Com són les eleccions autonòmiques, municipals i als consells insulars?

Els processos electorals autonòmics i municipals a Espanya són essencials per a la participació democràtica dels ciutadans. A través del vot, els ciutadans poden triar els seus representants i influir en les decisions polítiques que afecten les seves comunitats autònomes i municipis. Aquestes eleccions són una expressió important de la democràcia i contribueixen a la diversitat política i la pluralitat de veus en el sistema polític espanyol.

Eleccions al Parlament de les Illes Balears

En el cas de la comunitat Autonòma de les Illes Balears (CAIB), aquestes eleccions tenen lloc cada quatre anys i permeten als ciutadans triar els membres del parlament regional. Els partits polítics presenten les seves candidatures i els ciutadans exerceixen el seu vot per determinar la composició del parlament i, en última instància, el govern autonòmic.

Els resultats de les eleccions autonòmiques són importants perquè determinen les polítiques i les prioritats de cada comunitat autònoma. El partit o coalició que obtingui la majoria dels vots sol formar el govern i el president autonòmic serà triat entre els membres d’aquest partit o coalició. A les eleccions al parlament el color del sobre i de les papaeretes és de color salmó.

El Parlament de les Illes Balears és la institució que representa el poble de les Illes Balears. Està format per una sola cambra i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts, impulsa i controla l’acció política i del Govern i exerceix la resta de competències que li atribueix l’ordenament jurídic i, en especial, l’Estatut d’Autonomia. Les eleccions al Parlament de les Illes Balears es regulen mitjançant la Llei 8/1986, de 26 de novembre.

Quan es vota en les eleccions al Parlament de les Illes Balears, s’elegeixen els 59 diputats que en formen part, els quals elegiran el president del Govern de les Illes Balears. Aquests 59 diputats es reparteixen entre les quatre illes de la manera següent: 33 a l’illa de Mallorca, 13 a la de Menorca, 12 a la d’Eivissa i 1 a la de Formentera. Per obtenir representació com a diputat al Parlament, la candidatura ha d’obtenir més d’un 5 % dels vots a la circumscripció a la qual es presenta, que en el cas del Parlament va per Illes.

Eleccions municipals

D’altra banda, els processos electorals municipals tenen lloc a cada municipi d’Espanya. Les eleccions municipals també se celebren cada quatre anys i permeten als ciutadans triar els seus regidors i l’alcalde. En aquest cas, els partits polítics presenten les seves llistes electorals, i els ciutadans trien els seus representants locals a través del vot. En aquest cas, la convocatòria electoral la fa el govern central. Sempre sol coincidir amb el darrer diumenge del mes de maig cada 4 anys. I es fa amb una papereta de color blanc.

Els ajuntaments són responsables de gestionar els assumptes locals, com ara l’urbanisme, els serveis socials, l’educació o el transport públic. És per això que les eleccions municipals tenen una gran influència en la vida quotidiana dels ciutadans, ja que determinen qui prendrà les decisions polítiques en els àmbits més propers a ells.

L’ajuntament és la institució que té encomanat el govern i l’administració del municipi. L’ajuntament està integrat pel batle i els regidors. Mitjançant les eleccions municipals s’elegeixen els regidors de cada ajuntament, els quals elegiran el batle.

Cada terme municipal constitueix una circumscripció en la qual s’elegeix el nombre de regidors que resulti de l’aplicació de l’escala següent:

Residents	Regidors
Fins a 100	3
De 101 a 250	5
De 251 a 1.000	7
De 1.001 a 2.000	9
De 2.001 a 5.000	11
De 5.001 a 10.000	13
De 10.001 a 20.000	17
De 20.001 a 50.000	21
De 50.001 a 100.000	25

De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, i se n’hi afegirà un més quan el resultat sigui un nombre parell.

I els Consells Insulars?

En el cas de les Illes Balears, no comptam amb diputacions provincials però sí amb consells insulars. Els consells insulars són les institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears que tenen assignat el govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les illes adjacents.

Les eleccions als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa, les regula la Llei 7/2011, d’11 de desembre. El Consell Insular de Formentera està format pels regidors que resulten de les eleccions municipals.

En les eleccions als consells insulars s’elegeixen els membres que formen part del seu ple. El Consell Insular de Mallorca està integrat per 33 consellers; el de Menorca, per 13 consellers, i el d’Eivissa, per 13 consellers.

Fins a la reforma de l’estatut el 2007 es formaven a partir de les eleccions al Parlament. Arran de la reforma el 2007, els consells a més de tenir la capacitat d’elaborar reglaments, s’estipulà l’elecció dels membres dels consells per separat de les eleccions al Parlament Balear, i des de llavors es vota els consellers amb una papereta de color cel.

Són competències dels consells insulars les equivalents a les diputacions provincials i d’altres transferides per la comunitat autònoma. Entre aquestes competències destaquen Urbanisme i habitabilitat, informació turística, serveis socials, patrimoni i cultura, esports, ordenació del territori, artesania, carreteres, joventut, caça i polítiques de gènere.