Tema 4. El temps atmosfèric.

Presentació

En aquesta unitat, l’objectiu és acostar-vos a saber què és el clima i els problemes del medi ambient. Per això és començarà la unitat exposant l’estructura de l’atmosfera. A continuació, haureu de distingir entre el temps i el clima, els elements i els factors del clima, la distribució dels climes sobre la terra i la influència del clima en l’activitat humana i viceversa.

Objectius

  1. Identificar les capes de l’atmosfera i explicar les característiques principals de cada capa.
  2. Definir què és la temperatura de l’atmosfera i quin instrument es fa servir per mesurar-la.
  3. Conèixer els factors que condicionen la temperatura i la seva distribució mundial
  4. Conèixer els factors que intervenen en la formació de niguls i les precipitacions.
  5. Saber com es mesuren la humitat i les precipitacions.
  6. Descriure i diferenciar els diversos tipus de precipitació.
  7. Reconèixer la distribució mundial de les precipitacions, les zones climàtiques i els vents
  8. Conèixer els factors que condicionen la pressió atmosfèrica i els instruments necessaris per mesurar-la.
  9. Reconèixer els diferents tipus de vents, la direcció en què bufen i els factors que en determinen la intensitat, i els instruments utilitzats per mesurar-los.
  10. Diferenciar els anticiclons de les depressions.
  11. Comentar un mapa del temps.

L’atmosfera

L’atmosfera és una prima capa gasosa que envolta la Terra . I encara que no la veiem en moltes ocasions podem sentir-la. Té un gruix d’1 000 km i està composta per nitrogen, oxigen i altres gasos com el diòxid de carboni, l’ozó i l’argó. En l’atmosfera poden distingir diverses parts: L’exosfera, la termosfera, la mesosfera, l’estratosfera i la troposfera.

L’atmosfera està composta per diferents gasos i cada gas compleix una funció determinada:

  • Nitrogen: és component essencial dels aminoàcid i els àcids nucleics, vitals per als éssers vius. Els llegums són capaços d’absorbir el nitrogen directament de l’aire i transformar-lo en nitrat. El nitrat és posteriorment utilitzat per la planta per a formar el grup amino dels aminoàcids de les proteïnes que finalment s’incorporen a la cadena tròfica.
  • Oxigen: participa en el procés de combustió per obtenir energia. Els éssers aeròbics el prenen de l’atmosfera.
  • Diòxid de carboni: matiene la calor atmosfèric.
  • Ozó: protegeix els éssers vius dels raigs ultraviolats.

Es pot resumir dient que l’atmosfera fa possible la vida sobre el planeta:

  1. Els éssers vius necessiten dels seus gasos per poder viure i respirar.
  2. Actua com a protector contra les radiacions ultraviolades del Sol.
  3. Actua com escut , en evitar que els meteorits arribin a la superfície terrestre.

La capa d’ozó

Els gasos es localitzen a l’atmosfera en funció del seu pes específic. D’aquesta manera es creen diferents capes, cadascuna d’elles amb unes característiques particulars, al voltant dels nostres planeta. Una d’elles és la capa d’ozó . L’ozó s’acumula a la estratosfera i està compost per tres molècules d’oxigen, i es crea pel contacte directe dels raigs ultraviolats amb l’oxigen provoca la creació d’un gas Aquesta capa actua com protectorde les radiacions ultraviolades, ja que aquestes exerceixen un efecte molt negatiu per a la salut de les persones i per a la vida al planeta .

L’emissió d’altres gasos (CFC) , com els productes produïts per algunes indústries o els despresos per certs aerosols, fa que la capa d’ozó es debiliti i els raigs ultraviolats penetrin en la nostra atmosfera sense resistència. L’emissió de CFC va arribar a crear un forat a la capa d’ozó que va ser una gran preocupació per als científics. Actualment, ia causa de la prohibició d’aquests gasos, la capa d’ozó comença a recuperar-se. Observa aquest vídeo on la Nasa recull l’evolució del forat a la capa d’ozó.

Temps i clima

Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps i en el clima es produeixen a la part baixa de l’atmosfera, anomenada troposfera.

El temps es refereix a la situació de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.

El clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un període llarg de temps (un mínim de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima mediterrani, clima tropical…

Les temperatures

La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar.

L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.

Les temperatures es mesuren en graus centígrads amb els termòmetres i s’indiquen als mapes amb unes línies anomenades isotermes.

Els factors que fan variar les temperatures són:

  • la latitud o distància a l’equador: com que els raigs del Sol cauen perpendicularment a l’equador aquestes zones tenen una major insolació. A mesura que ens allunyam de l’equador, la temperatura baixa.
  • L’altitud respecte del nivell del mar: amb l’altitud, les capes d’aire són menys denses i noretenen tant la calor, de manera que aquesta disminueix a mesura que ens elevem. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 °C. Per aquesta raó, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes.
  • La distància respecte del mar: el mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes perquè triga a refredar-se i a escalfar-se. La mar, de nit reté durant més temps que no pas la terra l’es- calfor acumulada durant el dia. Per això, quan el sol es pon, l’ai- re de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indrets propers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l’interior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. A l’interior dels continents, les temperatures solen ser més extremes.

Les precipitacions

Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de pluja, de neu o calabruix que cau en un lloc o una zona determinada.

La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients anomenats pluviòmetres.Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm) d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Aquests mil·límetres equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat (l/m2) de superfície. Per saber quant ha plogut durant un mes o un any, se sumen els mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hi ha hagut precipitacions al llarg del període estudiat.

Per què plou?

A causa de l’escalfor del Sol, l’aigua dels rius, llacs, mars, basses o gotes de suor s’evapora. La precipitació en forma de pluja, neu o calamarsa es produeix quan el vapor d’aigua de l’aire es refreda, es condensa i forma gotes d’aigua que es poden anar unint fins a formar els núvols.

Quan les gotes d’aigua que formen els núvols es fan massa grosses, precipiten sobre la superfície terrestre per la força de la gravetat.

  • Si l’aire continua pujant o refredant-se, les gotes es van unint i la grandària augmenta fins que el pes les precipita en forma de pluja.
  • Quan la temperatura de l’aire és molt baixa, els cristalls de glaç no es fonen quan cauen, sinó que s’uneixen entre ells i formen flocs de neu.
  • El calabruix es forma quan els cristalls de glaç dels núvols són arrossegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent: els cristalls ascendeixen, creixen i cauen.

Efecte Foëhn

Hi ha tres tipus de mecanismes que produeixen les precipitacions: les pluges de convecció, les pluges orogràfiques i les pluges frontals.

Els climogrames

VÍDEOS EDUCATIUS

ARTICLES

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close