En un món saturat d’informació, on els mitjans de comunicació juguen un paper crucial en la nostra comprensió del món, és més important que mai ser crítics amb la informació que consumim.

Per això cal explorar els biaixos ideològics i les fal·làcies lògiques que sovint es troben en els mitjans de comunicació. Aprendre a identificar aquests biaixos i fal·làcies ens permetrà convertir-nos en consumidors d’informació més informats i crítics, capaços de discernir la veritat de la ficció i la manipulació.

Començarem examinant la definició de biaix ideològic i com pot influir en la manera com es presenta la informació. A continuació, analitzarem algunes fal·làcies lògiques comunes que s’utilitzen en els mitjans de comunicació i finalment, oferirem consells pràctics sobre com identificar i evitar biaixos ideològics i fal·làcies lògiques en els mitjans de comunicació.

Amb aquestes eines al nostre arsenal, podrem prendre decisions informades sobre la informació que consumim i el seu impacte en la nostra visió del món.

Els biaixos ideològics

Un cop assimilada una ideologia, conscient o inconscient, és fàcil caure en el biaix de confirmació que ens porta a seleccionar únicament la informació que confirma la nostra ideologia i a rebutjar la que ho contradigui. Així, el biaix de confirmació és la tendència que tots tenim a acceptar aquella informació que confirma les nostres idees prèvies i la que les contradiu es rebutgen perquè no la podem encaixar en la nostra estructura ideològica prèvia. El problema del biaix de confirmació és que ens pot dur a creure’ns informacions o raonaments falsos, anomenats fal·làcies, simplement perquè confirmen els nostres prejudicis ideològics.

El motiu pel qual les fal·làcies tenen tant d’èxit entre un percentatge molt alt de la població és que no tothom té capacitat d’enfrontar-se i resoldre una dissonància cognitiva. La dissonància cognitiva és una situació de conflicte intern caracteritzada per la incapacitat de comprendre una realitat contrària a les nostres creences. Això es produeix quan la informació és incontestable, però incompatible amb la nostra ideologia prèvia; en alguns casos es prefereix negar la realitat evident per incapacitat psicològica d’enfrontar-se a aquest problema.

Quan només es fan servir fonts d’informació d’una ideologia no hi ha perill de caure en una dissonància cognitiva perquè s’amaga deliberadament una part d’informació que no beneficia aquesta ideologia. A més a més, els que treballen en aquests mitjans poden estar usant fal·làcies inconscientment, ja que es promociona únicament a periodistes que tinguin un biaix ideològic determinat i s’acomiada ràpidament als que en tinguin un altre. En canvi, si es fan servir diverses fonts d’informació d’ideologies diferents es pot conèixer la informació que usen els uns i els altres oculten. Amb una visió del conjunt és més fàcil detectar fal·làcies i optar per l’opció més encertada. D’aquesta manera, la nostra posició ideològica particular sí que està justificada i no és una simple còpia mecànica i acrítica del que altres pensen.

Com es construeix la informació?

Els propietaris del mitjà d’informació contracten majoritàriament periodistes que tenen la seva mateixa ideologia, encara que per simular una falsa pluralitat i per atraure altres lectors solen comptar amb algun d’una altra ideologia. La ideologia d’un mitjà s’anomena “línia editorial” que és la que defensa el director i la majoria dels periodistes. Els mitjans d‟informació tenen dos objectius que es treballen alhora: informar i orientar l’opinió en la direcció d’acord amb la seva ideologia. Si tenen èxit quan aconsegueixen que l’opinió pública (la majoritària) coincideixi amb la línia editorial.

