Com sabeu aquesta setmana passada (21 d’abril de 2025) el papa Francesc es va morir i això ha dut a tornar a posar en marca un dels rituals més antics i fascinants del món: el conclave papal. Un esdeveniment que, tot i la seva antiguitat, continua generant interès i expectació a tot el món.

Quan i com comença el conclave?

Quan el papa Francesc ens deixà el cardenal camarlenc, actualment Kevin Farrell, activà un protocol que inclou els següents punts

• Anunci de la mort del papa. El cardenal carmarlenc fa l’anunci oficial de la mort del papa.
• La Seu Vacant: El període entre la mort o renúncia d’un papa i l’elecció del seu successor es coneix com a “Seu Vacant”. Durant aquest temps, el govern de l’Església recau en el Col·legi Cardenalici, sota la direcció del cardenal camarlenc.
• Verificació i Anuncis: El cardenal camarlenc, assistit per altres cardenals, té la responsabilitat de verificar oficialment la mort del papa. Seguidament, es notifica a les autoritats eclesiàstiques i civils, i es fan els anuncis públics pertinents. Les campanes de la Basílica de Sant Pere repiquen a morts, marcant l’inici d’un període de dol.
• Els Nou Díes: Tradicionalment, se celebren nou dies de misses solemnes (“novendiali”) en sufragi pel papa difunt. Aquest període també serveix perquè els cardenals electors arribin a Roma des de tot el món.
• La Congregació General: Abans de l’entrada en conclave, els cardenals es reuneixen en les anomenades «Congregacions Generals». Aquestes reunions tenen diversos propòsits: escoltar la lectura del testament del papa difunt, organitzar els funerals, discutir l’estat de l’Església i, de manera informal, intercanviar opinions sobre els possibles candidats. No es permet cap mena de campanya explícita.
• Fixació de la Data del Conclave: El Col·legi Cardenalici fixa la data d’inici del conclave, que ha de tenir lloc entre els 15 i els 20 dies posteriors a l’inici de la Seu Vacant. Aquesta espera permet que tots els cardenals electors tinguin temps per arribar a Roma.
• Trasllat a la Domus Sanctae Marthae: Abans d’entrar a la Capella Sixtina, els cardenals electors s’allotgen a la Domus Sanctae Marthae, (residència de Santa Marta) dins de la Ciutat del Vaticà. Des d’allà, es traslladen en processó solemne a la Capella Sixtina el dia fixat per a l’inici del conclave.

Aquest ritual, tal com el coneixem avui, té les seves arrels al segle XIII. El 1274, el Concili de Lió va establir les normes del conclave per evitar els llargs períodes de «seu vacant» que havien marcat la història de l’Església. Abans d’això, les eleccions papals eren sovint tumultuoses i estaven marcades per la intervenció de faccions polítiques.

Qui pot ser elegit papa?

Tot i que la norma canònica obre la possibilitat a qualsevol home catòlic batejat, la pràctica ha restringit l’elecció als membres del Col·legi Cardenalici durant segles.

Els “Papes Bilanc”: En alguns conclaves, sorgeixen figures que no eren considerades entre els principals favorits, però que, per la seva capacitat d’unir diferents faccions, acaben sent elegides com a “papes de transició” o “papes de compromís”.

Cardenals Electors: Només els cardenals menors de vuitanta anys en el moment de la mort o renúncia del papa tenen dret a vot. Aquesta norma, establerta per Pau VI el 1970 i modificada posteriorment, busca assegurar que els electors tinguin la vitalitat i la capacitat per portar el pes del papat.

Elegibilitat: Teòricament, un cardenal major de vuitanta anys podria ser elegit, tot i no tenir dret a vot. També, en un cas extrem, un home catòlic no cardenal podria ser triat, però això no ha passat des del segle XIV (Urbà VI, 1378).

El Perfil Desitjat: No hi ha un perfil únic per al candidat ideal. Les qualitats que es busquen en un papa evolucionen amb els temps i les necessitats de l’Església. Generalment, es valoren la profunditat teològica, la capacitat de lideratge, l’experiència pastoral, la santedat de vida, la capacitat de comunicació i la comprensió dels desafiaments globals. En els temps actuals, també es pot valorar l’experiència en la Cúria Romana i les relacions internacionals.

El protocol del conclave: un ritual detallat pas a pas

El conclave és un ritual carregat de simbolisme religiós i històric, dissenyat per garantir la llibertat i la serietat de l’elecció. El conclave, del llatí «cum clave» (amb clau), fa referència al tancament dels cardenals electors a la Capella Sixtina, un aïllament que busca protegir la lliure elecció del nou pontífex.  El ritual del conclave segueix el següents punts:

• Entrada a la Capella Sixtina: El dia fixat, els cardenals electors es reuneixen a la Sala de les Benediccions del Palau Apostòlic i, en solemne processó, cantant el “Veni Creator Spiritus” (himne al l’Esperit Sant), es dirigeixen a la Capella Sixtina.

