El 26 de novembre de 1844, Ramón María Narváez y Campos va ser designat per primera vegada president del Consell de Ministres d’Espanya. Aquest fet va marcar un abans i un després en la política espanyola del segle XIX, consolidant la figura de Narváez com una de les més influents del règim isabelí.

Qui era Narváez?

Nascut a Loja el 1799, Narváez va destacar des de ben jove per la seva carrera militar. Participà en les guerres carlines i es va convertir en un dels generals més respectats de l’època. El seu ascens a la política va ser meteòric, gràcies a la seva habilitat militar i a la seva ideologia liberal.

Un líder moderat

Narváez era considerat un líder moderat, però amb un caràcter fort i autoritari. Durant els seus mandats com a president del Consell de Ministres, va impulsar una política conservadora, basada en la defensa de l’ordre establert i en la contenció de les forces liberals. No obstant això, també va impulsar reformes en diversos àmbits, com ara l’economia i l’administració.

Un govern marcat per la inestabilitat

El govern de Narváez es va caracteritzar per una gran inestabilitat, amb freqüents canvis de ministres i una oposició molt activa. Malgrat això, Narváez va aconseguir mantenir-se al poder durant diversos anys, gràcies al seu suport a la reina Isabel II i a la seva capacitat per imposar la seva voluntat.

Un llegat controvertit

La figura de Narváez continua sent controvertida avui en dia. Per als seus defensors, va ser un estadista que va defensar l’ordre i la unitat d’Espanya en un període convuls. Per als seus detractors, va ser un autoritari que va reprimir les llibertats i va frenar el progrés del país.

Per saber-ne més podeu consultar l’apartat del regnat d’Isabel II de 2n de batxillerat.