Les Illes Balears no s’entenen sense la immigració. En el conjunt de l’arxipèlag hi ha 274.331 persones de nacionalitat estrangera. Si es té en compte la població nascuda fora d’Espanya, la xifra puja fins al 29,3% de la població total: 368.728 persones residents a l’arxipèlag han nascut fora d’Espanya. Per illes, la població estrangera té un major pes a Eivissa i Formentera, on representen un 28% del total —pràcticament un de cada tres residents és de fora de les Illes. A Mallorca el percentatge de població estrangera s’acosta al 21%.

Aquestes persones treballen en els hotels, als camps, a les cuines dels restaurants, als serveis de neteja i a la cura de persones grans. Sostenen una economia que el 2024 va rebre gairebé 19 milions de turistes i va generar més de 22.000 milions d’euros en despesa turística. I, tanmateix, una part d’elles viu en la invisibilitat legal, sense papers, sense drets, sense protecció.

Quants són i d’on venen

El nombre d’immigrants en situació irregular a Espanya ha ascendit fins a les 837.978 persones el 2025, d’acord amb les estimacions més recents de Funcas. Aquesta xifra suposa un augment del 680% respecte als datos de 2017, any en què s’estima que n’hi havia 107.409.

A les Balears les xifres reflecteixen aquest mateix patró. Unes 10.800 persones podrien acollir-se a la regularització extraordinària a les Balears, almenys en una primera fase, que corresponen als expedients que actualment es troben oberts a Estrangeria per arrelament sociolaboral, un procediment que exigeix acreditar dos anys de permanència a l’Estat. Aquesta xifra, però, no inclou les persones sol·licitants de protecció internacional, que es regeixen per altres vies administratives, ni totes les persones que podrien complir els requisits però no han iniciat cap tràmit previ. La conselleria del ram del Govern balear ha xifrat en més de 30.000 les persones potencials beneficiàries del reial decret a les illes, de les quals 6.000 serien marroquines.

Segons les darreres dades de l’Ibestat, el Marroc és el país amb més residents a l’arxipèlag amb 30.147 persones, seguit de Colòmbia amb 29.034 i, en tercera posició, Itàlia amb 28.561 persones.

La regularització extraordinària de 2026: una oportunitat que s’obre ara

La regularització extraordinària beneficiarà aproximadament mig milió de ciutadans a tot l’Estat. Es tracta d’una decisió política d’un abast considerable, atès que no es posava en marxa un procés d’aquestes característiques des de fa dues dècades. La seva aprovació arriba després d’un llarg i intens debat públic, i d’una forta pressió exercida per centenars d’organitzacions socials, entitats civils i col·lectius que han reivindicat la necessitat d’adoptar aquesta mesura.

El Reial Decret 316/2026, de 14 d’abril, ha obert el termini de sol·licituds el 16 d’abril de manera telemàtica. L’atenció presencial ha arrencat el dia 20, amb cita prèvia. El termini romandrà obert fins al 30 de juny.
Podran accedir-hi les persones estrangeres residents abans del 31 de desembre de 2025 i amb cinc mesos d’estada permanent acreditada en el moment de la sol·licitud. Entre les principals novetats destaca la creació de noves modalitats d’arrelament: una via específica per a sol·licitants de protecció internacional la petició dels quals no hagi estat resolta, i una figura d’“arrelament extraordinari” per a persones que ja es trobessin a Espanya abans d’aquesta data. Un cop iniciada la tramitació, els interessats podran obtenir una habilitació provisional per treballar fins que es resolgui la seva sol·licitud.

A Palma, la demanda ha estat tan alta que l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma ha viscut una situació de sobrecàrrega greu a l’Oficina d’Atenció Ciutadana Social, arran de la posada en marxa del procés de regularització extraordinària. Mentrestant, municipis com Manacor han optat per una altra via: l’Ajuntament de Manacor ha posat en marxa un dispositiu específic per atendre les persones migrades que necessiten tramitar l’informe de vulnerabilitat, habilitant un sistema de cita prèvia per garantir una atenció ordenada i eficient.

Com es passa de l’entrada legal a la situació irregular?

