Introducció a la geografia 3r d’ESO. La Geografia i les eines. 

En aquesta unitat recordareu els elements d’un mapa: latitud, longitud, els hemisferis, direccions, fus horari, escala i llegendes del mapa. Recordo els diferents tipus de mapes: mapa topogràfic, mapa temàtic i com fer un perfil de relleu i un gràfic climàtic.

Què és la geografia

La geografia és la ciència encarregada d’estudiar la Terra, descriure els territoris i els processos que hi ha darrere de la seva creació. Hi ha dues branques principals en geografia:

• Geografia física: estudi dels processos i patrons del medi natural. Es pot dividir en Biogeografia, Climatologia, Gestió ambiental, Geomorfologia, Hidrologia, Ecologia del paisatge, Oceanografia, etc.
• Geografia humana: s’ocupa de l’estudi de les persones i les seves comunitats, cultures, economies i interaccions amb el medi ambient mitjançant l’estudi de les seves relacions a través de l’espai i el lloc. Aquí, podem estudiar la demografia, les cultures, l’urbanisme, la geopolítica, les societats, les activitats econòmiques, etc.

La Geografia té com a finalitat identificar, contextualitzar, descriure, explicar i relacionar els diferents fets i fenòmens que s’associen als territoris. En aquest curs es treballa el concepte de ‘paisatge’, que s’entén com tots els tres visibles d’una àrea de terra resultants de la interacció del medi natural i l’activitat humana. Els paisatges estan formats pels següents elements que condicionen mútuament:

• Medi natural: elements naturals i antròpics (relleu, sòl, clima, hidrografia, biosfera, etc.).
• Activitat humana històrica: empremta que les generacions anteriors de l’activitat humana van deixar al paisatge. Són processos complexos que, entre altres coses, poden modificar la fauna i la flora d’una zona (per introducció o extermini d’espècies), extingir recursos i crear infraestructures.
• Activitat humana actual: totes les activitats humanes deixen la seva empremta en el medi natural. Per a l’extracció de matèries primeres (fusta, minerals, aigua, etc.), l’ocupació de territoris, la creació d’infraestructures, etc. Per tant, l’equilibri entre l’ús i l’explotació del medi i el desenvolupament de les societats contemporànies és importantíssim, i problemes com la sobreexplotació dels recursos, la desertificació, l’escalfament global i la contaminació són cada cop més presents.

Les coordenades geogràfiques: La latitud i la longitud

Les coordenades geogràfiquessón unes línies imaginàries que es tracen damunt el globus terraqüi en forma de quadrícula. N’hi ha de dos tipus:

• Paral·lels: envolten la Terra de manera paral·lela a l’equador. Els principals són el Tròpicde Càncer, el de Capricorn, el Cercle Polar Àrtic i l’Antàrtic.
• Meridians: envolten la Terra de nord a sud, pas-sant pels dos pols. El més important és elmeridià de Greenwich o meridià 0°.

Les coordenades geogràfiques s’utilitzen per situar exactament un punt damunt la Terra,que es trobarà en l’encreuament entre un paral·lel i un meridià.

Per localitzar un punt necessitarem dues coordenades

• Latitud: és la distància que hi ha entre qualsevol punt de la terra i l’equador (paral·lel 0º). Pot ser nord nord o sud i es mesura en graus, minuts i segons
• Longitud: és la distància que hi ha entre qualsevol punt la terra i el meridià de Greenwich (meridià 0º).Es mesura en graus, minuts i segons i pot ser est o oest.

Els mapes i les projeccions cartogràfiques.

La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, que és com una maqueta d’aquesta. Quan necessitam que aquesta representació sigui plana i no esfèrica, hem d’anar als mapes, que elaboren els cartògrafs.

Un  mapa  és una representació gràfica proporcionada de la superfície terrestre, en dues dimensions, en el qual les informacions s’expressen de forma simplificada, selectiva i convencional (trames de colors, les línies, els punts o simbòlics), la llegenda que recull l’explicació dels signes i l’escala.

Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra damunt un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques per als mapes:

Cilíndrica: dibuixa els meridians i els paral·lels de l’esfera sobre un cilindre tangent a ella mateixa en l’Equador. Els meridians i els paral·lels es tallen formant angles rectes. Els meridans mantenen entre ells la mateixa distància però no així els paral·lels. Aquests mapes mostren poca deformació en les zones equatorials però molta a les polars, per tant és la més utilitzada per representar la zona intertropical.

Cònica: consisteix a portar cada punt de l’esfera terrestre sobre un con tangent imaginari en un paral·lel determinat. Els meridians són línies que convergeixen en el pol, i els paral·lels, arcs de cercles concèntrics que tenen el pol com a centre. Les deformacions són mínimes en el paral·lel de contacte però augmenten conforme ens allunyem. És la projecció més adequada per a representar les zones temperades.

Plana o zenital: consisteix a projectar els meridians i els paral·lels sobre un pla tangent al pol. Els paral·lels apareixen com cercles concèntrics i els meridians són els radis d’aquests cercles. És la projecció més utilitzada per representar els pols.

No hi ha projeccions cartogràfiques perfectes, totes tenen els seus avantatges i inconvenients. Per això és important saber quines dades o informació volem conèixer o aprendre per seleccionar adequadament el tipus de mapa amb la projecció corresponent:

• Si el que necessitem és comparar la superfície de dos països, ens serà molt útil una projecció equivalent, perquè respecta les proporcions de les àrees.
• Si el que busquem és mostrar la forma d’un territori, farem servir una projecció conforme, que distorsiona mica la zona que ens interessa.

També resulta molt important observar quin és el lloc escollit per centrar una determinada projecció.

Habitualment, tots els mapes que vam consultar en els organismes oficials o publicacions del nostre país s’han elaborat amb la projecció centrada en el nostre territori. Per exemple, el mapa de Mercator, és eurocèntric perquè situa Europa al centre del món.

Descobreix altres tipus de projeccions cartogràfiques i juga modificant-les

Si vols aprendre’t els mapes ho pots fer jugant, els mapes interactius de Didactalia t’ensenyarà jugant a ubicar elements físics (muntanyes, rius, etc) i polítics (països, estats i capitals de tot el món) en un mapa.

L’escala d’un mapa indica quantes vegades s’ha reduït la realitat per poder ser represen-tada. Pot ser numèrica (s’utilitzen centímetres) o gràfica (un segment indica la distància en quilòmetres).

ELS TIPUS DEL MAPES

Hi ha de diversos tipus de mapes:

• Els mapes físics representen els elements físics del territori, com els accidents de el relleu, els rius, llacs i mars. Un tipus especial de mapa físic és el  mapa topogràfic .
• Els mapes topogràfics són mapes de tipus general que inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.
• Els mapes Temàtics: reflecteixen un aspecte de la realitat; n’hi ha de climes, de població, de relleu, etc. Els mapes temàtics d’ús més freqüent són:
  • Climàtics. Recullen informació dels tipus de climes, la distribució de les temperatures o de les precipitacions, etc.
  • Polítics. Inclouen els límits polítics i administratius de països, capitals i altres poblacions.
  • Econòmics. Reuneixen informació sobre agricultura, pesca, mineria, ramaderia, indústria, turisme, etc.
  • Demogràfics. Indiquen aspectes de la població com la densitat, les migracions, la natalitat o la mortalitat.