Quan pensem en la independència dels Estats Units, a tots ens ve al cap la famosa data del 4 de juliol de 1776. Aquell dia, les tretze colònies americanes van signar una declaració d’intencions valenta i revolucionària. Tanmateix, el paper ho aguanta tot, però la realitat s’ha de guanyar al camp de batalla i a les taules de negociació. Per això, la data que realment tanca el cercle i canvia la història geopolítica del món és el 3 de setembre de 1783. Aquell dia, fa més de dos segles, es va signar el Tractat de París.

El final d’una guerra de desgast

Després de la victòria insurgent a la batalla de Yorktown (1781), la Gran Bretanya va adonar-se que continuar la guerra a les colònies americanes era un pou sense fons de diners i vides. El rei Jordi III i el Parlament britànic van haver d’acceptar el que semblava impensable: seure a negociar amb aquells que consideraven «traïdors» i rebels.

Les negociacions no van ser senzilles. Es van dur a terme a París (un territori neutral i, alhora, la llar del gran aliat dels americans, el Regne de França). Per la part americana, el comitè de negociació estava format per tres figures colossals de la seva història: Benjamin Franklin, John Adams i John Jay. Davant seu, David Hartley representava la Corona britànica.

Què es va decidir exactament?

El Tractat de París no va ser un simple alto el foc; va redibuixar el mapa del món conegut. Els punts principals van ser:

• El reconeixement de la independència: El Regne Unit reconeixia les Tretze Colònies com a estats lliures, sobirans i independents. La Corona renunciava a qualsevol reclamació territorial o de govern.
• Noves fronteres colossals: Els joves Estats Units no només es quedaven amb el territori de la costa atlàntica, sinó que se’ls concedia tot el territori cap a l’oest fins al riu Mississipí, duplicant pràcticament la seva mida inicial.
• L’amnistia i els oblidats: S’acordava no reprimir els «lleialistes» (americans que havien donat suport a la Corona britànica), tot i que a la pràctica molts van haver de fugir al Canadà. Malauradament, el tractat va ignorar per complet les nacions indígenes americanes, les grans damnificades de l’expansió cap a l’oest.

Per què és crucial?

Aquest esdeveniment ens serveix de ganxo perfecte per connectar la fi de l’Antic Règim amb el naixement del món contemporani. El Tractat de París de 1783 demostra com les idees de la Il·lustració (llibertat, divisió de poders, sobirania nacional) podien passar de la teoria a la pràctica. A més a mñes, va fer trontollar les monarquies absolutes d’Europa i va ser el preludi espiritual de la Revolució Francesa del 1789.

El 3 de setembre (encara que ho celebren el 4 de juliol) és el dia de naixement oficial, en tant que la potència colonitzadora reconeix la independències de les colònies, de la primera democràcia moderna de l’era contemporània.