- Torna el que és clàssic.
- El Renaixement
- L’ésser humà al centre: l’humanisme
- La difusió de les idees
- L’art del renaixement
- El cinquecentto
- El Renaixement a Europa
- El Renaixement a Espanya
- Bibliografia
Torna el que és clàssic.
Ens trobem a l’Edat Moderna. És el període històric que va des de la caiguda de Constantinoble (1453), o l’arribada a Amèrica per part dels europeus (1492) fins a la Revolució Francesa (1789). Com sabeu, el pas d’una edat a una altra a la història ve marcat per una sèrie de processos i esdeveniments que canvien les estructures polítiques, socials, econòmiques i culturals i que, per tant, fan que es delimiti el final d’una època i el principi d’una altra. En aquest cas els canvis van ser:
- CANVIS CIENTÍFICS: la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic i les aportacions de Galileu, així com els avenços en la navegació amb invents com l’astrolabi, el portolà, la caravel·la…
- CANVIS POLÍTICS: els reis van anar adquirint més poder i va començar a desenvolupar-se la monarquia autoritària.
- CANVIS SOCIALS: l’ascens de la burgesia a les ciutats i l’aparició de grans famílies.
- CANVIS ECONÒMICS: l’increment de l’activitat comercial a escala nacional i internacional i el sorgiment de l’anomenat capitalisme comercial.
- CANVIS CULTURALS: L’inici i l’expansió de l’humanisme, així com la invenció de la impremta com a mètode per difondre la cultura. Creixement de les universitats i propagació de les acadèmies.
En aquest context, apareix un nou concepte de món i ésser humà, que trenca amb la mentalitat teocèntrica de l’edat mitjana. A l’Edat Moderna l’ésser humà és considerat, així, el centre de l’univers (antropocentrisme), el qual és responsable dels seus actes. Aquesta nova mentalitat és la que dona lloc a un nou moviment artístic (el Renaixement) i a un nou moviment intel·lectual (l’humanisme).
El Renaixement
El Renaixement va ser el moviment cultural que es va iniciar just al començament de l’Edat Moderna i es va desenvolupar entre els segles XIV i XVI. En concret, es va originar a Itàlia a ciutats com Florència, Roma, Venècia, Gènova, Nàpols i Milà, però es va estendre per tot Europa (Alemanya, Països Baixos, Anglaterra, …) amb cronologies diverses. El seu terme és de la mateixa època. Vasari va ser qui ho va encunyar per referir-se als artistes del seu temps que s’inspiraven en els models de l’Antiguitat, ja que la seva característica principal era precisament l’interès pel passat grecoromà i la voluntat de recuperar-lo. En definitiva, ho consideren el model a seguir.
Entre les principals característiques del Renaixement, destaquem:
- L’antiguitat clàssica esdevingué la font d’inspiració i estudi. El passat de Grècia i Roma antigues es va idealitzar i es va prendre com a model. La idea era recuperar la grandesa i l’esplendor de l’època romana.
- Naturalisme . Els artistes mostraven un gran interès per la natura i intentaven plasmar-ne la perfecció, de manera que aquesta és representada sobretot pel cos humà en la pintura i l’escultura. Així van aparèixer diversos elements característics:
- Llum diàfana. No hi ha punts concrets de llum sinó que aquesta es reparteix per tot el quadre.
- Perspectiva lineal o de punt de fuga. És l’invent propi del Renaixement. Es tracta de distribució dels plans espacials totalment geomètrica que parteix d‟un punt central del quadre.
- Estudi anatòmic humà.
- Idealització dels personatges.
- Simetria, proporció i equilibri.
- Valoració de l’activitat artística. Els autors es van convertir en persones de prestigi i fama, eren intel·lectuals que observaven el món i el representaven gràcies a la raó i el coneixement.
- Mecenatge. Van sorgir importants famílies adinerades, com la dels Mèdici, que protegien els artistes, i que promovien, finançaven o compraven les seves obres.
