En les societats contemporànies desenvolupades i democràtiques, un dels elements claus és el seu moviment associatiu. Aquest fenomen ha estat estudiat pels darrers corrents historiogràfics, incorporant al sindicalisme i al moviment obrer, l’ecologisme, el moviment veïnal, el feminisme, el pacifisme o les associacions culturals i d’oci.

Respecte de les Illes Balears, cal destacar l’obra El moviment associatiu a les Illes Balears des de final del segle XIX fins a l’actualitat (2001), coordinat per Sebastià Serra Busquets i Arnau Company Mates. Fa poc va tenir lloc la presentació del que es podria considerar l’actualització d’aquesta obra: L’associacionisme a les Illes Balears (1976-2019). El treball ha estat dirigit pels doctors Antoni Marimon Riutort i Arnau Company Mates i coordinat per la doctoranda Marina Castillo Fuentesal. El període estudiat s’emmarca en el que es coneix com a història del temps present, i arriba fins al 2019.    

A l’obra s’hi poden trobar: dos estudis de memòria històrica (el de Miquel López Gual referit a Menorca i l’altre a Mallorca d’Elisabeth Ripoll Gil); una recerca sobre la reconversió de congregació femenina de les germanes dels SSCC de Pollença, per Pere Salas Vives; l’associacionisme feminista a Mallorca des de la transició fins a l’actualitat de Marina Castillo. Catalina Amer Ballester i Juan Josep Matas Pastor tracten el moviment associatiu de la discapacitat des de 1983. També hi ha un estudi sobre l’escoltisme, de Paula Nigorra Vaquer. Rosa Rodríguez Branchat fa la seva aportació sobre l’associacionisme cultural a Eivissa. 

Elena Gil Sampol i Xavier Jiménez Gonzàlez són els autors de Xarxa Cinema i Ciutat, un exemple d’associacionisme cultural i model de gestió cooperativa a Palma. Nicolás J Moragues González ens parla del moviment associatiu literari fins al 2019. També hi ha un estudi de l’associacionisme de la premsa en català a Mallorca i Menorca.

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el dimarts 13 de juny de 2023