Introducció a la Història

La Història és una branca de les ciències socials que estudia l’evolució i esdeveniments viscuts per l’home al llarg de el temps, inclosa l’etapa de la prehistòria. El coneixement de l’passat és fonamental per poder entendre el present com a resultat d’un llarg procés de transformacions culturals, socials, polítiques i econòmiques. Conèixer el passat ens ajuda a tenir una visió crítica dels fets i ens permet analitzar el món en què vivim amb més llibertat. L’ésser humà és el protagonista de la història però no ha de ser estudiat com a individu aïllat, sinó en el context de la societat en què va viure.

Per reconstruir el passat els historiadors utilitzen fonts històriques, és a dir, documents, objectes o testimonis que ens transmeten el coneixement total o parcial dels fets que van succeir. Podem distingir dos tipus de fonts històriques:

• Fonts directes (o primàries): Ens transmeten la informació sense necessitat d’intermediaris. En el cas de l’estudi de la prehistòria es recorren a ciències com la paleontologia, que estudia les restes òssies d’éssers de l’passat (fòssils). O l’arqueologia, que reconstrueix el passat a través de l’estudi dels objectes, estris i monuments de l’antiguitat.
• Fonts indirectes (o secundàries): Són aquelles en què sí que hi ha intermediaris en el registre de la informació. I la persona que exposa els fets (no els va viure en primera persona) introdueix elements d’interpretació.

Posar dates i ordenar el temps

Per situar en el temps un esdeveniment concret de l’passat emprem la cronologia. Posar dates permet: 

• Agrupar fets i objectes de la mateixa època, els que són simultanis.
• Ordenar-los de més antics a més moderns, establir una successió.

Els historiadors agrupen els anys de la següent manera:

• 1 any (365 o 366 dies)
• 5 anys: un lustre
• 10 anys = una dècada (el període de l’any 1920 al 1929 correspon a la dècada dels anys 20)
• 100 anys = un segle (el període de l’any 1 al 100 correspon al s. I)
• 1.000 anys = un mil·leni (un mil·leni té 10 segles)

A Europa i als països de cultura occidental, el punt de referència temporal és el naixement de Crist (any 1), ja que l’any 0 no existeix. Els fets ocorreguts abans d’aquesta data es daten abans de Crist (aC) i els que van succeir amb potserioritat són datats com a després de Crist (dC), per bé que en els dels segles IX i X de la nostra era ja no s’utilitza l’expressió dC. Per exemple, el filòsof Plató va morir en l’any 347 aC i l’emperador romà Octavi August ho va fer al 14 d. C.

Un altre eix fonamental de la història és l’espai. Hem de recordar que la comprensió de la Història sempre requereix determinar quan i on es desenvolupen els fets: el temps i l’espai. Des del punt de vista de la cronologia (temps) i per facilitar l’estudi de l’passat, els historiadors han dividit la història de la humanitat en períodes anomenats edats o etapes històriques.

Els historiadors han dividit la història en 5 etapes:

• Prehistòria (fa 5.000.000 fins al 3.500 aC). No tenim fonts escrites
• Edat Antiga (del 3.500 aC fins al 476 dC). Primera etapa de la Història perquè Ja tenim fons escrites.
• Edat Mitjana (del 476 dC fins al 1453/1492 dC)
• Edat Moderna (del 1453/1492 dC al 1789 dC)
• Edat Contemporània (del 1789 dC fins a l’actualitat)

Diferència entre fet històric i procés històric

Anomenam fet històric, a un succés del passat que l’historiador considera rellevant. Podem dir que són accions, successos, esdeveniments. Els fets històrics es caracteritzen per ser de curta durada (hores, dies, setmanes). Alguns exemples de fets històrics: la presa de la Bastilla el 14 juliol 1789, la caiguda de la borsa de Wall Street el 1929, l’esclat a Melilla el 17 juliol 1936 que iniciava el Cop d’Estat a la  Segona República,  l’atemptat a les Torres Bessones el 2001. Segons les seves característiques, podem classificar un fet històric com polític, militar, econòmic, cultural, etc.

Els historiadors busquen els fets històrics relacionats entre si (culturals, econòmics, polítics, socials, etc.), i els s’integren en un procés històric, així aconsegueixen una comprensió més completa de la societat que estudien.

A partir del anàlisi que hem fet sobre el fet històric podem derivar a la definició de procés històric i que serà un conjunt de fets històrics relacionats entre si i que transcorre a través de el temps. A diferència de el fet històric (que és de curta durada), els processos històrics són més llargs, poden durar anys, dècades i fins segles.

Si pensem en qualsevol dels exemples de fet històric que hem vist abans, podrem veure que és una conseqüència d’altres fets anteriors, i també és la causa d’altres fets posteriors. Per exemple, la presa de la Bastilla s’integra en un procés històric particular com ho és la Revolució Francesa.

Pel que fa al canvi històric podem dir que suposa el fet d’un canvi o transformació des d’una situació inicial a una situació final, de manera que es produeix només durant el transcurs de el temps.

Un fet històric sí que pot ser l’artífex d’un canvi històric, per exemple el assassinat de Kennedy va ser un fet històric que va portar a un canvi històric en la política dels Estats Units. El canvi històric prolongat que marca canvi estructural o important, acabarà per conformar un procés històric, que estarà marcat pels fets històrics que han portat al canvi. Els fets històrics provoquen canvis que fan avançar els processos històrics en una o altra direcció. La relació entre els diferents fets històrics i la seva successió en el temps és el que dota a unes característiques generals a un procés històric.

I què és l’arqueologia?

L’arqueologia és la ciència que estudia la història a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat. Els arqueòlegs estudien la història de l’ésser humà a través de les restes com ossos, teixits, ceràmica, eines, característiques del paisatge i de les construccions. Entre les seves funcions destaquen l’excavació, identificació, registre i conservació de restes històriques. El seu treball també implica l’anàlisi de laboratori, la investigació, la gestió del patrimoni i l’assessorament de planificació.