L’ésser humà al centre: l’humanisme
L’humanisme va ser un corrent de pensament sorgit a Itàlia a partir de segle XIV, on van destacar literats de la talla de Dante, Petrarca o Boccaccio. Posteriorment, aquesta doctrina filosòfica i cultural també es va expandir per la resta d’Europa. L’humanisme va prendre a Grècia i Roma antigues com a fonts d’inspiració i, com s’ha comentat anteriorment, aquestes van ser el seu model. Però, a més, aquest corrent de pensament es va caracteritzar per la fe en la raó humana.
Entre les seves característiques destaquen:
- Antropocentrisme. Davant del pensament teocèntric medieval (Déu era el centre de totes les coses) es va imposar l’antropocentrisme de l’Edat Moderna. L’ésser humà era la mida i el centre de totes les coses.
- Déu creador. La religió va continuar tenint un paper fonamental. Déu era el creador de l’univers.
- Fe a la raó. L’ésser humà havia de conèixer el món mitjançant la raó i l’experiència.
- Interès en l’estudi i el coneixement científic. Era una visió optimista del món i una gran fe en el progrés humà.
- Interès per l’educació i la difusió del coneixement. Per això es fundessin les acadèmies urbanes i les universitats experimentaran un notable desenvolupament.
- Estudi de la filosofia i els ideals clàssics de Grècia i Roma. Es van reprendre les teories estètiques i del pensament grecoromà, de manera que es van analitzar i adaptar al moment present. A més, a partir de l’estudi dels clàssics, es van fer tractats de les diferents disciplines.
- Idea de l’ésser humà lliure. Es considerava que Déu havia creat l’ésser humà lliure i responsable dels seus actes.
Com veieu, l’humanisme intentava unir el passat clàssic amb els descobriments científics i la religió cristiana. A més de desenvolupar la filosofia o la poesia, les idees del Renaixement van arribar també a la política. Així alguns humanistes com Thomas More, Maquiavel o Erasme de Rotterdam van arribar a escriure tractats en què parlaven de la societat o de com havien de governar els polítics.
La difusió de les idees
Les idees de l’humanisme es van transmetre ràpidament gràcies a la invenció de la impremta per part de Johannes Gutenberg a Magúncia (actual Alemanya). Aquest instrument va fer més fàcil la reproducció dels textos dels autors clàssics i dels humanistes. Com us imaginareu, aquest tipus d’impressió era molt més ràpida que la reproducció que feien els copistes medievals dels monestirs. El primer llibre que es va imprimir complet va ser la Bíblia el 1455.
La impremta, juntament amb la proliferació d’acadèmies, els ensenyaments urbans i el desenvolupament de les universitats, va ser clau perquè les idees de l’humanisme es difonguessin per Europa. D’aquesta manera, aquest moviment va tenir un gran focus a la península Itàlica (Venècia, Pàdua, Bolonya, Florència o Roma) i un altre al centre d’Europa (Magúncia, Lovaina, París, Estrasburg, Basilea o Lió). També van ser importants ciutats com Londres, Alcalá de Henares o Salamanca.
L’art del renaixement
El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va dividir en dues etapes:
- QUATTROCENTO: aquesta paraula significa “quatre-cents” en italià i, per tant, es refereix a 1400; és a dir, al segle XV. La ciutat on es va iniciar aquest estil va ser Florència, destacant com a grans mecenes els membres de la família Mèdici. A més, l’art renaixentista també es va desenvolupar en altres ciutats importants, com ara Pisa, Siena o Venècia, que van comptar, alhora, amb persones dedicades a finançar els artistes.
- CINQUECENTO: el seu significat en italià és “quinets” i, per tant, es refereix a 1500; és a dir, al segle XVI. Durant aquest període el Papat va cobrar especial importància com a promotor de l’art, per la qual cosa va ser el principal mecenes i Roma la ciutat més rellevant.