Un dels malentesos més freqüents en el debat públic és suposar que tota irregularitat implica una entrada clandestina. La realitat és molt més complexa. A les Illes, on cada any desembarca una quantitat ingent de turistes i treballadors de temporada, el pas de la legalitat a la irregularitat és sovint un procés gradual i administratiu, no una decisió deliberada d’eludir la llei.

1. La caducitat del visat de turista o d’estudiant. Milers de persones arriben a les Balears amb un visat de curta durada —turístic, d’estudis o familiar— i, un cop expirat, romanen a l’illa perquè han trobat feina, han creat vincles o perquè el retorn és econòmicament inviable. No han fet cap acte il·legal en l’entrada; el seu estatus es torna irregular pel simple pas del temps i per l’absència de mecanismes legals que els permetin regularitzar-se sense haver de marxar.
2. La irregularitat sobrevinguda per pèrdua de feina. Si un migrant en situació regular perd la feina, no pot renovar l’estada i torna a caure en la irregularitat. La continuïtat laboral i vital dels immigrants té traves contínues i, en qualsevol moment, poden tornar al punt de partida. A les Illes, on la temporalitat és estructural —la temporada turística acaba i molts contractes s’extingeixen—, el risc de caure en la irregularitat sobrevinguda és especialment elevat. Un treballador que ha cotitzat durant mesos a un hotel de Magaluf o d’Eivissa pot trobar-se, passada la temporada, en situació irregular perquè no disposa del contracte en vigor que la llei exigeix per renovar el permís.
3. El laberint de la sol·licitud d’asil denegada. Un dels punts més preocupants és la situació de les persones sol·licitants d’asil, especialment aquelles a qui es denegui la petició o decideixin desistir-ne. El temps viscut de manera regular durant el procés d’asil no comptava per accedir a un futur arrelament, la qual cosa condemnava milers de persones a dos anys addicionals d’irregularitat.
4. L’arribada per via marítima i la irregularitat immediata. La ruta balear del Mediterrani s’ha consolidat en els darrers anys. L’arribada de pasteres ha estat una constant a les costes de les illes Balears. La majoria de persones que arriben provenen del Senegal, però cada vegada n’hi ha més de l’Àfrica subsahariana. Surten des de ports de la costa algeriana pagant uns 2.000 euros a les màfies per fer un trajecte de dos dies i mig o tres dies en embarcacions molt precàries. Els que arriben a Mallorca són retinguts en una antiga base militar reconvertida en calabossos de la Policia Nacional durant un màxim de 72 hores. Tots surten en llibertat amb un expedient de devolució. A partir d’aquí, molts es queden a les illes o al continent sense cap estatus legal.
5. La trampa de la renovació contínua en una economia estacional. La irregularitat sobrevinguda trenca el procés natural d’integració. Amb la pèrdua de la condició d’estranger regularitzat, la llei d’estrangeria converteix en residents irregulars persones que porten anys residint a l’Estat espanyol, que han hagut d’acreditar un arrelament i que han constituït una família i un projecte de vida. A les Illes, on la majoria dels contractes laborals del sector turístic són estacionals, aquesta trampa és especialment cruel: l’economia les necessita a l’estiu i les abandona a l’hivern.

Els problemes estructurals de la llei d’estrangeria

La Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya presenta disfuncions que cap ajust menor no ha resolt de manera definitiva. Al context específic de les Illes Balears, algunes d’aquestes contradiccions es manifesten amb una intensitat particular.

