Avui, 14 d’abril, és una data amb una càrrega simbòlica gegantina a casa nostra, sovint eclipsada per la proclamació de la República de 1931. Però avui vull que viatgem una mica més enrere, a un moment de ruptura que va definir la política catalana moderna.

Tot i que a nivell estatal recordem la caiguda d’Alfons XIII, a Catalunya el 14 d’abril té un nom propi: Francesc Macià. Des del balcó del Palau de la Generalitat (aleshores Diputació), “l’Avi” no només va celebrar la victòria republicana a les urnes, sinó que va anar un pas més enllà proclamant l’Estat Català sota el règim d’una República Catalana.

Aquest gest no va ser un simple acte administratiu; va ser un terratrèmol polític. Imagineu-vos la plaça de Sant Jaume a vessar, la tensió acumulada després de la dictadura de Primo de Rivera i la il·lusió de milers de persones que veien en la República la clau per a la justícia social i l’autonomia nacional.

Per què és important per a nosaltres avui?

A l’aula sovint debatem sobre la diferència entre legitimitat i legalitat. Aquell 14 d’abril, Macià va actuar amb la legitimitat que li donaven els vots, forçant una negociació amb el govern provisional de Madrid que acabaria restaurant una institució històrica: la Generalitat de Catalunya.

Per als alumnes de secundària, aquest episodi és vital per entendre:

1. L’evolució de l’autogovern: Com es passa d’una Mancomunitat intermitent a una estructura d’estat moderna.
2. El paper dels lideratges: La figura carismàtica de Macià i la seva capacitat de connectar amb les classes populars.
3. La fragilitat de la democràcia: Com les esperances d’aquell dia es veurien amenaçades pocs anys després per l’auge dels feixismes i la Guerra Civil.

El 14 d’abril ens ensenya que la política és l’art de fer possible allò que sembla impossible, però també ens recorda la responsabilitat de mantenir vius els valors democràtics.