Les aportacions del Quattrocento
Arquitectura
Aquestes són les característiques de l’arquitectura:
- Proporcionalitat. Inspirant-se en l’antiguitat, es van fer càlculs precisos perquè els edificis fossin harmoniosos i proporcionats.
- Horitzontalitat. Els edificis tenien un aspecte molt més horitzontal, ja no tendien a la verticalitat com els del gòtic.
- Espai unitari a l’interior. Es pretenia que des de dins de l’edifici es pogués contemplar i abastar tota l’estada des de qualsevol lloc.
- Bellesa. Els arquitectes van crear edificis bells seguint el cànon antic, sobretot el de l’arquitectura romana.
Elements:
- Sustentant (que aguanten el pes): van ser fonamentalment el mur i la columna amb capitells clàssics, normalment corintis. Aquests elements mantenen el pes dels arcs de mig punt.
- Sustentats: van ser les voltes (d’aresta o de canó) i la cúpula .
Materials:
Maó, marbre i carreu encoixinat.
Decoració:
S’utilitzaven elements de l’arquitectura clàssica per decorar com frisos, frontons o entaulaments. A més, van aparèixer cassetons, garlandes, amorets, grotescs (éssers fantàstics amb formes humanes, vegetals i animals enllaçats) i balustrades. També es van introduir importants elements arquitectònics de l’art clàssic com frontons, entaulaments, etc.
Plantes:
S’intentà sempre que penetrés la llum dins de l’edifici i que l’il·luminés de manera natural i per igual. Per això moltes vegades es van adoptar plantes basilicals (sense nau transversal) i centrals. No obstant això, a l’arquitectura religiosa se solia utilitzar la planta de creu llatina o grega.
Un mateix edifici, diversos estils.
Com ja saps, les esglésies i catedrals trigaven molt de temps a construir-se. Per això, és molt freqüent trobar diversos estils artístics a la mateixa edificació.
 |  |
| Alberti (1470). Fatxada de Santa María Novella (CC BY-SA) | (s. XII). Nau central de Santa María Novella (CC BY-SA) |
Escultura
Aquestes foren les característiques de l’escultura.
- Llibertat de l’artista : podia desenvolupar un estil més personal en l’execució de l’obra.
- Perspectiva : a més de les escultures exemptes, es van realitzar relleus en què s’utilitzava la perspectiva. Aquestes obres es van concebre, igual que a la pintura, com un escenari amb diversos plans.
- Va adquirir una major importància, doncs es va independitzar de l’arquitectura. Va ser així com es van generalitzar les escultures de bony rodó.
Influència clàssica
- Naturalisme: va existir una voluntat molt clara de representar les figures de manera natural. Això es va reflectir sobretot en la plasmació del cos humà (a la musculatura i al contraposto), és a dir, a cada obra es realitzava un estudi anatòmic .
- Bellesa: el naturalisme es va lligar a l’ideal de bellesa clàssic. Els artistes estudiaven les obres escultòriques grecoromanes i intentaven reflectir la bellesa de la mateixa manera.
- Idealisme : les figures no semblaven patir sinó que es mostraven en un estat agradable i idealitzat.
Temàtiques:
- Religiosos: l’art va continuar estant fortament influenciat pel fet religiós, de manera que a l’escultura van abundar les escenes de la vida de Crist (Mare de Déu amb el nen, crucifixió, davallament, etc.) i la representació de sants.
- Mitològics : es van reproduir passatges o personatges de la mitologia clàssica.
Materials:
Marbre, alabastre i bronze.
Pintura
Aquestes van ser les característiques de la pintura renaixentista.
- Perspectiva: és la representació en dues dimensions de la profunditat, és a dir, de les tres dimensions. Es considera la gran aportació daquest estil.
- Perspectiva lineal: el quadre s’articula a través d’un punt de fuga, que n’és el centre i des del qual es distribueix tota la composició.
