1. Què és el Barroc?
   1. La pintura barroca
   2. L’arquitectura barroca
   3. L’escultura barroca
2. Bibliografia

Què és el Barroc?

Es denomina Barroc a l’art propi de l’Europa dels segles XVII i XVIII. Aquest estil va néixer a Itàlia i des d’allà es va estendre a la resta de països, tenint a cadascun uns matisos diferents. Tot i això, en tots va tenir la mateixa finalitat i els mateixos trets definitoris:

• Art de propaganda. Condicionat pels temps convulsos, el Barroc es va convertir en la imatge del poder de l’Estat absolutista i de l’Església catòlica. Així, tant el poder civil com el religiós, van ser els mecenes i els patrocinadors de les obres artístiques, ja que els servien donar visibilitat al seu ideari.
  • Els monarques absoluts el van utilitzar per engrandir les seves residències, construint grans palaus i jardins. També se’n van servir per fer places o eixamplar els carrers i crear ciutats més sumptuoses.
  • Després de la Reforma protestant, la Contrareforma es va ajudar del Barroc per crear la seva imatge i reafirmar tot l’acordat al Concili de Trento. D’aquesta manera, certs passatges de la Bíblia, la vida dels sants i els seus miracles, o tot allò que pogués suscitar la fe dels creients, era representat. Per la seva banda, a l’Europa protestant va adquirir un sentit totalment diferent: les obres eren austeres, i la seva decoració era poc recarregada.
• Temàtica religiosa o civil, però també temes mitològics.
• Teatralitat, moviment i emoció. Va ser un art que pretenia despertar els sentiments de l’espectador, buscant amb el sentit envolupant captar encara més la seva atenció.
• Art total. Va afectar tots els àmbits de la cultura, no només la pintura, l’escultura i l’arquitectura, sinó també l’urbanisme, la literatura, la música…
• També la burgesia va ser protagonista del moment i va encarregar peces per a l’ús i el gaudi privat.

L’art barroc, igual que el renaixentista, es va inspirar en les formes clàssiques. No obstant això, l’un i l’altre es diferenciaven clarament gràcies a la incorporació de nous valors estètics on predominaven el moviment, la llum i el color més que el dibuix per a crear les formes, el realisme en les representacions i el gust per la cosa teatral i escènica. Els artistes barrocs volien representar la realitat tal com era, sense ocultar-ne els defectes ni idealitzar-la. A la vegada, també volien despertar sentiments molt intensos en l’espectador recorrent a la fantasia i a la fascinació per a reforçar la fe catòlica, i per això feien obres plenes de símbols, moviments i contrastos.

La cultura barroca no només s’ha de circumscriure al camp de l’art, sinó que s’ha d’entendre com un gran moviment cultural. Per exemple, la literatura va assolir en aquesta època un dels seus moments d’esplendor, amb autors com l’anglès Shakespeare i el francès Molière. També va destacar especialment el Segle d’Or de les lletres castellanes, amb autors com ara Cervantes, Quevedo, Góngora, Lope de Vega o Calderón de la Barca, entre molts d’altres. Tots ells imbuïts per l’esperit barroc.

La pintura barroca

La pintura ha estat considerada la culminació de l’art barroc pels canvis en el llenguatge artístic que va suposar. Les seves característiques principals són les següents:

• Realisme. Si el Renaixement era idealitzat i amb figures serenes, el Barroc hi contrasta i pretén plasmar la realitat d’una manera extrema. Es prenien models reals i s’intentava la màxima veracitat possible, mostrant els sentiments humans, tant a través de temes mitològics com religiosos. Així el naturalisme a les faccions, els gestos, les cares i els cossos és una característica bàsica en aquesta pintura.
• Composició diagonal o moviment. Ja no es tracta de quadres equilibrats sinó de distribució lliure en què els personatges fan contorsions i les formes són ondulants.
• Colors vius i càlids que s’utilitzen per dirigir la mirada de l’espectador.
• Focalització a la llum. La il·luminació és la protagonista de l’obra. Normalment, prové d’un punt fix que fa que una part del quadre estigui il·luminada i amb colors forts i que l’altra romangui a la penombra. A aquest fenomen de contrast cromàtic se’l va denominar clarobscur i s’utilitzava, a més, per donar més expressivitat, emoció i profunditat. Lligat a aquesta tècnica es trobava la del tenebrisme, que consistia a deixar gran part de la peça en la foscor; seria el clarobscur dut a l’extrem.

L’arquitectura barroca

Les característiques de l’arquitectura són:

• Moviment i dinamisme acoblat a l’espai. S’utilitzen murs interiors, façanes i columnes ondulades que fan una gran sensació de moviment.
• Els edificis tenen diversos punts centrals i diverses adreces.
• Es prefereix la línia corba a la recta.
• Riquesa decorativa. La pintura i l’escultura omplen l’arquitectura creant estades de gran riquesa ornamental.
• Es prenen elements de l’art clàssic, com frontons i columnes, però usats de manera diferent. Se n’alteren les proporcions, es combinen de manera lliure engrandint les mides, s’ondulen o retorcen aquests elements…

L’escultura barroca

Les característiques de l’escultura són:

• Expressió, ornamentació i dinamisme.
• S’utilitzen estàtues per decorar espais arquitectònics com ara façanes, interiors o places.
• Materials: bronze i marbre
• Solen ser obres grans, amb una decoració fastuosa i un missatge propagandístic.
• Teatralitat. Es mostren els sentiments dels personatges de manera molt exagerada.
• Naturalisme. Es reprodueixen els trets físics i els moviments naturals.
• Joc de llums i ombres En les composicions amb diverses figures es creen espais de més o menys llum per donar més dramatisme.

Bibliografia

• Neus Colomé Perpiña. Arte barroco: pintura, escultura y arquitectura. Geografía e Historia. 2º ESO. Colección “Itinerarios didácticos”
• Socials en Xarxa http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
• Buxaweb.cat
• Wikipedia (imatges lliures de drets)