1. Què és l’art?

El concepte d’Art (amb majúscula) com una activitat independent, separada de la realitat quotidiana, sense una utilitat pràctica directa i dotada d’un valor quasi misteriós, és una percepció relativament recent en la historia humana.

• El plaer estètic: Tots els éssers humans experimentem la necessitat de satisfer el nostre desig de bellesa davant d’objectes materials (en la roba, els cotxes o la decoració de la llar). No obstant això, no considerem «obra d’art» qualsevol objecte que ens agrada; solem reservar aquest terme per a fets o objectes conservats en museus o per a edificis monumentals.
• L’origen utilitari: La majoria dels objectes artístics de la història no es van fer originàriament per a ser exposats, sinó amb una finalitat utilitària, religiosa, política o social molt concreta. El valor artístic o la consideració d’ésser una «obra d’art» és un reconeixement que la humanitat ha anat atorgant a aquests objectes al llarg del temps en descobrir que estan «millor fets» i ens proporcionen un plaer estètic superior.
• Educació del gust i la receptivitat: El gust artístic no és immutable. La facultat de gaudir de la bellesa es pot desenvolupar o anquilosar. Sovint, el rebuig cap a una obra d’art prové de causes equivocades, com la noció de la temàtica representada (el dolor, la vellesa, la fealdat), el desconeixement del codi estètic de l’època o la falsa sensació que «ho podria fer un nin petit». Per a gaudir de l’art cal desposseir-se de prejudicis i mantenir una actitud oberta i receptiva.

2. Què són les obres d’art: Les arts plàstiques (Pintura i Escultura)

Les obres d’art visuals o plàstiques s’analitzen a partir de tres dimensions principals: el tema o assumpte, els materials i tècniques, i les característiques formals.

A. Assumptes i temes

• Religiosos: Mitologies (grega, romana) o iconografia cristiana (Antic i Nou Testament, vides de sants, al·legories). La seua funció principal ha estat el culte, la pedagogia, el prestigi o la reflexió.
• Profans o laics: El retrat (amb funció funerària, de propaganda o adoració), els fets històrics, les escenes de la vida quotidiana (gènere), els paisatges i les naturaleses mortes o bodegons (funció predominantment ornamental).

B. Classificació segons la relació amb la realitat

• Art figuratiu: Representa éssers i objectes identificables. Pot ser:
  • No naturalista: Simplifica o transforma les formes.
  • Naturalista / Idealitzat: Representa les formes com són, però cercant un model perfeccionat.
  • Realista: Representa la realitat tal com és, amb tota la seua fidelitat.
• Art no figuratiu (Abstracte): Conjunt de línies, colors i formes que no s’identifiquen amb objectes de la realitat sensible.

3. La Història de l’Art

La Història de l’Art neix com a disciplina científica l’any 1746 amb l’obra Història de l’Art en l’Antiguitat de l’alemany Johann Joachim Winckelmann. A partir d’aquest moment es desenvolupen diferents methodologies d’anàlisi:

Metodologies d’anàlisi

1. Mètode formalista (H. Wölfflin): Analitza les obres des del punt de vista formal i consolida el concepte d’estil (tràfecs o trets propis d’un període).
2. Mètode iconològic (E. Panofsky): Estudia el significat, el sentit al·legòric i simbòlic de les imatges.
3. Mètode sociològic (A. Hauser): Analitza la relació de dependència entre l’obra d’art i la societat on surgeix.
4. Mètode psicològic (R. Huyghe): Es centra en la figura de l’artista i els seus mòbils íntims.
5. Mètode estructuralista o semiològic (U. Eco, C. Brandi): Interpreta l’obra com un codi de signes o semàntic.

Evolució cronològica de les etapes artístiques

• Prehistòria: De les pintures rupestres i petites escultures (Paleolític) a la troballa de l’arquitectura megalítica i la ceràmica (Neolític) i la joieria (Edat dels Metalls).
• Civilitzacions originàries: Egipte, Mesopotàmia, Índia, Xina i Amèrica precolombina desenvolupen l’art com a expressió del poder polític i religiós (temples, palaus, tombes).
• Cultures clàssiques: Grècia (origen de la cultura europea, cerca de l’harmonia i la bellesa) i Roma (art homogeni i expansiu).
• Edat Mitjana: Naixement de l’art islàmic i desenvolupament de la Cristianitat medieval amb el Romànic i el Gòtic.
• Edat Moderna: Recuperació del llegat clàssic amb el Renaixement (s. XV-XVI) i posteriorment l’estil Barroc (s. XVII-XVIII).
• Edat Contemporània: Ruptura amb l’art tradicional a partir del darrer terç del segle XIX i sorgiment de les avantguardes.

