Tema 5. Els climes i paisatges de la Terra i d’Espanya

Presentació

En aquesta unitat, estudiarem els diferents climes i paisatges de la Terra: identificarem les zones climàtiques que hi ha a la Terra, i els concretarem amb els paisatges d’Europa i d’Espanya, amb una especial atenció als paisatges humanitzats espanyols. També aprendrem a elaborar i analitzar climogrames i els mapes climàtics.

Un altre dels elements que es treballarà en aquesta unitat didàctica són els diferents mètodes i tècniques d’estudi i a gestionar la informació.

Objectius

  1. Caracteritzar i situar els climes temperats, els climes freds i els càlids.
  2. Reconèixer la diversitat climàtica d’Espanya i caracteritzar i localitzar els diversos tipus de climes i paisatges que s’hi donen.
  3. Localitzar els diferents tipus de paisatges d’Europa i conèixer els factors condicionants dels paisatges naturals.
  4. Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge oceànic i descriure el seu paisatge humanitzat.
  5. Caracteritzar les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge mediterrani i descriure el seu paisatge humanitzat.
  6. Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge continental i el seu paisatge humanitzat
  7. Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació propis del paisatge equatorial i el seu paisatge humanitzat.
  8. Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació del paisatge tropical i el paisatge tropical humanitzat.
  9. Descriure les condicions naturals, els rius i la vegetació propis del paisatge desèrtic i el seu paisatge humanitzat.
  10. Comprendre les condicions naturals, els rius, la vegetació i el paisatge humanitzat de les zones fredes
  11. Interpretar un paisatge a través de la fotografia i analitzar l’evolució d’un paisatge humanitzat
  12. Interpretar un climograma.

Els climes i paisatges de la terra

El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna. En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà.

La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes càlids, de climes temperats i de climes freds. 

Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes:
– Zona càlida: situada entre els dos tròpics; es caracteritza per les altes temperatures, durant tot l’any; s’hi distingeixen tres tipus de clima: equatorial, tropical i desèrtic.
– Zones temperades:
n’hi ha una a cada hemisferi, aproximadament entre els tròpics i els
cercles polars; totes dues tenen quatre estacions; a partir dels factors climàtics establim tres climes: oceànic,mediterrani i continental.
– Zones fredes:
corresponen a les dues zones polars i als llocs situats a més de 2500 m d’altitud. Amb aquest criteri, localitzem el clima polar o el d’alta muntanya.

Els climes càlids

Paisatge equatorial

El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia.

  • Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions molt abundants, fins al punt que gairebé cada dia hi cau una pluja torrencial al capvespre.
  • Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra, a causa de la pluviositat, i tenen de color terrós. 
  • La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita. Hi viuen nombroses espècies, tant vegetals com animals.
  • Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits, de la caça o practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una densitat de població baixa.
  • Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees.

Paisatge Tropical

Es localitzen al nord i al sud de la zona equatorial. 

  • A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any, com en els equatorials; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i l’estació seca.
  • El cabal dels rius varia al llarg de l’any en funció de les pluges; de no portar aigua, pot passar a desbordar-se durant les crescudes.
  • Hi ha diferents tipus de formacions vegetals:
    • Bosc tropical: es localitza a les zones més properes a l’equador. És semblant a la selva però menys frondós i hi viuen sobretot ocells i insectes.
    • Sabana: és la vegetació més característica; la formen herbes, arbusts i arbres dispersos; hi viuen herbívors i els seus depredadors. Els indígenes es dediquen a la ramaderia extensiva i al conreu tradicional i de plantacions.
    • Estepa: substitueix la sabana a les zones més seques, i per això la vegetació és molt pobra.
  • Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.
  • Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus.
  • A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions, explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te…

Paisatge desèrtic càlid

La major part dels deserts de la Terra són a les zones pròximes als tròpics (són deserts càlids). N’hi ha que són prop de la costa, quan els corrents marins són freds, i d’altres que són a l’interior, lluny de les zones litorals. 

  • Les pluges són molt escasses i irregulars, i les temperatures són molt altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixengrans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).
  • Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.
Wadi Bani Khalid, Sharqiyah region, Muscat, Oman
  • Les condicions extremes de temperatura i de sequedat de l’aire amb la manca d’aigua fan difícil la vida al desert, i per això hi escassegen tant les espècies vegetals com les animals. Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
  • Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, a les estepes, on pasturen els ramats de cabres i camells.
  • La població sedentària dels deserts viu de l’agricultura al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis i poden ser conreades.

Els climes temperats

El paisatge oceànic

El paisatge oceànic es troba entre els paral·lels 40° i 60° de tots dos hemisferis. 