Cada mitjà de comunicació defensa la seva doctrina editorial amb 4 formes o passes, seleccionant la informació, repetint la informació seleccionada, manipulant la informació i inventant la informació:

1. Seleccionant la informació. Donant més rellevància a les notícies que siguin més acords amb la seva ideologia i ometent les notícies contràries a la seva ideologia, aplicant al biaix de confirmació explicat a dalt.
   • Efecte no pensis en un elefant. Inevitablement en seleccionar la informació determines el pensament.
   • Efecte àncora. La informació que s’anticipa, encara que s’anunciï com a falsa, influeix en la decisió sobre aquest tema.
2. Repetint la informació seleccionada per tal de convertir-la una mica coneguda, aplicant l’Efecte de la veritat il·lusòria: les afirmacions que escoltem diverses vegades, siguin certes o falses, es perceben com a més veraces que les que escoltem per primera vegada.
3. Manipular la informació mitjançant l’ús de fal·làcies lògiques. Les fal·làcies lògiques són raonaments enganyosos que aparenten ser raonaments correctes. Es tracta de trucs argumentatius per tal d’induir una opinió a favor o en contra sobre alguna cosa. Es recolzen en notícies reals, però es plantegen de manera que el receptor arribi a conclusions irreals. S’expliquen amb més profunditat més endavant.
4. Inventant la informació. Es poden publicar notícies falses sense contrastar perquè sostenen el nostre punt de vista. Aprofitant la sobre informació, per Internet es poden trobar moltes notícies falses que afavoreixen la teva ideologia. Si li dónes molta rellevància des d’un gran mitjà de comunicació, no importa que després es descobreixi que és mentida, ja que la majoria ni se n’assabentarà (les notes de rectificació es col·loquen en llocs poc visibles) i als que se n’assabentin se’ls pot dir que el mateix mitjà ha estat víctima del farsant. Això es relaciona amb altres idees:
   • Postveritat. La veracitat o no de les notícies no és un element important a l’hora de publicar-les, sinó la utilitat per adoctrinar. Es tornen a publicar notícies falses encara que ja s’hagi demostrat falsedat, perquè encara serveixen per a l’adoctrinament.
   • Astroturfing. Campanyes creades per un petit nombre de persones per raons ideològiques, que mitjançant diverses tècniques i ús de xarxes socials i grans mitjans de comunicació, creen falsos moviments socials, aparentment multitudinaris.
     El problema és que la quantitat d’energia necessària per refutar falsedats i idioteses és molt superior a la necessària per produir-les, l’anomenat principi d’asimetria de l’estupidesa o la llei de Brandolini¹.

Fal·làcies lògiques comunes en els mitjans de comunicació:

A continuació trobareu alguns exemples de l´ús de fal·làcies lògiques² en els mitjans de comunicació.

1. Fal·làcies ad hominem:

• Atac a la persona: Es qüestiona la credibilitat d’algú basant-se en el seu caràcter, afiliacions o creences, en lloc dels arguments que presenta.
  • Exemple: “No pots confiar en el que diu aquest polític, és un mentider conegut.”
• Reductio ad absurdum: Es presenta una versió extrema o absurda de l’argument de l’oponent per desacreditar-lo.
  • Exemple: “Si estiguessis a favor d’augmentar els impostos, voldries que tothom pagués el 100% dels seus ingressos?”

2. Fal·làcies de falsa dicotomia:

• Presentació d’opcions com si només n’hi hagués dues, quan en realitat n’hi ha més.
  • Exemple: “Estàs amb nosaltres o amb ells.”
• Dilema fals: Es planteja una falsa elecció entre dues opcions negatives, obligant l’oient a triar una d’elles.
  • Exemple: “Si no em dónes suport, estàs condemnant els nens pobres.”

3. Fal·làcies del pendent lliscant:

• Suggerir que una petita acció conduirà a una sèrie de conseqüències negatives inevitables i catastròfiques.
  • Exemple: “Si legalitzem el matrimoni entre persones del mateix sexe, la pròxima cosa que legalitzaran serà la poligàmia i l’incest.”

4. Fal·làcies d’apel·lació a l’emoció:

• Utilitzar emocions com la por, la ira o la compassió per manipular l’opinió, en lloc de presentar arguments raonables.
  • Exemple: “No voteu per aquest candidat, o els nostres fills perdran la seva innocència.”
• Argumentum ad nauseam: Repetir un argument o una afirmació una vegada i una altra fins que l’oient l’accepti per cansament, no per convicció.
  • Exemple: “Hem estat dient que aquesta política fracassaria, i ara estem veient les conseqüències.”

