Avui ens capbussarem en una història que barreja l’art amb la intriga policial, un succés que va mantenir el món en suspens i que va tenir la seva resolució un 13 de desembre, però de l’any 1913. Parlem, ni més ni menys, que del retorn triomfal de La Gioconda, l’obra mestra de Leonardo da Vinci, al seu lloc d’honor al Museu del Louvre de París.

Us imagineu que el quadre més famós del món, l’enigmàtic somriure que tants ha fascinat, desaparegués de la nit al dia? Doncs això és exactament el que va passar!

El robatori del segle: L’estupor de l’agost de 1911

Primer, anem dos anys enrere. El dilluns 21 d’agost de 1911, el Museu del Louvre, un dels temples de l’art mundial, es despertava amb una notícia esfereïdora: la Mona Lisa o La Gioconda no era a la seva sala, la famosa Salon Carré. El buit a la paret on havia penjat durant més de quatre segles era un crit de pànic i incredulitat.

Al principi, els vigilants van pensar que potser havia estat traslladada temporalment per a una neteja o una sessió de fotos (coses que passaven), però ràpidament es va confirmar l’horrible veritat: havia estat robada!

La reacció va ser de xoc internacional. Com podia haver passat això en un museu de la talla del Louvre? La policia francesa va iniciar una investigació frenètica, considerada la més gran que s’havia fet mai en un cas d’art. Es va tancar el museu durant una setmana, es van interrogar centenars de persones i la premsa mundial va omplir les seves portades amb la imatge del buit i la pregunta: On és La Gioconda?

Per un temps, la investigació va apuntar a pistes falses, incloent-hi la sospita sobre artistes d’avantguarda i fins i tot personatges de l’època com el poeta Guillaume Apollinaire i, increïblement, fins i tot al jove pintor espanyol Pablo Picasso, que va ser detingut i interrogat, encara que ràpidament van quedar lliures de tota culpa. La tensió i la vergonya pública eren enormes.

El lladre amagat a plena vista: Vincenzo Peruggia

El temps passava i la Mona Lisa semblava haver-se esfumat de la faç de la Terra. Però, tal com passa en les millors novel·les de misteri, la clau no era en llocs llunyans, sinó molt a prop.

El lladre era un humil vitraller italià anomenat Vincenzo Peruggia, que havia treballat breument al Louvre, precisament en la tasca d’instal·lar les vitrines de protecció d’algunes obres, inclosa la de La Gioconda. Peruggia no era un lladre sofisticat, sinó més aviat un home amb una idea fixa i senzilla.

La nit del diumenge del 20 d’agost, es va amagar en un magatzem d’escombres del museu, esperant el tancament. L’endemà al matí, vestit amb la seva bata blanca de treballador (passant desapercebut com si res), va despenjar el quadre, el va desmuntar del marc (el marc sí que era gran) i el va amagar sota la seva bata. Sorprenentment, la seva fugida va ser gairebé ridículament fàcil: simplement va haver d’esperar que un lampista li obrís una porta tancada per fora.

Durant dos anys, Peruggia va mantenir l’obra d’art més buscada del món amagada sota el seu llit, al seu modest apartament de París.

La revelació a Florència: El 13 de desembre de 1913

Peruggia no havia robat el quadre per vendre’l, sinó, segons ell, per un sentit de “patriotisme” mal entès. Creia fermament que l’obra, creada per un geni italià, havia estat robada per Napoleó durant les campanyes italianes (cosa que no era del tot certa, ja que el mateix Da Vinci se la va emportar a França i la va vendre al rei Francesc I), i que, per tant, havia de ser retornada a la seva pàtria: Itàlia.

A finals de 1913, Peruggia es va cansar de l’espera i va viatjar a Florència, on va contactar amb l’antiquari Alfredo Geri, oferint-li el quadre per ser exposat als Uffizi a canvi de 500.000 lires. Geri, prudentment, va contactar amb el director de la Galeria Uffizi, i junts van examinar l’obra. Quan van confirmar l’autenticitat del quadre, van alertar la policia italiana, que va detenir Peruggia.

El món va esclatar d’alegria! Després de 28 mesos d’absència, la Mona Lisa havia aparegut.

I així, el dia 13 de desembre de 1913, després de ser exhibida amb gran expectació a Florència, Roma i Milà com un símbol nacional italià abans de la seva partida, La Gioconda va ser retornada oficialment al Museu del Louvre de París. El seu retorn va ser una autèntica festa, molt més espectacular que la seva sortida. El quadre, protegit per la policia i envoltat per una multitud emocionada, va travessar la frontera de nou, sent rebuda com una veritable heroïna.

Lliçons d’Història i Art

Aquest episodi no només és una anècdota curiosa, sinó que és un punt d’inflexió. Abans del robatori, La Gioconda ja era una obra important, però el robatori i la incertesa van catapultar la seva fama a un nivell mundial sense precedents. La seva absència va fer que la gent s’adonés de la immensa vàlua que tenia. Des d’aleshores, la Mona Lisa s’ha convertit en la icona cultural que tots coneixem, un símbol de l’art occidental.

Pel que fa a Peruggia, va ser considerat un heroi popular a Itàlia i va rebre una sentència lleu de set mesos de presó. La història el recorda més com un lladre amb bones intencions (encara que criminals) que com un criminal perillós.

Així doncs, quan visiteu el Louvre i us trobeu davant de la multitud que admira el seu somriure enigmàtic darrere d’una vitrina a prova de bales, recordeu que la seva fama actual va créixer exponencialment gràcies a aquella desaparició i a aquell emotiu retorn del 13 de desembre de 1913.