1. Exigeix entrades legals però no les facilita. L’Estat espanyol exigeix entrades legals però no les facilita. Això condemna molta gent a travessar la frontera en barcassa, sota un camió o saltant la tanca. Tramitar un visat des de molts països és un obstacle gairebé insuperable: cal cita consular, documentació específica, garanties econòmiques i mesos d’espera. L’economia illenca necessita milers de treballadors per a la temporada turística, però els canals legals d’entrada són totalment insuficients per cobrir aquesta demanda.
2. Una concepció utilitarista del migrant. El permís de residència és temporal. És una concepció utilitarista: és més un premi que no pas un dret. La llei concep l’immigrant com un recurs econòmic intercanviable, no com una persona amb drets permanents i estables. Quan acaba la temporada, el sistema li retira la protecció.
3. Condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida. Viure sense papers implica molt més que una qüestió administrativa. La irregularitat limita greument l’accés a drets bàsics i situa les persones en una posició de gran fragilitat. Sense autorització de residència i treball, moltes queden excloses del mercat laboral normalitzat i es veuen obligades a acceptar ocupacions precàries o sense garanties. També troben dificultats per accedir a l’habitatge o realitzar tràmits quotidians, com obrir un compte bancari. A les Illes, on l’habitatge ja és inaccessible per a molts residents locals, la combinació de irregularitat administrativa i precarietat laboral és especialment devastadora.
4. El temps que no compta. Les entitats socials lamenten que la normativa ha deixat fora mesures essencials i pot abocar milers de persones a la irregularitat administrativa. La manca de planificació del Govern espanyol, que no ha desplegat a temps els mecanismes organitzatius ni ha proporcionat orientacions clares, ha generat incertesa i paràlisi en la vida de milers de persones.

Per què la regularització és també una mesura econòmica per a les Illes

La regularització extraordinària és una eina d’abast social i econòmic, ja que permet aflorar situacions laborals precàries i dotar d’estabilitat sectors amb alta dependència de mà d’obra estrangera. La mesura “és bona per a tota la societat” atès que reforça els drets i les obligacions dels treballadors, ofereix seguretat jurídica a les empreses i contribueix a reduir l’economia submergida, un fenomen especialment rellevant en territoris amb forta activitat estacional com les Balears.
Les Illes Balears són una de les comunitats amb més població nascuda a l’estranger de tot l’Estat espanyol. La regularització pot contribuir a donar resposta a la manca de personal que moltes empreses, també dins l’economia social, tenen actualment per completar plantilles a les Illes Balears.

Disposar d’una autorització administrativa permet accedir a una feina digna, cotitzar, contribuir al sosteniment dels serveis públics i planificar un projecte de vida amb estabilitat. Cada persona regularitzada passa de treballador invisible a contribuent. Cada cotització és finançament per als serveis públics que, precisament, el Govern balear diu que patiran sota pressió.

La posició del Govern balear: arguments i contraarguments

El Govern de les Illes Balears ha optat per impugnar la regularització davant el Tribunal Suprem. Entre els principals arguments, el Govern considera improcedent la tramitació urgent del decret i alerta d’un possible efecte crida. Les al·legacions també assenyalen deficiències en el sistema de comprovació d’antecedents penals i en els mecanismes de verificació de la documentació aportada.
Davant d’aquests arguments, Càritas Mallorca ofereix una altra lectura: la regularització no col·lapsarà els serveis públics; al contrari, permetrà que moltes persones que ja treballen puguin cotitzar, pagar impostos i contribuir al sosteniment dels serveis públics. Tampoc no llevarà feina a la població local: moltes persones migrants ja treballen en sectors amb manca de mà d’obra, i regularitzar la seva situació no crea nova competència, sinó que permet que aquestes feines es desenvolupin amb drets i en condicions legals.

Conclusió: les Illes no s’entenen sense les persones que les fan funcionar

A Mallorca, com a la resta d’Espanya, moltes persones migrants formen part de la nostra vida quotidiana. Treballen, cuiden persones majors, participen en la comunitat i tenen infants a les escoles. Però una part important d’elles no disposen d’autorització administrativa per residir i treballar al país.
Les Illes Balears acolliren gairebé 19 milions de turistes el 2024. L’economia que ho fa possible depèn de milers de persones que cuinen, netegen, construeixen i cuiden. Moltes d’elles, quan la temporada s’acaba, queden en la irregularitat. La regularització extraordinària no és un acte de generositat política: és el reconeixement d’una realitat que el mercat laboral balear porta dècades generant i que la llei, fins ara, havia preferit ignorar.
La pregunta no és si podem permetre’ns regularitzar. La pregunta és si podem permetre’ns continuar sense fer-ho.

Fonts: Funcas, Ibestat, INE, Càritas Mallorca, Diari de Balears, ARA Balears, IB3 Notícies, Reial Decret 316/2026 (BOE 15/04/2026).