El capitalisme acadèmic, terme encunyat pels investigadors Slaughter i Leslie en una obra homònima de 1997, fa referència al conjunt d’iniciatives que fan les universitats amb els seus acadèmics, amb el propòsit d’incrementar el seu prestigi i també els seus ingressos. 

El passat mes de març es coneixia que la Universitat de Córdoba (UCO) suspenia de sou i feina a un dels seus científics més citats del món. El motiu va ser que tot i aquest professor tenia un contracte de funcionari a temps complet amb l’UCO, apareixia com a investigador d’altres centres com la Universitat Rey Saud, a Riad (Aràbia Saudita). 

Aquest cas, destapat a la premsa, va servir per descobrir que algunes universitats del món capten científics productius i de prestigi que, a canvi d’una bona remuneració econòmica, els ajuden a pujar escalons en l’Academic Ranking of World Universities que s’elabora amb els millors centres superiors del món. Per elaborar-ho es té en compte el nombre de científics guardonats que hi treballen o que hi han estudiat, quina part de la seva investigació és citada a tot el món i quan ha contribuït en els diferents camps acadèmics, sobretot de ciències pures. El rànquing ha estat criticat per basar-se sobretot en els factors d’adjudicació, soscavant així la importància de la qualitat de la instrucció i les humanitats. 

I és que la carrera d’un investigador i els rànquings universitaris s’avaluen sobre la base del nombre de publicacions. Aconseguir un lloc de treball o ascendir dins del món acadèmic depèn gairebé exclusivament del nombre d’articles científics publicats i del factor d’impacte (nombre de cites) que aquests tenguin. Aquest factor d’impacte és la moneda del canvi en el qual el capital hi ha vist un model de negoci que factura a les institucions de recerca públiques més de 42 milions d’euros anuals a Espanya. Un negoci discutible i sobretot massa car. 

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el dimarts 25 d’abril de 2023