Avui ens aturam en una data que apareix marcada en vermell en tots els llibres d’Història Contemporània i de Relacions Internacionals. Ens situam en el 4 d’abril de 1949, un dia que va canviar la geopolítica del planeta i que, vuit dècades després, continua sent el centre de molts debats als telenotícies: la signatura del Tractat de l’Atlàntic Nord i la fundació de l’OTAN.

Si ets estudiant de secundària o batxillerat, segur que has sentit a parlar de la Guerra Freda. Doncs bé, el 4 d’abril de 1949 és el moment en què “les regles del joc” d’aquell conflicte es van posar per escrit. En una cerimònia a Washington, dotze països occidentals (entre ells els EUA, el Canadà, França i el Regne Unit) van decidir unir les seves forces militars per defensar-se mútuament.

Per què va passar exactament?

Recordem el context: la Segona Guerra Mundial havia acabat només quatre anys abans. Europa estava en runes i la desconfiança entre els antics aliats (els Estats Units i la Unió Soviètica) creixia per moments. Els països de l’Europa occidental tenien por que l’URSS de Stalin continués expandint la seva influència cap a l’oest, tal com havia passat amb la “Cortina de Ferro” a Polònia o Txecoslovàquia.

La solució que van trobar va ser un pacte de defensa col·lectiva. El famós Article 5 del tractat deia —i diu encara avui— que un atac contra un dels membres de l’aliança es considera un atac contra tots. Era una manera de dir: “Si ataques un de nosaltres, ens tindràs a tots davant”.

Un món dividit en dues meitats

La creació de l’OTAN aquell 4 d’abril va tenir una resposta gairebé immediata des de l’altre costat: la creació del Pacte de Varsòvia l’any 1955 per part del bloc comunista. Així és com el món va quedar dividit en dos bàndols irreconciliables, una situació que va durar fins a la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

Per a nosaltres, a Espanya, aquesta efemèride té un matís especial. Espanya no va entrar a l’OTAN aquell dia (estàvem sota la dictadura de Franco), sinó que ho va fer molt més tard, el 1982, generant un dels debats socials i polítics més intensos de la nostra democràcia.

Per què és important estudiar-ho avui?

Potser penses que el 1949 queda molt lluny, però fixa’t en les notícies actuals. El conflicte a Ucraïna, les tensions amb Rússia o la incorporació de països com Finlàndia i Suècia a l’aliança posen de manifest que el que es va decidir aquell 4 d’abril encara és plenament vigent.

La història no és només una llista de dates, sinó una xarxa de decisions que condicionen el nostre present. Aquell 4 d’abril de 1949 es va posar la primera pedra d’una estructura que ha sobreviscut a la mateixa Guerra Freda per la qual va ser creada.

Com a ciutadans, conèixer l’origen d’aquestes institucions ens permet opinar amb més criteri sobre els conflictes del segle XXI. La pau és un equilibri fràgil, i la diplomàcia —o la força— que va néixer a Ialta i es va consolidar a l’OTAN n’és una prova clara.