Entenem com a marca el conjunt d’elements gràfics que representen a una empresa, entitat o producte, ja siguin el logotip, l’isotip (les icones), els colors corporatius i les tipografies, que permeten una ràpida identificació. 

Hi ha poques marques que s’hagin mantingut gairebé inalterables amb el pas del temps com la del metro de Londres. Durant més d’un segle el disseny de Edward Johnston ha vist passar guerres i canvis de govern, però en lloc de transformar-se en un disseny pitjor i gràcies a petits retocs, ha anat millorant al llarg dels anys. Johnston també redissenyaria el cercle vermell i el rectangle blau tan característic del metro de Londres. 

L’anomenada tipografia Johnston va revolucionar les senyalitzacions. Es tracta d’una tipografia sans serifs o de pal sec, de fàcil i ràpida lectura de la qual han derivat en les famílies tipogràfiques més usades avui.  Dissenyada el 1916, amb la cobertura de tota la xarxa i instal·lacions del metro londinenc, fou adoptada amb posterioritat per l’empresa de transports públics. En poc temps, la Johnston ja formava part de la «identitat visual» de la ciutat, fins a convertir-se en un dels símbols més coneguts en el món i la marca genèrica del transport públic londinenc. 

Tanta fou la seva influència del disseny de Johnston que va servir d’inspiració per fer altres tipografies com la Gill Sans. A partir d’altres tipografies o nous moviments artístics es dissenyaren altres famílies com la Times, la Futura, l’Helvètica (i la seva substituta per famosa, l’Arial). Moltes d’elles són utilitzades per diferents marques comercials però també per organismes i institucions. 

L’elecció d’una bona tipografia pot ser determinant per l’èxit de la marca i del missatge. Potser no us hi havíeu fitxat mai però, us imaginau un anunci del govern fet amb Comic sans? Els dissenyadors gràfics segur que se posen les mans al cap.   

Article publicat a la secció Campus Obert d’Última Hora el 14 de maig de 2019