Menorca en el segle XVIII

La guerra de Successió espanyola va dur una veritable guerra civil a Menorca, que va estar al principi de banda de Felip V, fins que en declarar-se Mallorca per l’Arxiduc d’Àustria es varen aixecar també els seus partidaris. Aquests es varen concentrar a Es Mercadal, sota la direcció del noble Juan Miguel Saura Morell, i amb el suport de la Universitat General es va organitzar un exèrcit de mil cinc-cents homes, que va ocupar el castell de Fornells i va situar el de Sant Felip, en el qual van resistir els partidaris dels Borbons sota les ordres del Governador de la illa Don Diego Leonardo Dávila.

Al cap de 3 mesos els assetjats van rebre ajuda de França, amb cinc navilis que van fondejar al port de Maó, i així van poder obligar els altres a aixecar el lloc i es van apoderar de tota l’illa, signant-se la capitulació a Ferreries i entrant triomfalment a Ciutadella el 12 de Gener de 1707.

Poc va durar la victòria borbònica perquè el setembre de 1708 una esquadra anglo-holandesa es va apoderar de l’illa per restituir-la a l’Arxiduc, però si bé al principi va ser reconeguda la sobirania dels Àustries, aviat es va convertir l’ocupació en un veritable domini anglès, situació que es va confirmar el 14 d’Abril de 1713 pel tractat de Utrech, en què Espanya es va veure obligada a cedir a Anglaterra el Penyal de Gibraltar i l’illa de Menorca. Per a Gran Bretanya Menorca representava un valuós enclavament en el Mediterrani, que assegurava la seva constant expansió.

El primer domini britànic que duraria 43 anys seria el primer dels diferents dominis francès, espanyol i per dues vegades més britànic que tindria Menorca. Aquí teniu un resum de les dominacions durant el segle XVIII.

Primer domini britànic (1708/13-1756).

Els britanics convertiren Menorca en una base naval de primer ordre. Com l’interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual Maó constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l’illa enfront de l’aristocràtica Ciutadella—, la Corona britànica va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la Inquisició que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent universitats governades pels històrics jurats que representaven als diferents estaments. A Ciutadella eren quatre: un cavaller (noble), un ciutadà (burgès), un pagès (camperol) i un menestral (artesà).

El primer governador britànic va ser John Campbell, Duc d’Argyll. Amb ell va arribar a l’illa el que va ser el primer tinent governador, sir Richard Kane, que va estar en el càrrec entre 1712 i 1733. El juny de 1733, Kane, va ser nomenat governador, càrrec que exercí fins a la seva mort el desembre de 1736. Tot i un desenvolupament del càrrec difícil, a la seva mort va deixar bon record per les mesures que va prendre com la construcció de la carretera entre Maó i Ciutadella —el camí d’en Kane o Kane Road—, el dessecament de molts aiguamolls —zones pantanoses—, o la introducció a l’illa del cultiu de la trepadella i altres plantes forratgeres —una varietat de poma encara avui es diu poma d’en Kane—. Així mateix, la presència de la guarnició i de flota britànica va acabar amb les incursions dels pirates barbarescs del nord d’Àfrica, amb el que la població a partir de llavors va poder instal·lar-se a la costa sense por de ser atacada.

Malgrat el compromfs de respectar els privilegis de Menorca, les topades dels governadors britanics amb les autoritats illenques, l’Església catòlica (que tenia reticències per l’anglicanisme britànic) lics) i l’aristocràcia foren frequents.

Domini francès (1756-1763)

Com a consequencia de la guerra dels Set Anys entre França i Gran Bretanya, Menorca fou ocupada militarment pels francesos despres de desembarcar a Ciutadella el 18 d’abril i conquerir el castell de Sant Felip el juny de 1756. La convivencia dels menorquins amb els francesos fou mes facil per la condició de catòlics dels nous dominadors. En el seu curt domini, els francesos fundaren el poble de Sant Lluís, al sud de Maó. Això no obstant, la Guerra dels Set Anys resultà desfavorable a les armes de Lluís XV, el qual hagué de retornar l’illa als britànics l’any 1763.

El breu període de dominació francesa (1756-1763) ens va deixar la fundació del poble de Sant Lluís (batejat així en honor del rei de França), així com l’atracció cultural per les universitats franceses, en les quals es formà la intel·lectualitat menorquina fins a començament del segle xix.

Segon domini britànic (1763-1782).

A partir de l’any 1778 l’esclat de la guerra entre França i Anglaterra va rer revifar l’activitat corsària. Foren nombrosos els vaixells que foren capturats per vaixells corasaris menorquins en aquesta època i juntament amb el comerç exterior i la construcció naval localitzada al port de Maó, foren una important font d’ingressos per a l’economia menorquina.

