Qui ens havia de dir als historiadors i periodistes ara farà tres anys que el referèndum sobre la possible sortida del Regne Unit de la Unió Europea seria tot un serial. Recordem que l’article 50 del Tractat de la Unió Europea ofereix un mecanisme formal de sortida de la UE al país que ho sol·liciti. Després de la victòria a favor de la sortida britànica per la mínima i de dos anys de negociació tensa entre Londres i Brussel·les s’ha arribat a un acord que no satisfà gaire els diputats pro sortida del parlament britànic. Sobretot la salvaguarda amb el no establiment d’una frontera física amb Irlanda, cosa que va desencadenar el rebuig de bona part del Parlament britànic. 

La primera ministra britànica Theresa May, qui durant el referèndum feu campanya a favor de la permanència, ja no sap com poder sortir dignament del club europeu sense que sembli una rendició. La seva idea, de moment, passar per poder retardar la sortida de la UE i tenir més temps per polir l’acord amb Brussel·les. Però els europeus li han recordat que només estarien disposats a tocar certs punts del pacte però no alterar les parts més importants. 

I és que potser per primera vegada en la història del Regne Unit, la UE ha sabut aturar les pretensions dels antieuropeus Britànics. Els negociadors de la Unió Europea han jugat les seves cartes sabedors que tenen la paella pel mànec. Perquè tot i que el Brexit és una mala solució per a tothom, una sortida sense acord seria molt desastrosa sobretot per a l’economia britànica. 

De moment l’opció de repetir el referèndum no està oficialment sobre la taula. Potser una segona consulta amb uns resultats que apuntarien a ser favorables a la permanència dins la UE sigui una manera de quedar en un digne empat. Però tampoc seria necessari fer-lo perquè el tribunal de la UE va sentenciar que el Regne Unit pot desdir-se d’invocar l’article 50 quan vulgui i, per tant, en teoria, el Brexit podria arribar a no produir-se mai. 

Article publicat el 5 de març de 2019 a la secció Campus Obert d’Última Hora