Avui commemorem una data que ressona amb ombres de repressió i autoritarisme a la història de Nicaragua: el 2 de maig de 1957. Va ser en aquest dia que Luis Somoza Debayle va assumir oficialment la presidència del país centreamericà, marcant l’inici d’un període de sis anys de dictadura fèrria que continuaria el llegat del seu pare, Anastasio Somoza García.

La successió de Luis Somoza al poder no va ser fruit d’unes eleccions lliures i justes, sinó més aviat d’una herència dinàstica en un context de control absolut per part de la família Somoza. Després de l’assassinat del seu pare l’any anterior, Luis va consolidar el seu poder amb el suport de la Guàrdia Nacional, l’exèrcit personalitzat de la família, i la complaença d’interessos nord-americans en plena Guerra Freda.

Durant els seus sis anys de mandat, Nicaragua va viure sota un règim caracteritzat per la supressió de les llibertats civils i polítiques, la persecució de l’oposició, la corrupció generalitzada i el control econòmic en mans de la família Somoza i els seus aliats. La dissidència era silenciada amb mà de ferro, i qualsevol intent d’organització o protesta era brutalment reprimit.

Aquesta efemèride ens recorda la importància de la memòria històrica i la necessitat de no oblidar els períodes foscos que han marcat la vida de molts pobles. El 2 de maig de 1957 simbolitza l’inici d’una etapa que va deixar una profunda empremta en la societat nicaragüenca, amb conseqüències que es van estendre molt més enllà dels sis anys de mandat de Luis Somoza.

Recordar aquest dia ens impulsa a valorar i defensar la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals, pilars essencials per a la construcció d’un futur més just i equitatiu per a totes les nacions. La història de Nicaragua sota la dictadura dels Somoza és un advertiment constant sobre els perills de l’autoritarisme i la importància de la vigilància ciutadana per evitar que es repeteixin episodis tan dolorosos.