- Perspectiva aèria: és un intent per part dels artistes de voler dotar l’obra de més realisme. Es realitza mitjançant la plasmació de la llum a les figures. Tot i això, és una incorporació del Cinquecento.
Influència clàssica:
- S’imita la bellesa de manera idealitzada, la qual es reflecteix a l’ésser humà i és el resultat d’un estudi anatòmic previ.
- Naturalisme : als quadres es reprodueixen paisatges de fons i les figures humanes apareixen representades d’una manera idíl·lica. És a dir, es produeix una observació i una plasmació de la natura.
- Equilibri : les obres ordenen als seus personatges de manera simètrica i harmònica. És a dir, els protagonistes solen ser al medi, de manera que la nostra vista vagi directament a observar-los en primer lloc. A més, la resta de figures es distribueixen a banda i banda perquè tot quedi compensat. L’equilibri també es pot veure en l’ús dels diferents colors.
- Arquitectura clàssica de fons: als quadres, normalment, els personatges tenen darrere un paisatge natural que serveix per donar profunditat. Però entre aquest fons i l’escenari on hi ha les figures, trobem un marc arquitectònic grecoromà.
Tècniques:
Pintura mural, però, a més, va aparèixer la pintura a l’oli que donava més facilitat per meclar i difuminar els colors.
Temes:
Religiosos i mitològics principalment, però també al·legories, temes històrics i retrats. A més, a la pintura de mites, apareix el nu.
Pintors
- Masaccio: Va ser com el pare de la pintura renaixentista. Els seus quadres eren molt realistes i mostraven les persones amb molta expressivitat.
- Piero della Francesca: Era un mestre de la perspectiva, feia que els objectes semblés tenir profunditat! Els seus quadres són com finestres a altres mons.
- Botticelli: Les seves pintures són molt elegants i plenes de bellesa. Li encantava pintar dones joves i mitologia clàssica.
- Perugino es dedicà a pintar fonamentalment escenes bñibliques de la vida de Jesucrist.
El cinquecentto
El Cinquecento va continuar desenvolupant l’art iniciat al Quattrocento. Els artistes hi van destacar pel perfeccionisme tècnic i formal. El centre de la producció es localitzarà a Roma, com ja hem comentat, i també a Venècia.
Tot i això, el Cinquecent no durarà tot el segle XVI, sinó que a la segona meitat es desenvoluparà un nou estil anomenat el Manierisme, que enllaçarà amb l’estil de la següent centúria, el Barroc.
Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser la personificació de l’humanisme i va passar a la història per ser totalment polifacètic. Fou pintor, inventor, botànic, arquitecte, paleontòleg, urbanista, científic… Un dels seus estudis més coneguts és el de l’ Home de Vitrubi .
Com a pintor, les seves obres més famoses van ser la Verge de les Roques , l’ Últim sopar i la Gioconda.
Una de les seves innovacions va ser la tècnica del sfumat que consisteix a crear un efecte vaporós als quadres, difuminant una mica les figures.
Michelangelo Buonarroti (1475-1564) és considerat un dels grans artistes de tots els temps. Va ser arquitecte, escultor i pintor, encara que en allò que més va destacar va ser a l’escultura. Va treballar a Florència per a la família Medici ia Roma per al Papat.
La seva escultura i pintura es va caracteritzar per cossos robustos amb una gran musculatura.
Dins les seves obres més famoses trobem:
- Arquitectura: va participar en la construcció de Sant Pere del Vaticà , continuant la tasca realitzada prèviament per Bramante.
- Escultura: el Moisès , la Pietat i el David .
- Pintura: frescos de la Capella Sixtina del Vaticà.
Rafael Sanzio (1483-1520) és un altre dels genis de la pintura renaixentista, tot i que també va ser arquitecte. L’obra per la qual sempre ho identifiquem és l’Escola d’Atenes , a l’estada de l’Assignatura al Vaticà. També va realitzar l’obra que tens a continuació, Els desposoris de la Verge , així com moltíssimes Madones (quadres dedicats a la Verge, normalment amb el Nen).
