Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat de Detroit (Chicago) s’estva convertint en un punt de trobada per a les factories d’automòbils noves. Era el cas de Ransom Eli Olds que havia patentat un sistema que li permetria sextuplicar la producció d’Oldsmobile en un sol any. També s’hi trobava Henry Leland amb la seva estandardització de components per als Cadillac. Ells dos ja havien establert les bases imprescindibles per a l’eclosió de la indústria automobilística en aquesta ciutat abans que Henry que Ford obrís la Ford Motor Company, el 1901.

Qui era Henry Ford?

Henry Ford va néixer el 30 de juliol de 1863 a Dearborn, Michigan. El seu pare, William Ford, havia arribat com a emigrant al nou continent, procedent d’Irlanda, 16 anys abans. La família Ford es dedicava llavors a l’agricultura en una petita granja.

Per situar el personatge en el context històric, cal destacar que l’any del seu naixement va entrar en vigor l’Acta d’Emancipació, signada per Abraham Lincoln l’any anterior, que atorgava la llibertat als esclaus dels estats del sud. Aquell mateix any, uns dies abans del naixement de Henry, es va produir la famosa i dramàtica batalla de Gettysburg, punt d’inflexió a la Guerra de Secessió nord-americana, iniciada dos anys abans.

Ford va demostrar des de la seva infància un gran interès per la mecànica i el seu pare, malgrat la dominant cultural de l’època, no es va oposar a aquesta vocació. En una visita que van realitzar junts a Detroit el 1873, va tenir el seu primer contacte amb un vehicle no tirat per cavalls, un automòbil impulsat per vapor.

Aquesta circumstància va desfermar a Henry una passió en què treballaria els anys següents fins a aconseguir construir el seu primer automòbil. Completats els escassos estudis als quals va tenir accés, va començar a treballar a Detroit com a aprenent als 16 anys. Henry va contreure matrimoni amb Clara Bryant, filla d’un granger veí de la seva família i per costums de l’època també, el dot de Clara va consistir en 16 hectàrees de bosc. Això va tornar el jove Ford a l’ambient rural apartant-se dels seus plans.

Henry Ford un antic granger havia començat a fer feina a la Detroit Edison Company, on va arribar a ser enginyer en cap i poc després va aconseguir reunir un grup d’inversors per fundar la Detroit Automobile Company el 1899, on tenia una participació accionarial discreta. La societat es va dissoldre en poc de temps per la diferència de criteris entre els inversors i Ford.

L’interès de Henry en aquells moments eren les carreres i juntament amb nous inversors va fundar el 1901 la Henry Ford Company. El seu interès en el perfeccionament del motor i el mètode de construcció del cotxe el van allunyar dels interessos comercials, col·lisionant de nou amb els interessos dels inversors. Ford va abandonar aquella empresa que posteriorment es va convertir a Cadillac.

Henry Ford, després dels fracassos anteriors i amb la ferma decisió de no dependre de ningú mai més, va fundar el 1903 Ford Motor Company, l’empresa que es convertiria en poc temps en la fàbrica d’automòbils més gran del món durant anys.

Tot i que Ford no fou dels primers en aplicar els principis de la cadena de muntatge i el taylorisme, alguna cosa que canvia definitivament quan l’equip de Ford, els directius Charles E. Sorensen, Clarence Avery, Ed Martin i Walter Flanders, adaptaren aquests sistemes a les seves plantes de treball i donaran pas al fordisme.

L’equip de Ford, a diferència dels seus competidors, utilitza mà d’obra no qualificada, grangers que havien acudit a la ciutat a cercar fortuna i que aviat serien obrers d’automòbils. La clau del sistema era subdividir les tasques fins a la mínima expressió i portar els components fins als treballadors, en comptes d’esperar que cada treballador es desplacés fins al vehicle que fabricava. Així els obrers gairebé no necessiten formació.

La manera de treure el màxim partit a la idea del muntatge en cadena arriba com a conseqüència d’un dels beneficis que li comporta, que es converteix en motor d’un benefici més gran. Amb el treball en cadena en mans poc qualificades, Ford va poder reduir costos i va decidir repercutir aquesta reducció de costos en una reducció de preus que incrementà les vendes.

A més, un any després d’instaurar el treball en cadena Ford duplicà el sou als empleats. Les raons per fer-ho foren de caràcter moral, però també econòmic, ja que en disposar d’un sou millor els treballadors poden erigir-se en consumidors dels seus propis productes.

La implementació del treball en cadena va permetre que el Ford Model T tiràs endavant en un total de 84 passos, i el temps de producció de cada unitat es reduís dràsticament. De les 12 hores que es necessitaven al principi es passà primer a 6, més tard a 3 i, finalment, a un temps de 93 minuts.

Ja als anys 20, un total de 52.000 treballadors s’encarreguen de fabricar els Model T a un ritme de 24 segons per unitat. De totes maneres, la cara oculta del sistema basat en les teories de Frederick Taylor (Taylorisme), és l’ús indiscriminat del cronòmetre per mesurar la productivitat dels operaris, cosa que feia que hi hagués una elevadíssima rotació de treballadors a Ford.

Com es fabrica un Fort T

Els canvis que va imposar el Ford Model T

En quin sentit la cadena de muntatge de Henry Ford va suposar una revolució al sector? Per comprendre la importància de Ford i el fordisme, només cal observar alguns trets essencials de la Ford Motor Company en els anys del Ford Model T i alguns elements que introdueix aquest automòbil.

El treball en cadena va permetre a la Ford Motor Company establir per als seus empleats un salari mínim interprofessional de 5 dòlars al dia, amb una jornada laboral de vuit hores i l’entrada al mercat laboral de dones i immigrants.

La reducció de costos en la fabricació del Ford Model T va ser un dels factors clau. El 1908 el seu preu era de 825 dòlars. El 1925, el seu preu havia baixat fins als 260 dòlars. Tenint en compte que l’escenari econòmic era d’elevada inflació al període d’entreguerres, aquest va ser un factor imprescindible per a la democratització del model de Ford… i per al boom de l’automòbil.

El Ford Model T va ser el primer cotxe de comercialització massiva ia escala mundial . El 1921 aglutinava el 57% de la producció mundial, la seva producció es va endur a diversos països i es va vendre a tots els continents. Només als Estats Units, va ser un potent dinamitzador de la mobilitat de les persones, i la seva escalada comercial va ser lligada al creixement de les infraestructures.

La irrupció massiva del Ford Model T al mercat, amb 15 milions d’unitats fins al 1927, quan es va deixar de fabricar, va suposar l’estandardització de la posició del volant. Fins aleshores, cada fabricant ubicava la posició de conducció on li semblava millor, ja fos a l’esquerra, a la dreta o al centre.

El Ford Model T comptava, ja al seu llançament el 1908, amb un conjunt d’ elements opcionals que permetien personalitzar el model final. En aquest sentit, va marcar una tendència que ens acompanya als nostres dies.

El color també es podia triar, encara que 12 milions d’unitats de color negre, i l’ús d’altres tons foscos, van ajudar a forjar la llegenda que només es comercialitzava en aquest color. No és veritat tampoc que s’escollís el color negre per un temps d’assecat menor. Cadascun dels 20 tons negres que s’usaven al pintat del Ford Model T tenia el seu temps específic.

Finalment, es pot dir que el Ford Model T va calar a la societat fins al punt de convertir-se en icona de l’època

Henry Ford va morir el 7 d’abril de 1947 als 83 anys, deixant després de si més de 160 patents registrades i havent assegut les bases de la indústria automobilística mundial, amb criteris i mètodes que estan vigents al Segle XXI