Avui viatgem en el temps fins a un 22 de maig molt especial per parlar d’un esdeveniment que va canviar la geopolítica del Pacífic i que sovint passa desapercebut als llibres de text tradicionals. Prepareu-vos, perquè ens endinsem en la història de la unificació i la diplomàcia global.

Imagineu un país completament tancat al món exterior. Un regne que, per protegir-se de les potències colonials, havia prohibit l’entrada de qualsevol estranger i el comerç internacional. No parlem de ciència-ficció; parlem de la Corea de la dinastia Joseon a finals del segle XIX, coneguda a Occident com el “Regne Ermità”.

Tot això va canviar radicalmente el 22 de maig de 1882. Aquell dia, a la ciutat portuària de Chemulpo (actual Incheon), es va signar el Tractat de Pau, Amistat, Comerç i Navegació entre els Estats Units i el Regne de Joseon.

Per què és un fet històric tan transcendent?

Per a la Història de les Ciències Socials, aquest esdeveniment és una masterclass de relacions internacionals i d’imperialisme decimonònic per tres motius clau:

• La fi de l’aïllament: Va ser el primer tractat que Corea va signar amb una potència occidental. Després dels Estats Units, van venir el Regne Unit, Alemanya, França i Rússia. L’aïllament coreà s’havia acabat per sempre.
• El xoc de dues visions: Per als Estats Units (representats pel comodor Robert W. Shufeldt), era una oportunitat d’or per expandir els seus mercats i tenir una base d’influència a l’Àsia oriental, competint amb els imperis europeus. Per a Corea, era un intent desesperat d’aconseguir un aliat occidental que la protegís de les ambicions de la Xina, el Japó i Rússia.
• El paper de la Xina: Curiosament, el tractat va ser negociat amb la mediació del govern xinès (de la dinastia Qing). La Xina volia demostrar que Corea era el seu estat tributari, però paradòxicament, en signar un tractat internacional com a entitat independent, Corea va fer el primer pas legal cap al reconeixement de la seva pròpia sobirania moderna.

Les conseqüències d’aquell 22 de maig

Malauradament per a Corea, el tractat no va portar la pau desitjada. Tot i que va obrir les portes a la modernització tecnològica, a l’educació occidental i al comerç, també va convertir la península coreana en el tauler de joc on les grans potències colonials van competir ferotgement. Pocs decennis després, aquesta inestabilitat culminaria amb l’annexió japonesa el 1910, un fet que encara avui ressona en la memòria històrica de la regió.

Estudiar el 22 de maig de 1882 ens ajuda a entendre la complexa realitat geopolítica de la Corea actual. La història no s’escriu de cop, sinó a través de fils diplomàtics com el que es va teixir a Chemulpo fa més d’un segle.