El Renaixement a Europa
el Renaixement va ser un moviment cultural i artístic que es va iniciar a Itàlia al segle XV i que va significar un retorn a la cultura clàssica.
Aquest estil artístic i les idees de l’humanisme es van estendre per tot Europa a partir del segle XVI gràcies als viatges dels diferents artistes i els intercanvis culturals. Però, encara que a tots es va intentar plasmar el naturalisme, el Renaixement va adoptar a cada país unes característiques pròpies en funció del seu context. D’aquesta manera, van sorgir particularitats nacionals que van enriquir aquest estil.
França
França va ser un dels primers països a adoptar les aportacions italianes. El Renaixement francès es va caracteritzar principalment per ser de caràcter civil, destacant els palaus de la vall del Loira, així com el castell de Fontainebleau -realitzat per al rei Francesc- i la façana occidental del museu del Louvre.
A la imatge de la dreta hi ha un dels famosos castells que es van construir a la vora del riu Loira, però n’hi havia moltíssims més.
Flandes
Els primitius flamencs varen ser un grup d’artistes que “al segle XV” es van dedicar a fer una pintura molt detallista i totalment lligada a la societat burgesa del seu temps, així com a temàtiques religioses. Entre ells van destacar Jan van Eyck i Roger van der Weyden.
Al segle XVI, els pintors flamencs van continuar amb el detallisme i el realisme que els caracteritzava, però, per influència italiana, van incorporar els paisatges i els temes de la mitologia clàssica. A més, sense abandonar els temes religiosos, es van especialitzar en retrats i escenes de la vida quotidiana. Un dels autors més famosos d’aquest període va ser Pieter Brueghel el Vell .
No obstant això, les obres més interessants van ser les del Bosco. Hieronymys Bosch (1450-1516) era un autor flamenc. Va crear un estil totalment original, tant pel tractament dels temes com per les figures. Tot i que solia recrear temes bíblics o de la vida quotidiana, sempre ho feia amb un toc crític, satíric o moralista. Les seves obres més famoses són dos tríptics: El jardí de les delícies i el Carro de fenc, totes dues al Museu del Prado.
Alemanya
El segle XVI alemany va estar marcat per la Reforma luterana i, per tant, el seu art va ser fonamentalment religiós.
L’autor més conegut va ser Dürer qui, a més de pintor, va destacar per ser un gran gravador. Aquest artista va estudiar la perspectiva i les proporcions del cos humà i va fer autoretrats excepcionals.
Altres dels seus grans pintors va ser Lucas Cranach el Vell o Hans Holbein el Jove , l’obra dels Ambaixadors és gairebé una icona del Renaixement europeu.
El Renaixement a Espanya
El Renaixement a Espanya es va lligar a l’arribada d’artistes italians a la península ibèrica i al viatge d’altres espanyols a Itàlia, fet que va marcar l’inici de la influència de l’art del Quattrocent i el Cinquecent al nostre territori. Això no obstant, aquest estil va adquirir característiques singulars aquí, com, per exemple, el predomini de la temàtica religiosa.
Pel que fa al context, el Renaixement es va lligar també a la consolidació i expansió de la monarquia autoritària. Així, juntament amb l´Església, els reis i la cort, els reis van ser grans demandants d´obres d´art. A més, l’expansió territorial dels Àustries va suposar l’arribada d’aquest estil artístic a Amèrica, on es van construir grans catedrals a les ciutats més importants que s’acabaven de fundar. D’aquesta manera, l’art renaixentista també va servir per donar una imatge de poder i de grandesa imperial.
Tot i que el Renaixement va tenir un desenvolupament important a l’Amèrica espanyola, en aquesta ocasió ens centrarem únicament en l’art peninsular.