4. Elements d’Arquitectura

L’arquitectura és la creació d’espais i volums practicables. Per a analitzar-la hem de conèixer les seues funcions, materials i elements estructurals.

A. Funcions dels edificis

• Religiosa: Temples (església, mesquita, sinagoga, basílica, catedral) i edificis funeraris.
• Àulica / Senyorial: Edificis al servei del poder (castells defensius, palaus).
• Civil i Pública: Edificis per a la gestió ciutadana (ajuntaments), usos econòmics (llojes, mercats), serveis (hospitals, termes) i espectacles (teatres, circs, amfiteatres).
• Commemorativa i Enginyeria: Arcs de triomf, columnes, ponts, aqüeductes, muralles.

B. Materials constructius

• Pedra: Duradora, resistent als incendis i monumental. S’utilitza en forma de carreus (regular), carreuons o mamposteria (irregular).
• Barro / Cuit: Tàpia, tova, maó, teula o rajola. Econòmic i fàcil de treballar.
• Fusta: Molt usada per a bigues i sostres; flexible però d’alta combustibilitat.
• Formigó (Opus caementicium): Barreja de ciment, aigua i pedres. Gran resistència estructural.
• Ferro: Generalitzat des de la Revolució Industrial per a estructures lleugeres i prefabricades.

C. Elements sustentants

• Mur: Element de tancament i suport. La disposició dels carrous s’anomena aparell (a corda, a tizó, en espiga, etc.).
• Suports verticals:
  • Columna: Secció circular (basa, fust i capitell).
  • Pilar: Secció poligonal. Si està adossat al mur, s’anomena pilastra.
  • Contrafort: Pilastra exterior de reforç al mur.

D. Sistemes d’obertura i coberta (Sustentats)

1. Sistema Arquitrabat (o Adovellat): Utilitza elements horitzontals (llindes, bigues, entaulaments). El pes descarrega de forma perpendicular cap al terra, la qual cosa limita la llargària dels espais.
2. Sistema voltat: Es basa en l’arc, una estructura corba feta de dovelles que desvia les empenyedes de manera lateral cap als suports.
   • Tipus d’arcs: De mig punt (semicircular), peraltat, apuntat u ogival, de ferradura, lobulat.
   • Bòvedes i Cúpules: Bòveda de canó, de creueria, d’aresta, cúpula semiesfèrica (que pot recolzar sobre petxines o trompes).

5. Les Arts Plàstiques: Escultura i Pintura

A. L’Escultura

• Tipologies:
  • Bult rodó (o exempta): Se la pot contemplar des de diferents angles. Segons la posició: dempeus, sedent, jacent, orant, eqüestre.
  • Relleu: Adossat a un pla (alt relleu, mig relleu, baix relleu).
• Materials i tècniques: Fusta (talla), pedra/marbre (esculpit), bronze (fosa amb motlle), argila, xut.
• Anàlisi formal:
  • Superfície i textura: Sensació tàctil (àspera, pulida, rugosa).
  • Volum i Espai: Volums oberts cap a l’exterior o tancats sobre si mateixos.
  • Moviment: En potència (tensió continguda) o en acte (captura de l’instant).
  • Llum i Color: La incidència de la llum crea efectes de clarobscur. Sovint les escultures clàssiques i medievals estaven policromades.

B. La Pintura

• Tècniques principals (segons el suport i l’aglutinant):
  • Al fresc: S’aplica sobre un mur arrebossat de calç encara humida.
  • Al temple: Utilitza aigua i aglutinants com l’ou o olis, principalment sobre taula de fusta.
  • A l’oli: Utilitza olis (lli, noguera) sobre llenç o taula, permetent capes meitat translúcides (veladures).
• Anàlisi formal:
  • Línia vs. Color: Predomini del dibuix delimitador o de la taca cromàtica.
  • Volum (Modelat): Sensació de 3D mitjançant el sombreador (clarobscur) o l’escorç.
  • Espai i Perspectiva: Tècniques per a simular la profunditat en una superfície plana (perspectiva cavallera, lineal o científica, i aèria).
  • Composició: Organització dels elements en el quadre (eixos de simetria, formes geomètriques, equilibri o dinamisme).

💡 Esquema ràpid per al comentari d’obres

Pas de l’anàlisi	Què hem de buscar?
1. Identificació i Context	Títol, autor, cronologia, estil, factors socials i culturals de l’època.
2. Anàlisi Formal	Materials, tècniques, suports, llum, color, composició, perspectiva o espai.
3. Funció i Significat	Tema (religiós, profà, etc.), funció original de l’obra i simbolicisme amagat.