L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel ha arribat a un punt de no retorn. Després dels recents atacs conjunts d’Israel i els EUA, Teheran ha confirmat la mort del líder suprem, l’Aiatol·là Alí Jameneí. Què està passant i per què hem arribat fins aquí? 

L’origen: d’aliats a enemics capitals

No sempre Israel i Iran foren rivals. Fins a la Revolució Islàmica de 1979, l’Iran i Israel mantenien relacions cordials.

La Revolució Islàmica de 1979 (també coneguda com a Revolució Iraniana) va ser el procés de mobilitzacions que va enderrocar la monarquia del Sha Mohammad Reza Pahlavi i va establir una República Islàmica teocràtica a l’Iran, liderada per clergues xiïtes amb l’Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini com a Líder Suprem.

A partir de llavors es varen imposar lleis basades en la xaria, incloent codis de vestimenta estrictes per a les dones i la restricció de llibertats civils.

L’Iran va passar de ser el principal aliat dels EUA al Pròxim Orient a ser el seu major enemic, adoptant una postura antiimperialista i antisionista.

L’intent d’exportar la revolució va contribuir a conflictes com la guerra Iran-Iraq (1980-1988) i el creixement de milícies aliades a la regió. 

Igualment, l’Iran va passar a considerar Israel un “estat il·legítim” (el “Petit Satan”).

Israel veu el programa nuclear iranià i el suport a grups com Hezbollah i Hamàs com una amenaça a la seva existència com a estat a l’Orient Pròxim.

Durant dècades han lliurat una “guerra a l’ombra” amb ciberatacs, assassinats selectius i sabotatges, que el 2024 va passar a ser un conflicte directe.

Qui era Alí Jameneí?

Nascut el 1939, d’origen humil i de família religiosa, Jameneí es va formar en els seminaris de Qom, el centre de l’ensenyament xiïta. A diferència d’altres líders, se’l considerava un intel·lectual de la línia dura, gran coneixedor de la literatura i la poesia, però amb una visió del món profundament antioccidental i conservadora.

Jameneí va ser un dels deixebles més fidels de l’Aiatol·là Khomeini, el pare de la Revolució de 1979. El 1981 va patir un intent d’assassinat per part d’un grup opositor (Mujahedin-e-Khalq) que li va deixar el braç dret gairebé paralitzat de per vida.

Com va arribar al poder?

El seu ascens no va ser fruit d’una línia hereditària, sinó d’una astuta combinació de lleialtat i necessitat política.

Després de la caiguda del Xa, fruit de la revolució islàmica de 1979, Jameneí va ocupar diversos càrrecs de confiança, incloent-hi el de representant de Khomeini en el Consell de la Revolució i el de comandant de la Guàrdia Revolucionària.

Durant la sagnant guerra entre l’Iran i l’Iraq, Jameneí va ser el President de la República. Tot i que el càrrec tenia menys poder que el del Líder Suprem, el va ajudar a construir una xarxa de suports clau dins de l’exèrcit i el clergat.

Quan Khomeini va morir el 1989, hi va haver una crisi de successió. L’hereu natural, l’Aiatol·là Montazeri, havia estat apartat per ser massa crític amb les execucions massives de presos polítics. Jameneí no tenia el rang religiós de “Gran Aiatol·là” (necessari segons la constitució d’aleshores), però va ser elegit per l’Assemblea d’Experts gràcies al suport d’altres líders influents (com Rafsanjani) que buscaven estabilitat.

Jamenei com a Líder Suprem

Un cop al poder, Jameneí va consolidar el seu control sobre totes les institucions de l’Estat:

Com a Líder Suprem, tenia l’última paraula en tot: política exterior, programa nuclear, forces armades i justícia. Va ser l’arquitecte de l’estratègia de “defensa profunda”, creant una xarxa d’aliats regionals (Hezbollah al Líban, milícies a l’Iraq, els Houthis al Iemen) per mantenir el conflicte lluny de les fronteres de l’Iran.

El seu mandat va estar marcat per la repressió de les protestes socials, com les de 2009 (Moviment Verd) o les més recents per la mort de Mahsa Amini el 2022.

L’atac i la mort de Jameneí

El bombardeig sobre el complex residencial a Teheran ha eliminat la figura que ha governat l’Iran des de 1989.

No només ha mort Jameneí; també alts comandaments de la Guàrdia Revolucionària i el ministre de defensa

Els informes parlen de més de 200 víctimes, incloent familiars directes del líder.

El règim iranià ha promès una “venjança històrica” i ja s’han registrat atacs contra bases aliades dels EUA i d’Israel a la regió.

Possibles efectes globals

Entre les principals conseqüències destaquen:

1. Inestabilitat interna a l’Iran: S’obre un buit de poder sense un successor clar, cosa que podria derivar en una lluita interna o en una revolta social.

2. Escalada regional: El risc d’una guerra total que involucri el Líban, el Iemen i les potències occidentals és més alt que mai.

3. Crisi econòmica: El possible tancament de l’Estret d’Ormuz podria disparar el preu del petroli i afectar el subministrament mundial d’energia.