• El Jurament: Un cop dins de la Capella Sixtina, i després de la lectura de la butlla que regula el conclave, cada cardenal elector presta jurament individualment sobre els Evangelis. Es comprometen a mantenir el secret absolut sobretot el que succeeixi dins del conclave, a votar segons la seva consciència davant de Déu i a defensar la llibertat de l’elecció.
• «Extra Omnes!»: Després del jurament, el Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies pronuncia la fórmula llatina «Extra omnes!» (Tots fora!). Totes les persones alienes al conclave han d’abandonar la Capella Sixtina, excepte el Mestre de les Celebracions i un eclesiàstic designat per predicar una última exhortació als cardenals abans de l’inici de les votacions. Posteriorment, aquests també abandonen la Capella.
• L’Aïllament: Les portes de la Capella Sixtina es tanquen amb clau (d’aquí el nom de «conclave»). Es prenen mesures estrictes per assegurar que els cardenals no tinguin contacte amb l’exterior. Es bloquegen telèfons mòbils, ordinadors i qualsevol altre dispositiu de comunicació. Durant el conclave, els cardenals resideixen a la Residència de Santa Marta però els trasllats a la Capella Sixtina es fan de manera controlada per evitar contactes no autoritzats.
• Les paperetes de votació: Les paperetes de votació són rectangulars i contenen un espai per escriure el nom del candidat. Cada cardenal elector escriu el nom del seu elegit de manera secreta i doblega la papereta dues vegades.
• El dipòsit de les Paperetes: Un per un, en ordre de precedència, els cardenals es dirigeixen a l’altar, on hi ha un calze destinat a recollir les paperetes. Després de fer una breu oració, dipositen la seva papereta al calze i fan un jurament públic: “Posso per testimoni a Crist Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a aquell que segons Déu jutjo que ha de ser elegit”.
• L’Escrutini: Un cop tots els cardenals han dipositat la seva papereta, es procedeix a l’escrutini. Tres escrutadors, triats per sorteig, compten les paperetes. Si el nombre de paperetes no coincideix amb el nombre de votants, la votació es declara nul·la i s’ha de repetir. Després, els escrutadors llegeixen en veu alta el nom escrit a cada papereta. Un altre cardenal anota els vots, i un tercer els revisa.
• La crema de les paperetes: Al final de cada sessió de votació, les paperetes es cremen en una estufa instal·lada a la Capella Sixtina. Si no hi ha un guanyador, s’afegeix palla humida a la crema dels papers de les votacions, produint fum negre. Quan un candidat obté els dos terços dels vots, es crema la palla seca, produint fum blanc, senyal que tenim nou papa.

• La persistència: Si després de diverses votacions no s’assoleix la majoria de dos terços, els cardenals poden fer una pausa per a la pregària i la reflexió, i fins i tot tenir breus col·loquis informals (sense revelar els seus vots).
• L’acceptació i el Nom: Quan un candidat obté els dos terços dels vots, el cardenal degà (o el cardenal més antic si el degà té més de vuitanta anys) li pregunta si accepta l’elecció i quin nom vol escollir com a papa. Un cop accepta, es converteix oficialment en el nou pontífex.
• El «Te Deum»: Després de l’acceptació, es canten el «Te Deum», un himne de lloança i acció de gràcies.
• La sortida al balcó: Finalment, el cardenal protodiaca (el cardenal diaca amb més antiguitat) anuncia al poble des del balcó central de la Basílica de Sant Pere: «Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam!» (Us anuncio una gran alegria: Tenim Papa!), seguit del nom del nou pontífex i el seu nom papal. El nou papa imparteix la seva primera benedicció «urbi et orbi» (a la ciutat i al món).

El conclave en l’era moderna

Tot i que el conclave conserva la seva essència mil·lenària, s’ha adaptat als temps moderns. Les noves tecnologies, com els sistemes de comunicació, estan estrictament prohibides dins de la Capella Sixtina per garantir la confidencialitat del procés.  

El conclave papal és un esdeveniment que ens recorda la riquesa de la història i la tradició de l’Església catòlica. Un ritual que, malgrat els canvis del món, continua sent un dels moments més importants i esperats per milions de fidels a tot el món.

I ara què?

El Col·legi Cardenalici, encarregat de les preparacions i l’elecció del nou papa, està format pels cardenals nomenats pel pontífex. Des de l’últim consistori celebrat el desembre de 2024, hi ha 252 cardenals i 135 electors, dels quals la majoria, 108, han estat nomenats per Francesc, 22 per Benet XVI i 5 per Joan Pau II.

No obstant això, el cardenal Giovanni Angelo Becciu està inhabilitat des del 2020 després de ser acusat de malversació de fons, tot i que recentment ha insinuat que es presentarà a la votació. D’altra banda, dos cardenals electors han renunciat a acudir-hi per motius de salut: són el cardenal arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, i l’arquebisbe emèrit de Vrhbosna (Bòsnia i Hercegovina), Vinko Puljic. Amb la qual cosa seran finalment 133 els que elegeixin el nou pontífex.

El papa Francesc ha nomenat una majoria hispanoparlant de cardenals amb capacitat de vot, i ha elevat el nombre de prelats d’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia, allunyant encara més d’Itàlia, d’on provenen tradicionalment els pontífexs.

Tot i que els europeus continuen sent majoria -representen un 45% del total-, els consistoris convocats per Francesc han buscat universalitzar l’Església, incrementant el nombre de cardenals provinents d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. De cara al proper conclave, tindran dret a vot 51 europeus, 23 asiàtics, 18 africans, 17 sud-americans, 16 nord-americans, 4 centreamericans i 4 d’Oceania.

No farem travesses sobre els candidats papables, però esperem per no morir de tant d’expert eclesiàstic en què aviat es posin d’acord i es pugui pronunciar la frase d’Habemus papam!