Presentació
El coneixement geogràfic (tant dels continents com dels diferents elements que conformen el relleu) és fonamental per després entendre tota la situació bioclimàtica del planeta en general i del nostre entorn, i també resulta molt útil per entendre amb posterioritat algunes de les causes del procés històric. L’alumnat podrà aprendre com és l’escorça terrestre i quines són les principals formes del relleu. També coneixerà com s’origina el relleu i quins agents el modifiquen i com influeix el relleu en la nostra vida. Aprendran a interpretar el mapa del relleu del món i de la península ibèrica
Objectius
- Identificar les capes de l’estructura interna de la Terra i explicar les característiques de l’escorça terrestre.
- Reconèixer els agents interns de formació del relleu i com es mesura la magnitud dels terratrèmols.
- Caracteritzar l’acció formadora del relleu feta per l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.
- Identificar els principals elements del relleu dels continents.
- Situar els tres grans conjunts del relleu d’Europa.
- Descriure i localitzar els relleus de la península Ibèrica i dels arxipèlags espanyols.
- Treballar i interpretar mapes i perfils topogràfics
L’estructura de la terra
La Terra és una gran esfera lleugerament aplanada pels pols que es divideix en tres grans capes concèntriques de gruix diferent:
- Nucli. Capa més interna de la Terra dividida, al seu torn, en dues capes: nucli intern i nucli extern. Representa un 15% del volum total del planeta.
- Mantell. Capa intermèdia, és la de més gruix terrestre, envolta el nucli i és on hi ha el magma. Representa un 84% del volum de la Terra.
- Escorça. Capa més externa i prima formada per roques. No és llisa i té diversos gruixos, emergeix en muntanyes i s’enfonsa en fosses marines. Amb prou feines representa l’1% del total del planeta. L’escorça, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera.
La teoria de la deriva dels continents
Segons la teoria de la deriva dels continents, l’escorça de la Terra estava formada per un únic continent, anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.
El moviment de rotació de la Terra va trencar aquest únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectòniques. Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen, una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes. Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrèmols i volcans.
Els agents interns
Les forces internes de la Terra o agents interns, provoquen els terratrèmols, els tsunamis i els volcans, que formen el relleu.
Un terratrèmol és la conseqüència del moviment de plaques a l’interior de la Terra que es propaga des del focus o hipocentre en totes direccions per mitjà d’ones sísmiques. L’epicentre és el punt de la superfície terrestre on es manifesta més el terratrèmol.
Un tsunami és un moviment molt potent de l’aigua del mar a conseqüència d’un sisme al fons del mar. Si arriba a zones costaneres baixes, hi provoca inundacions.
Un volcà és una esquerda de l’escorça terrestre per la qual el magma ascendeix i surt a l’exterior en forma d’erupció volcànica. Durant les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l’aire, es refreden, s’acumulen i formen cons volcànics. Els cons volcànics poden convertir-se en muntanyes, o illes si l’erupció és marina.
Els agents externs
Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà.
L’aigua, principal agent modelador del paisatge, modifica el relleu de diverses maneres:
– Els corrents d’aigua de pluja desgasten les valls i arrenquen i transporten roques i arenes que es dipositen formant deltes i planes.
– La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se, si l’aigua es congela augmenta el seu volum.
L’aigua també pot reaccionar químicament i dissoldre’s.
– Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen arena en platges i golfs.
El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques, especialment a les zones més àrides.
La vegetació, sobretot les arrels de plantes i arbre, ajuda a trencar les roques o a fixar el sòl als vessants de les muntanyes.
L’ésser humà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu, de múltiples formes: ja sigui per la construcció d’infraestructures com per l’obtenció de recursos.
Les formes del relleu
La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de relleu:
- Muntanya: Elevació important de terrenys amb força pendent. El cim és la part més alta de la muntanya. Quan el cim es punxegut, s’anomena pic. Els vessants són els costats en forma de pendents. El peu és la part més baixa de la muntanya. El conjunt de muntanyes més o menys alineades s’anomena Serralada i si és de menor dimensions Serra. Les principals serralades són les Muntanyes Rocalloses i els Andes (Amèrica); els Alps i el Caucas (sud d’Europa), i la serralada de l’Himàlaia (centre d’Àsia).
- Altiplà: Elevació extensa de terreny més o menys plana situada a certa altitud sobre el nivell de la mar; destaca l’altiplà del Tibet (Àsia), el més alt del món.
- Plana: terreny sense elevacions situada a poca altura sobre el nivell de la mar. Les planes més extenses es donen a les conques dels grans rius, com el Mississipí i l’Amazones.
- Depressió o conca: Extensió de terreny més o menys plana situada a uma altitud inferior que els terrenys que l’envolten. La més important és la del mar Mort (395 m sota el nivell del mar).
- Vall: Depressió del relleu que sol tenir una forma allargada, ubicada entre muntanyes on hi pot haver un riu, un torrent, etc. La vall fluvial apareix quan ha estat creada per un riu i té forma de v i la vall glacial és fruit de l’erosió d’un glacial i té forma de u.
- Riu: corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat, el qual posseeix un cabal (quantitat d’aigua) determinant i desemboca a la mar. Si desemboca a un altre riu o a un llac, s’anomena afluent
També ens trobam amb diferents formes de relleu marítim i litoral
- Cap: Part de la costa que penetra dins la mar més que la resta
- Península: Porció de terra envoltada en gran part d’aigua, unida per un istme a l’extensió major de terra de què forma part.
- Golf: Entrada de mar dins la terra, habitualment de forma rodona i grans dimensions.
- Badia: Semblant al golf però de menors dimensions.
- Albufera: Llac litoral separat de la mar per un cordó d’arena, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts.
- Ria: Desembocadura d’un riu en la qual l’aigua de la mar s’endinsa en el continent.
- Delta: Territori generalment triangular, format a la desembocadura dels rius per l’acumulació de sediments.
- Arxipèlag: són grups d’illes.
- Illa: porció de terra que emergeix del mar i està envoltada d’aigua
Pel que fa a les formes del relleu marítim cal destacar
- Dorsal oceànica: Serralada submarina de gran extensió.
- Fossa Marina: Gran depressió dels fons oceànics o marítims que sovint arriben als 6.000 metres de profunditat i, en ocasions, fins als 11.000 metres. Ex. Fossa de Puerto Rico
- Plana abissal: Extensió de terreny pla a la zona més profunda dels mars i oceans; entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat.
- Plataforma continental: Zona marítima que baixa suaument fins als 400 m. L’amplitud fins a la costa pot oscil·lar entre escassos metes i alguns kilòmetres. És la continuació submarina dels continents.
Com és el relleu d’Espanya?
La Península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental d’Europa. Està delimitada pel mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i els Pirineus. La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta.
Les principals unitats del relleu peninsular són:
- La Meseta castellana, a l’interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m. Està dividida en dues submesetes pel Sistema Central i envoltada de serralades.
- Les serralades interiors a la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
- Les serralades que delimiten la Meseta: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
- Les serralades exteriors o perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Catalanes (o Sistema Mediterrani Català).
- Les depressions: les principals són la de l’Ebre i la del Guadalquivir, totes dues molt fèrtils.
Pel que fa al relleu dels arxipèlags:
- Illes Balears és molt semblant al de la Península, perquè en són una prolongació especialment Mallorca, Eivissa i Formentera que són una prolongació de la serralada sub-bètica. Menorca té relació amb la serralada litoral catalana.
- Illes Canàries és molt accidentat (acinglerades) i d’origen volcànic.
rpuigserversocials.com 
You must be logged in to post a comment.