  • L’acció del mar i els vents carregats d’humitat fan que les temperatures no siguin gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions; les pluges són suaus i persistents durant tot l’any.
  • Com que les precipitacions hi són contínues, els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
  • S’hi troben diferents formacions vegetals:
    • Boscos de fulla caduca (roures, castanyers…): hi viuen diverses espècies de mamífers i d’ocells. Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupin aquests boscos.  
    • Landa: tipus de bosc de matoll espinós habitat per petits mamífers i nombrosos ocells.
    • Prat: hi creix naturalment després de la tala d’arbres; és la vegetació més característica d’aquest paisatge.
  • L’ocupació humana dels paisatges oceànics és diferent segons els llocs de la Terra, tant en nombre d’habitants com en les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen.
    • Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus.
    • Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són abundants els boscos poc explotats.
    • Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina.

El paisatge Mediterrani

El paisatge mediterrani es localitza al litoral del mar Mediterrani i a les costes de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, i sud i sud-oest d’Austràlia.

  • Les temperatures són altes a l’estiu i suaus a l’hivern, i la pluja, excepte a la tardor, és escassa. Els estius, per tant, són calorosos i secs.
  • Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular, i poden patir estiatges o crescudes que provoquen riuades.
  • Hi ha diferents tipus de formacions vegetals:
    • Bosc mediterrani: format per arbres de fulla perenne, petita i dura (pins, alzines…). Per sota d’ell hi trobem el matoll espinós.
    • Màquia:  és un tipus de matoll molt dens que creix quan desapareix el bosc, degut a la tala, els incendis o el pasturatge. Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s’hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc.) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l’alzina, el roure, o l’ullastre.
    • garriga: Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, propi dels terrenys calcaris i molt extesa a les Illes Balears.
  • En el paisatge mediterrani de les planes fèrtils hi domina l’agricultura, sobretot la de regadiu, i a les zones més abruptes destaquen els conreus de secà i la ramaderia ovina. 
  • Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera. 
  • La ramaderia dominant és l’ovina.
  • El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.
  • Actualment, la construcció d’hivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.

El paisatge continental

El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora. Es localitza a les zones interiors dels continents de l’hemisferi nord.

  • Per la llunyania al mar, presenten temperatures extremes, molt contrastades, i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a l’estiu.
  • Malgrat les escasses precipitacions, els rius tenen un cabal abundant perquè recullen les aigües de les planes per on circulen, i donen lloc a grans conques fluvials.
  • Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge natural:
    • La taigà o bosc de coníferes: es localitza a les zones més fredes, les situades més al nord; la formen pins, avets, bedolls, etc. Són zones habitades per mamífers de diversa mida.
    • Les estepes o prats: més al sud; són extenses zones planes d’herba que apareixen quan les temperatures són més altes. 
  • Els arbres de la taigà són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.
  • Les zones estepàries són molt fèrtils i són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.

Els climes freds

El paisatge polar

El paisatge polar es localitza als extrems de la Terra, propers als cercles polars. Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi arriben molt inclinats.

Tundra
  • Les temperatures són normalment inferiors als 0°C, la pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses precipitacions són en forma de neu (deserts freds).
  • Només hi ha vegetació a les zones més allunyades del pol nord. La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.
  • Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Amèrica) i lapons (península Escandinava). Els habitants viuen de la caça, la pesca i el pasturatge, però també s’hi desenvolupa la mineria.

El paisatge d’Alta muntanya

El paisatge d’alta muntanya es localitza a altituds superiors als 2500 m, amb característiques pròpies dels climes freds.

  • Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les precipitacions són abundants, tot i que disminueixen amb l’altitud i també cauen en forma de neu.
  • La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud (estatges de diferent altitud), i també depèn de la latitud i l’orientació.
  • Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura a les valls i, darrerament, a les activitats turístiques.

Els climes i paisatges d’Espanya

El nostre país està situat a la Península Ibèrica al sud-oest de el continent europeu. Els climes que es desenvolupen a la Península Ibèrica estan condicionats per:

  • Les quatre estacions provocades per la seva situació a la zona temperada.
  • La seva situació a la façana oest d’Europa que li permet rebre la influència de l’Oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, i del continent europeu i africà.
  • La forma massissa de la Península i la disposició de les serralades, impedeixen la influència marina a l’interior peninsular i parcialment també a les Illes Balears.
  • Els vents de l’oest i les borrasques de l’Atlàntic provoquen les pluges.
  • L’anticicló situat sobre les illes Açores, és el responsable de l’absència de pluja durant l’estiu.

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close