L’arquitectura
L’arquitectura del Renaixement espanyol es va dividir en tres fases en les quals es van desenvolupar diversos estils:
- Plateresc: encara conservava característiques gòtiques, però introduint les novetats del Renaixement. El seu nom es va relacionar amb el tipus de decoració, ja que els seus relleus simulaven la feina dels artesans de la plata. Es va tractar d’uns baixos relleus plans, amb abundants figures animals i vegetals, medallons, escuts… Els seus arquitectes més coneguts van ser Joan d’Àlaba i Diego de Siloé.
- Classicista o purista: va ser el que més es va assemblar a l’ arquitectura grecoromana , ja que, igual que al Renaixement italià, es van adoptar molts dels seus elements, com les columnes i els frontons. Aquest estil mostra la seva monumentalitat, serenitat, equilibri, geometrisme… Entre els seus arquitectes, van destacar: Alonso de Covarrubias, Pedro Machuca i Andrés de Valdelvira.
- Herreriano: es va tractar d’un estil que buscava l’elegància a través de la sobrietat i la senzillesa decorativa, en el qual predominaven els elements constructius, ja que els ornamentals gairebé van desaparèixer. Els seus sostres solien ser de pissarra, contrastant amb el to clar de la façana. Va rebre el nom del seu major representant, Juan de Herrera, qui va realitzar el monestir de l’Escorial. Un altre dels seus arquitectes va ser Francisco de Mora.
L’escultura
El fervor religiós es va manifestar sobretot a l’escultura, la qual va intentar plasmar els sentiments dels personatges en les diferents escenes bíbliques. Així, davant de l’idealisme italià, l’escultura renaixentista espanyola era molt més emotiva i realista, ja que intentava mostrar les passions humanes. A més, també es va caracteritzar per la creació de retaules i monuments funeraris . Però en allò que més la va definir va ser la imatgeria , és a dir, la talla d’escultures d’embalum rodó en fusta policromada. Finalment, i seguint amb el color, el daurat va ser una constant a les peces d’aquest moment. Entre els seus molts autors van destacar: Bartolomé Ordónez, Alonso Berruguete i Juan de Juni.
La pintura
Com l’escultura, la pintura del Renaixement espanyol va ser profundament religiosa . Al segle XVI es van adoptar la perspectiva, la llum i el color de la pintura italiana . Molts dels pintors coneguts van treballar a la cort i van fer retrats de la família reial i també artistes italians van realitzar obres per a ella; el més famós és Tiziano. Entre els pintors espanyols van destacar: Juan de Juanes, Pedro Berruguete, Juan de Borgonya, Alonso Sánchez Coello, Luis Morales, i Juan Pantoja de la Cruz. Però indiscutiblement, l’artista amb un estil més personal va ser El Greco.
Domenico Thetokópulos, conegut com El Greco , va ser un gran geni de la pintura de tots els temps, encara que en el seu moment les seves obres van ser molt criticades. Va néixer a Creta, va tenir un període d’aprenentatge a Itàlia i, després, es va instal·lar a Toledo, on va pintar les grans peces. Va desenvolupar un estil totalment propi, caracteritzat per les seves figures extramadament allargades, primes i les seves escenes vaporoses amb teles flotant. A través d’una gamma cromàtica freda, transmetia misticisme, patetisme i gran espiritualitat. Algunes de les seves obres més conegudes van ser: L’espoli, Enterrament del Comte Orgaz , El cavaller de la mà al pit, Vista de Toledo, Baptisme de Crist o L’adoració dels pastors.
Bibliografia
- Neus Colomer Perpiñá. El Renacimiento y el humanismo. Geografía e Historia2º ESO. Colección “Itinerarios didácticos”
- Neus Colomer Perpiñá. El arte del Quattrocento y del Cinquecento Geografía e Historia2º ESO. Colección “Itinerarios didácticos”
- Neus Colomer Perpiñá. La expansión del arte renacentista. Geografía e Historia2º ESO. Colección “Itinerarios didácticos”
rpuigserversocials.com 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.