5. Fal·làcies d’apel·lació a l’autoritat:

• Utilitzar l’estatus o l’expertesa d’una persona per avalar una afirmació, sense proporcionar proves o arguments que la sustentin.
  • Exemple: “El famós doctor va dir que aquesta nova dieta funciona, així que ha de ser veritat.”
• Argumentum ad verecundiam: Apelar al fet que algú amb qui estem d’acord està d’acord amb una afirmació, com a prova de la seva veracitat.
  • Exemple: “Tothom amb qui parlo està d’acord que aquesta pel·lícula és terrible.”

6. Fal·làcies de causa falsa:

• Atribuir una causa a un efecte sense proves o una connexió lògica clara.
  • Exemple: “Des que van construir aquesta nova torre de telefonia mòbil, la meva cobertura d’internet ha estat terrible.”
• Post hoc ergo propter hoc: Assumir que perquè dos esdeveniments van ocórrer en successió, un va causar l’altre.
  • Exemple: “L’equip va perdre el partit després que l’entrenador fes un canvi de jugadors, així que el canvi de jugadors va causar la derrota.”

7. Fal·làcies d’estadística:

• Utilitzar estadístiques de manera enganyosa o sense el context adequat per donar suport a una afirmació.
  • Exemple: “El 90% dels accidents de cotxe els provoquen conductors beguts.”
• Selecció de dades: Seleccionar dades que donen suport a un argument mentre s’ignoren les dades que el contradiuen.
  • Exemple: “Un estudi recent va demostrar que el nostre producte és un 50% més efectiu que la competència, però no van mencionar que la seva mostra era molt petita.”

8. Fal·làcia de la generalització precipitada:

• Treure conclusions generals a partir d’un nombre reduït d’observacions o exemples.
  • Exemple: “Vaig conèixer un turista que va ser estafat a Barcelona, així que tots els turistes a Barcelona són estafats.”

9. Fal·làcia de la falsa analogia:

• Comparar dues coses que no són realment comparables.
  • Exemple: “El govern és com una empresa, així que hauria de poder acomiadar treballadors quan ho necessiti.”

10. Fal·làcia de la petició de principi:

• Assumir la conclusió que s’ha de demostrar com a part del mateix argument.
  • Exemple: “Tots els criminals són perillosos, i aquest home és un criminal, així que és perillós.”

11. Fal·làcia de l’equivocació:

• Utilitzar una paraula o frase amb més d’un significat per crear una ambigüitat en l’argument.
  • Exemple: “Aquesta llei és una violació dels nostres drets.” (Drets pot referir-se a llibertats o lleis.)

12. Fal·làcia de la composició:

• Assumir que el que és cert per a les parts d’un tot també ha de ser cert per al tot.
  • Exemple: “Tots els ingredients d’aquest pastís són saludables, així que el pastís ha de ser saludable.”

13. Fal·làcia de la divisió:

• Assumir que el que és cert per al tot també ha de ser cert per a cadascuna de les seves parts.
  • Exemple: “L’equip va guanyar el partit, així que tots els jugadors de l’equip han de ser bons jugadors.”

Aprendre a identificar aquestes fal·làcies lògiques és una habilitat important per a convertir-se en un consumidor d’informació més crític i responsable. En ser conscients d’aquestes fal·làcies, podem estar més preparats per qüestionar la informació que consumim i evitar ser manipulats per arguments enganosos o enganyosos.

Recorda: Els mitjans de comunicació no sempre són imparcials i poden tenir biaixos ideològics que influeixen en la manera com presenten la informació. En això també hi juga un paper fonamental la propietat dels mitjans de comunicació. Sigui com sigui, és important ser crític amb la informació que consumeixes i buscar fonts d’informació diverses per obtenir una visió completa de qualsevol tema, i sempre és millor confiar en els mitjans de comunicació tradicionals i els seus professionals formats i no en tiktokers de dubtosa credibilitat.

Fonts bibliogràfiques:

A partir d’un treball de Francisco Ayen. profesorfrancisco.es Actividad sobre la manipulación en los medios de información

1. Llei de Brandolini. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Brandolini ↩︎
2. Fal·làcia https://es.wikipedia.org/wiki/Falacia ↩︎