Quan pensem en la Primera Guerra Mundial, sovint pensem que tot es va acabar amb l’armistici de 1918. Però la realitat de la història és molt més complexa. Per a l’antic Imperi Otomà, el veritable canvi de rumb va començar el 19 de maig de 1919. Aquell dia, un general militar anomenat Mustafa Kemal (conegut més tard com a Atatürk, el “Pare dels Turcs”) va desembarcar a la ciutat costanera de Samsun, a la mar Negra. Aquest fet, que podria semblar un simple moviment militar, es considera l’inici oficial de la Guerra d’Independència Turca i el naixement de la Turquia moderna.

Un imperi en runes, una nació per construir

Després de la Gran Guerra, l’Imperi Otomà estava totalment derrotat i ocupat per les potències aliades (com Gran Bretanya, França i Grècia). El vell Sultà d’Istanbul havia acceptat unes condicions de pau humiliants que pràcticament feien desaparèixer el país. En aquest context de desesperació, Atatürk va decidir saltar-se les ordres del govern imperial i organitzar la resistència popular des de l’Anatòlia profunda.

El que fa fascinant aquest esdeveniment per a nosaltres, estudiants i amants de les ciències socials, no és només la part bèl·lica, sinó la revolució política i cultural que va desencadenar:

• La fi d’un imperi mil·lenari: Es va abolir el Soldanat i el Califat, posant fi a segles de monarquia absoluta de base religiosa.
• La creació d’un Estat laic: Atatürk volia modernitzar el país mirant cap a Europa. Va separar totalment l’Església (l’Islam) de l’Estat.
• Reformes culturals radicals: Es va canviar l’alfabet àrab pel llatí (el que fem servir nosaltres), es va adoptar el calendari gregorià i es va promoure la igualtat de drets per a les dones, inclòs el dret al vot de manera molt primerenca.

Per què és important recordar-ho avui?

El 19 de maig és actualment un dia festiu nacional a Turquia, conegut com el “Dia de la Commemoració d’Atatürk, el Joventut i l’Esport”. Per què es dedica precisament a la joventut? Perquè Atatürk considerava que els joves eren els guardians de la nova república i de les reformes seculars.

En un món actual on sovint debatem sobre la relació entre religió i política, sobre la identitat nacional i sobre com els països es reconstrueixen després d’una crisi total, el 19 de maig de 1919 ens recorda que la història no la fan només els tractats signats als despatxos de les grans potències, sinó la voluntat de transformació dels pobles.