Benvinguts i benvingudes, lectors i lectores de rpuigserversocials.com! Avui, 15 de desembre, no recordem cap batalla èpica ni la invenció d’un aparell revolucionari, sinó un fet que, malgrat la seva naturalesa econòmica, ha transformat profundament la vida de milions de persones i la configuració política del nostre continent: L’aprovació del nom “euro” i dels detalls finals de la moneda única europea el 16 de desembre de 1995 a Madrid.

Encara que l’euro no entraria en circulació física fins al 2002, aquella cimera celebrada a la capital espanyola per part dels caps d’Estat i de Govern dels quinze països que aleshores formaven la Unió Europea (UE) va ser l’autèntic tret de sortida d’una de les aventures econòmiques i polítiques més grans de la història recent.

Per què una Moneda Única?

Per entendre la importància d’aquell 15 de desembre, cal fer una ullada enrere. Després de la Segona Guerra Mundial, la idea de la integració europea va néixer amb un objectiu claríssim: garantir la pau i la prosperitat a través de la cooperació econòmica. Si els països europeus estiguessin units per interessos econòmics, la guerra esdevindria impensable.

Recordem que el 1957 va néixer la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb el Tractat de Roma. L’objectiu era un mercat comú, on les mercaderies i les persones poguessin circular lliurement.

No obstant això, cada país mantenia la seva pròpia moneda (francs, marcs, lires, pessetes…). Això obligava les empreses a fer canvis de moneda constants, amb el cost i el risc que això implicava. Per exemple, una empresa catalana que venia a Alemanya havia de canviar pessetes a marcs, i una fluctuació sobtada podia fer-li perdre molts diners. Això s’anomena “risc de tipus de canvi”.

La necessitat d’una moneda única que eliminés aquests riscos i facilités el comerç va ser una constant, culminant amb el Tractat de Maastricht de 1992, on es va acordar formalment la creació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) i el naixement d’una futura moneda.

La Cimera de Madrid (15/12/1995)

La cimera de Madrid no va ser una simple trobada, sinó la instància decisiva on es van prendre les decisions tècniques i polítiques fonamentals que farien possible la moneda única:

1. El Nom: adeu al “Marc Ecu”, Hola “Euro” Abans de la cimera, la futura moneda s’anomenava provisionalment ECU (European Currency Unit), una cistella de les monedes nacionals. Però els líders van decidir que calia un nom propi, curt, fàcil de pronunciar arreu i que evoqués la unitat continental. Va ser l’aleshores ministre d’Economia alemany, Theo Waigel, qui va proposar el nom d’“euro”, una proposta que va ser acceptada amb entusiasme i unanimitat. Aquest nom, amb arrels clàssiques, simbolitzava la connexió amb la història i la cultura del continent.
2. El calendari de transició A Madrid es va fixar el calendari definitiu per a la introducció de l’euro, un procés complex i gradual:
   • 1 de gener de 1999: L’euro naixia com a moneda comptable o virtual. Els tipus de canvi entre les monedes nacionals i l’euro quedaven fixats de manera irrevocable (és a dir, el valor d’una pesseta en euros ja no podia canviar). Les empreses i els mercats financers començaven a operar en euros.
   • 1 de gener de 2002: Entraven en circulació els bitllets i les monedes físiques. A partir d’aquesta data, començava el període de doble circulació, on es podien utilitzar tant les monedes nacionals com l’euro, fins que les primeres eren retirades definitivament durant els dos primers mesos de 2002.
3. Els símbols: el disseny i el símbol de l’euro (€) Encara que el disseny final dels bitllets i monedes ja s’estava gestant, a Madrid es va confirmar la voluntat que els bitllets portessin elements que representessin la unitat europea (ponts, portes) i no elements nacionals, mentre que les monedes tindrien una cara comuna (el mapa d’Europa) i una cara nacional (on cada país podia escollir un disseny propi, com la imatge de l’escut al cas de la cara espanyola). El famós símbol de l’euro, “€”, que combina la lletra grega èpsilon (en referència a la civilització europea) amb dues línies paral·leles (que simbolitzen l’estabilitat), ja era triat, però el seu ús es va reforçar a partir d’aquesta data.

L’Impacte en la nostra vida

Per a les generacions actuals, l’euro és una realitat tan natural que potser costa imaginar un món sense ell. Però la seva creació va ser un canvi monumental amb beneficis tangibles:

Per a les Persones:

• Viatjar sense canvis: L’avantatge més evident. Viatjar per la majoria de països de la UE sense haver de canviar diners i sense pagar comissions és un estalvi de temps i diners brutal.
• Comparació de preus: Pots saber si un producte o un cotxe és més barat a Barcelona o a Berlín, ja que el preu està directament en la mateixa moneda. Això fomenta la competència entre països i, en teoria, ajuda a mantenir preus més baixos.

Per a l’economia:

• Estabilitat i comerç: L’eliminació del risc de canvi que hem esmentat abans va disparar el comerç dins de l’eurozona. Per a les grans i mitjanes empreses, això va simplificar enormement les exportacions i importacions.
• Força global: L’euro es va convertir ràpidament en la segona moneda de reserva més important del món, només darrere del dòlar nord-americà. Això dona a la UE un pes econòmic i una influència geopolítica molt més gran al món.

Més enllà dels bitllets: un repte polític.

La història de l’euro no acaba amb la seva creació. Des d’aquell 15 de desembre de 1995, la zona euro ha hagut de fer front a grans desafiaments, com la crisi financera del 2008 i la crisi del deute sobirà (la famosa crisi grega). Aquests esdeveniments van demostrar que tenir una moneda única requereix una coordinació de les polítiques econòmiques molt més estreta del que s’havia previst inicialment.

La decisió presa a Madrid fa gairebé trenta anys va ser molt més que un acord econòmic; va ser una declaració d’intencions política que buscava lligar el destí de les nacions europees de manera irreversible. Avui dia, l’euro és un símbol potent de la interdependència europea.