Pel Tractat de Paris es torna el domini de l’illa als britanics. Durant aquest període s’enderrocà el raval de Sant Felip, que fou traslladat a l’actual emplaçament que ara ocupa el poble des Castell, el qual fou batejat com a Georgetown.

Domini espanyol (1782-1798)

El duc de Crillon va conquerir l’illa per a la Corona espanyola. El tractat de Versalles (1783) reconeixia la sobirania espanyola sobre Menorca. Durant aquesta curta dominació espanyola cal destacar com a governador de l’illa Juan de Silva y Pacheco, comte de Cifuentes, que exercí el càrrec amb mà esquerra i diplomàcia. S’inicià en aquest període l’enderrocament de les murades i elements defensius dels castells de Sant Felip i de Sant Antoni per ordre del rei Carles III.

Ara bé Menorca en tornar a la sobirania espanyola va perdre part de les seves institucions d’autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma així com la Inquisició. El català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l’exempció de servir a l’Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l’amenaça dels pirates barbarescs del nord d’Àfrica.

Durant aquest període s’enderrocà el castell de Sant Felip. També es va substituir el nom de Georgetown pel de Real Vila de Sant Carles, en honra del monarca Carles III. El 1795 es va crear bisbat propi a l’illa, desmembrant-la del de Mallorca. Amb això van reaparèixer també les inacabables rivalitats entre Ciutadella i Maó, per qüestió d’en quina de les dues ciutats havia de radicar la seu episcopal. Al final la seu episcopal es va col·locar a Ciutadella, atenent que les cases i terres de l’antiga pabordia passaven al bisbe i cabildo, a més l’església més gran de Ciutadella semblava la més indicada per a catedral.

Tercer domini britànic (1798-1802)

El 7 de novembre de 1798, en una nova guerra contra la Gran Bretanya, les forces del general Charles Stuart desembarcaven a l’illa i derrotaven a la guarnició espanyola, composta per uns 3.500 soldats i 150 oficials que van ser transportats pels vencedors a la península.Stuart per motius de salut va tornar a Anglaterra a mitjan 1799, sent substituït pel general St. Clair Erskine. El nou governador va reclamar la presència a Menorca de la flota britànica al comandament de l’almirall Nelson que es trobava a Sicília després d’haver derrotat als francesos a la batalla d’Abukir.

Per aquestes mateixes dates Napoleó assolia el poder de la República Francesa després del cop d’estat del 18 de novembre de 1799. A l’any següent Napoleó obtenia enfront de l’Imperi Austríac dues ressonants victòries —batalla de Marengo i batalla de Hoenliden— el que va obligar a l’emperador a signar la Pau de Luneville al febrer de 1801. Llavors Napoleó li va proposar posar fi a la guerra a la Gran Bretanya, que s’havia quedat sola en la lluita contra la França revolucionària i que, com aquesta, estava esgotada després de deu anys de guerra.

El tractat de pau es va signar a l’ajuntament de la ciutat francesa d’Amiens, el 27 de març de 1802. Segons l’estipulat en el Tractat la Monarquia d’Espanya de Carles IV, aliada llavors de Napoleó, va recuperar la sobirania sobre Menorca, a canvi que l’illa del Carib de Trinidad, conquerida pels anglesos el 1797, passés a domini britànic.

El llegat britànic de Menorca

Una de les petjades més importants de la dominació britànica es troba a l’arquitectura. Els britànics varen fundar la ciutat de Georgetown —avui Es Castell— a l’entrada del port natural de Maó i en la qual es conserven edificis construïts segons l’estil georgià del segle XVIII anglès. Així mateix, és molt freqüent trobar a les cases menorquines, especialment a Maó, les típiques finestres de guillotina angleses o les tribunes anomenades boínders’ (‘bow window’).

Un altre dels llegats més notables es troba en el vocabulari i les expressions del català de l’illa, que conté dotzenes d’anglicismes. També es pot trobar la petjada britànica en els costums i en la gastronomia. El dia de les bromes (el dia d’enganyar) no és el 28 de desembre com a la resta d’Espanya sinó l’1 d’abril, com a Anglaterra. El consum de ginebra està molt estès

Quant a l’arquitectura civil, s’inicia la construcció del Llatzeret al port de Maó (1786) i es construeixen diverses residències urbanes de famílies nobles a Ciutadella i de la nova burgesia enriquida a Maó. L’arquitectura rural també s’enriqueix amb noves construccions o la reforma de les anteriors, en alguns casos sota les influències neopal·ladianes (Sant Antoni o The Golden Farm, Corniola, etc

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close