Avui rememorem una data clau en la història de la Segona República Espanyola: el 5 de maig de 1935. En aquest dia, Alejandro Lerroux, figura destacada del Partit Republicà Radical, va formar el seu cinquè govern en un context polític cada cop més tens i polaritzat.

Aquesta nova formació ministerial va marcar un punt d’inflexió significatiu per la creixent influència de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). El partit liderat per José María Gil-Robles va obtenir cinc carteres ministerials, una presència notable que reflectia el seu ascens en l’escena política espanyola.

Sens dubte, el nomenament més destacat va ser el del mateix Gil-Robles com a ministre de la Guerra. Aquesta designació no va passar desapercebuda i va generar una considerable controvèrsia i inquietud en sectors de l’esquerra republicana. La cartera de Guerra, amb el seu control sobre l’exèrcit, era vista com una posició de gran poder i la seva assignació a un líder d’una formació amb una ideologia conservadora i amb ressons del passat monàrquic va ser interpretada per molts com un senyal de la deriva conservadora del govern.

La presència de la CEDA en el govern de Lerroux no es va limitar a la cartera de Guerra. El partit també va ocupar ministeris clau com el de Justícia, Agricultura, Indústria i Comerç, i Treball, Sanitat i Previsió Social. Aquesta àmplia representació subratllava la necessitat del Partit Republicà Radical de buscar el suport de la dreta per mantenir l’estabilitat governamental en un Parlament fragmentat.

Aquest govern de Lerroux, amb la significativa participació de la CEDA, va intentar implementar polítiques que frenessin les reformes iniciades durant el bienni progressista anterior. Es van revisar lleis com la de Reforma Agrària i es va adoptar una línia més autoritària en la gestió de l’ordre públic.

La formació d’aquest cinquè govern de Lerroux el 5 de maig de 1935 va ser un episodi crucial que va aprofundir les divisions polítiques i socials a Espanya. La creixent influència de la CEDA i la seva presència en posicions clau del govern van ser factors que van contribuir a la creixent inestabilitat que culminaria, poc temps després, en la convocatòria electoral de febrer de 1936.