ells ja no hi era el famós Fernando de Magallanes —que havia mort en un combat a les illes Filipines—, sinó un mariner basc que es convertiria en llegenda: Juan Sebastián Elcano.

Un viatge comercial que va acabar en una odissea global

L’objectiu inicial de l’expedició no era fer la volta al món. Al segle XVI, les espècies (com el clau de olor, la canyella o el pebre) valien més que l’or; eren el «petroli» de l’època. Magallanes volia trobar un pas marítim cap a l’oest a través d’Amèrica per arribar a les «Illes de les Espècies» (les Moluques, a l’actual Indonèsia) sense haver de creuar les aigües controlades pels portuguesos.

Després de patir motins, un fred extrem a la Patagònia i de descobrir l’estret que avui porta el nom de Magallanes, es van endinsar en un oceà tan calmat que el van batejar com a Pacífic. Però de pacífic no en va tenir res: les setmanes passaven, el menjar es podria i l’escorbut feia estralls.

Quan Elcano va agafar el comandament de la Victoria després de la mort de Magallanes i de carregar les naus d’espècies, va prendre una decisió agosarada: en lloc de tornar pel mateix camí (cap a l’est), continuaria navegant cap a l’oest, creuant l’Oceà Índic i vorejant l’Àfrica. Una ruta secreta i perillosa, ja que s’arriscaven a ser capturats pels portuguesos.

Per què aquesta data és tan important?

L’arribada de la nau Victoria el 8 de setembre no és només una efemèride marítima. És el quilòmetre zero de la globalització. Per primera vegada, la humanitat va tenir la certesa empírica, física i pràctica que la Terra estava connectada, que tots els oceans eren, en realitat, un de sol i que el nostre planeta es podia rodejar.

Gràcies al diari de bord d’Antonio Pigafetta, el cronista del viatge, sabem fins i tot que van «perdre» un dia a causa dels fusos horaris, un fenomen que va deixar els savis de l’època completament astorats.

Avui, quan mirem els nostres telèfons mòbils connectats amb qualsevol racó del planeta en un clic, hem de recordar aquells 18 homes que, fa més de 500 anys, van tancar el cercle de la Terra a vela. Com li va dir el rei Carles I a Elcano en rebre’l, el basc havia estat el primer en poder dir: «Primus circumdedisti me» (Fuessis el primer en fer-me la volta).

Què us sembla? Coneixíeu la diferència entre el paper de Magallanes i el d’Elcano en aquesta aventura? Deixeu els vostres comentaris i compartiu aquest tros d’història a les vostres xarxes!