Aquests dies els principals grups de comunicació viuen una batalla que posa en relleu la responsabilitat dels mateixos mitjans a l’hora de programar continguts socialment responsables i dels efectes que poden tenir. 

Fa uns dies Netflix decidia rompre el seu contracte publicitari amb un grup de comunicació per haver fet un anunci d’un llibre homòfob. I aquesta setmana gairebé una trentena d’anunciants han decidit retirar la seva publicitat d’un reality per la pressió dels internautes després de conèixer nous i greus esdeveniments sobre la presumpta violació ocorreguda en l’edició anònima del concurs el 2017 i per la qual la productora ha hagut de demanar disculpes públicament. Els fets es troben avui als jutjats. 

No és la primera vegada que el mitjà ha d’acabar canviant el nom d’un programa per un altre per evitar la fuga d’anunciants (autèntics clients dels mitjans de comunicació, ja que d’ells provenen els seus ingressos). Ara, però és molt més greu, en tant que aquest programa ocupa tres franges de màxima audiència en el grup i quatre franges d’accés al prime time. 

Sense entrar a debatre la qualitat del programa, la qüestió està en quina és la nostra responsabilitat com a ciutadans davant aquests fets. Que davant l’allau d’informacions ocorregudes i la fuga d’anunciants, el programa en qüestió continuï sent el de major audiència de la televisió a Espanya i fins i tot s’hagi incrementat, ens hauria de fer reflexionar a tots. 

Els espectadors també hauríem de ser responsables a l’hora d’elegir els continguts que miram, d’acord amb el nostre model de vida. Si ho feim, també els anunciants cercaran col·locar els seus productes lligant-los a continguts més blancs o de major qualitat (segons com i qui ho miri). Per això, mitjans, anunciants i ciutadans som responsables de tenir una societat millor sense impunitats. 

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el dimarts 3 de desembre de 2019