L’1 de juliol és una data marcada en vermell al calendari de la història contemporània. La mitjanit de l’any 1997, el món sota la mirada atenta de milers de periodistes va presenciar un dels actes simbòlics més potents del final del segle XX: la baixada de la bandera britànica (Union Jack) i la hissada de la bandera de la República Popular Xina a Hong Kong. Després de 156 anys de domini colonial, el Regne Unit tornava la sobirania del territori a Pequín. Es tancava així l’últim gran capítol de l’Imperi Britànic i s’obria una nova era plena d’incerteses geopolítiques.

Les arrels del conflicte: L’opi i els tractats desiguals

Per a entendre com Hong Kong va esdevenir una colònia britànica, cal retrocedir al segle XIX, en el context de l’imperialisme occidental a l’Àsia. Arran de la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), l’Imperi Xinès (la dinastia Qing) va ser derrotat per les forces britàniques. El tractat de pau de Nanjing (1842) va obligar a la Xina a cedir l’illa de Hong Kong a perpetuïtat a la corona britànica.

Més tard, el 1898, mitjançant la Convenció per a l’Extensió del Territori de Hong Kong, el Regne Unit va obtenir el control dels anomenats “Nous Territoris” (la zona continental adjacent) a través d’un arrendament per 99 anys. Eren uns anys on les potències colonials imposaven els anomenats “tractats desiguals” a una Xina debilitada.

“Un país, dos sistemes”: L’acord de transició

Quan la data de caducitat del lloguer (1997) es va començar a acostar, la primera ministra britànica, Margaret Thatcher, i el líder xinès, Li Xiannian, van iniciar unes complexes negociacions que van culminar amb la Declaració Conjunta Sino-Britànica de 1984.

La Xina popular era un estat comunista de partit únic, mentre que Hong Kong s’havia convertit en un dels centres financers i capitalistes més pròspers del planeta, amb una societat acostumada a les llibertats civils occidentals. Per a resoldre aquesta incompatibilitat, Deng Xiaoping va encunyar el principi de “Un país, dos sistemes”. Segons aquest acord, Hong Kong passaria a ser una Regió Administrativa Especial de la Xina, mantenint el seu sistema econòmic capitalista, la seva moneda (el dòlar de Hong Kong), el seu sistema judicial i les llibertats ciutadanes (expressió, premsa, reunió) durant un període de 50 anys, és a dir, fins al 2047.

La nit del traspàs i el llegat actual

Aquella nit de pluja intensa de l’1 de juliol de 1997, el príncep Carles de Gal·les i el darrer governador britànic, Chris Patten, varen abandonar el port de Hong Kong a bord del vaixell reial Britannia. Per a la Xina, representava el rescabalament d’una “humiliació històrica”; per a molts hongkonguesos, s’iniciava un període d’esperança barrejat amb la por de perdre la seva identitat i drets democràtics.

Avui dia, analitzar el que va passar l’1 de juliol de 1997 és un exercici excel·lent per a l’aula de ciències socials. Ens permet connectar conceptes clau com l’imperialisme del segle XIX, la descolonització, la Guerra Freda i els conflictes actuals sobre la llibertat d’expressió i la democràcia a l’Àsia. Una data històrica que, lluny de quedar congelada en el passat, continua explicant els titulars del nostre present.