Avui fem un viatge enrere en el temps per recordar una efemèride que, tot i haver passat fa molts anys, continua sent crucial per entendre el món en què vivim: la fundació de l’UNICEF l’11 de desembre de 1946.

Segur que heu sentit a parlar d’UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància), però realment sabem què hi ha darrere d’aquestes cinc lletres i per què la seva creació va ser un moment tan important en la història mundial? Per als estudiants de secundària i el públic en general, conèixer aquesta història no és només aprendre dates, sinó comprendre com la solidaritat internacional pot canviar milions de vides.

El món després de la catàstrofe

Per copsar la importància d’UNICEF, hem de situar-nos en el context de l’any 1946. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) acabava de finalitzar, deixant Europa i Àsia en una situació de devastació absoluta. Les ciutats estaven en runes, l’economia, destrossada, i milions de persones, especialment els infants, es trobaven en una situació desesperada. La fam, les malalties, la manca de llar i la pèrdua de familiars eren el pa de cada dia per a una generació sencera de nens i nenes.

La comunitat internacional, amb la creació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1945, va entendre que calia una acció coordinada i urgent per evitar una crisi humanitària de proporcions històriques. Va ser en aquest clima de necessitat i reconstrucció que es va prendre la decisió històrica.

La fundació i la missió original

L’11 de desembre de 1946, l’Assemblea General de l’ONU va establir, inicialment de manera temporal, l’UNICEF (United Nations International Children’s Emergency Fund), el Fons Internacional d’Emergència per a la Infància de les Nacions Unides.

El seu objectiu inicial era clar i directe: proporcionar aliments, roba i atenció mèdica d’emergència als infants que patien les conseqüències de la guerra a Europa i, posteriorment, a la Xina. Penseu-hi: milers de nens i nenes sense res, i UNICEF va ser la mà que els va alimentar i curar. Aquesta tasca era crucial per a la supervivència física, però també per donar-los esperança en un futur.

D’emergència a permanent: L’evolució

Inicialment, es va pensar que la seva tasca duraria pocs anys, només el temps necessari per a la recuperació postbèl·lica. No obstant això, ben aviat es va fer evident que la vulnerabilitat de la infància era un problema global que no es limitava als països afectats per la guerra. La pobresa, les malalties endèmiques i la manca d’educació eren reptes enormes arreu del món.

Per això, el 1953, l’ONU va decidir que UNICEF passés a ser un organisme permanent i li va escurçar el nom a l’actual: Fons de les Nacions Unides per a la Infància (tot i que va mantenir l’acrònim UNICEF). La seva missió es va ampliar per fer front a les necessitats a llarg termini dels infants de països en desenvolupament a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

El Principi rector: La convenció.

La tasca d’UNICEF va assolir el seu punt culminant i la seva base legal més sòlida amb l’aprovació, l’any 1989, de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Aquest és el tractat de drets humans més ratificat de la història i estableix que els nens i nenes de tot el món tenen dret a:

• La supervivència i el desenvolupament: Accés a la salut, alimentació i un entorn segur.
• La protecció: Lliures de maltractament, explotació i violència.
• La participació: Ser escoltats en els temes que els afecten.

UNICEF es va convertir, doncs, en l’organisme de les Nacions Unides encarregat de defensar i promoure el compliment d’aquests drets.

Un futur per a tothom

Avui dia, UNICEF continua sent una força vital en el panorama global. Ja no només es limita a enviar llet en pols o mantes, sinó que la seva feina és molt més complexa i abasta àrees com:

• Vacunació: Impulsa campanyes de vacunació massives per erradicar malalties.
• Educació: Treballa perquè tots els infants tinguin accés a una educació de qualitat.
• Aigua i sanejament: Proporciona accés a aigua potable i lavabos segurs per prevenir malalties.
• Resposta a emergències: És un dels primers a respondre davant de desastres naturals, conflictes armats o pandèmies, protegint els infants més vulnerables.

L’aniversari de la fundació d’UNICEF és un recordatori que la història no només es construeix amb guerres i tractats de pau, sinó també amb actes de profunda humanitat i solidaritat. L’11 de desembre de 1946 va néixer l’esperança per a milions de nens i nenes, i aquesta flama, gràcies a l’esforç continu, segueix ben viva avui.

Així doncs, quan sentiu parlar d’UNICEF, recordeu que és molt més que una ONG; és el compromís més gran de la humanitat amb la seva generació futura: els nins i nines del món.