Avui, 9 d’abril, viatgem en el temps fins a les acaballes de l’Edat Mitjana, concretament a l’any 1388. En una època dominada per cavallers amb armadures brillants i grans llinatges aristocràtics, es va produir un fet insòlit a les muntanyes de Suïssa que encara avui s’estudia com un exemple de resistència i estratègia militar: la Batalla de Näfels.

Per als estudiants de secundària que analitzeu el pas del feudalisme a l’edat moderna, aquesta efemèride és una lliçó magistral sobre com la determinació d’una comunitat petita i ben organitzada pot derrotar un imperi. Aquell dia, uns pocs centenars de muntanyencs del cantó de Glarus es van enfrontar a l’exèrcit de la poderosa casa dels Habsburg.

David contra Goliat als Alps

El context ens situa en plena expansió de la Confederació Suïssa. Els Habsburg, una de les famílies més poderoses d’Europa (que més tard regnaria a Espanya amb personatges com Carles I o Felip II), volien recuperar el control sobre els passos alpins, vitals per al comerç.

El matí del 9 d’abril, un exèrcit de cavalleria austríac d’uns 5.000 homes —una força d’elit per a l’època— va entrar a la vall de Glarus. Davant d’ells, només hi havia uns 400 o 600 pagesos i pastors locals. En teoria, la batalla hauria d’haver durat pocs minuts, però la geografia i l’enginy van canviar el guió.

L’estratègia de la pedregada

Els defensors de Glarus coneixien el seu terreny com ningú. En lloc d’enfrontar-se a la cavalleria en camp obert, es van situar a les vessants dels turons, aprofitant la boira i la pluja d’aquell dia de primavera.

Quan els austríacs van començar a saquejar el poble de Näfels, els suïssos van llançar un atac sorpresa. No tenien grans espases ni cavalls, però feien servir pedres gegants que feien rodolar muntanya avall i alabardes (una barreja de llança i destral) que resultaven letals contra els cavallers atrapats en el fang. La cavalleria austríaca, en pànic, va intentar fugir, però molts es van ofegar en intentar creuar el riu Linth sota el pes de les seves pesades armadures.

Per què aquesta batalla és important avui?

Estudiar la Batalla de Näfels ens permet reflexionar sobre temes molt actuals:

1. La crisi del sistema feudal: Aquesta batalla va demostrar que el cavaller noble ja no era invencible. El protagonisme passava a la infanteria, al poble planer, marcant el principi del fi de la cavalleria medieval.
2. Identitat i autodeterminació: Näfels és un símbol de la independència suïssa. Ens recorda que la identitat d’un país sovint es forja en la defensa comuna del territori i d’unes llibertats bàsiques enfront d’un poder absolutista.
3. L’adaptació al medi: És un exemple perfecte de com el coneixement del medi geogràfic pot compensar la falta de recursos materials. Un concepte que apliquem des de la geografia fins a l’ecologia.

Una tradició viva

A diferència d’altres batalles que queden oblidades en els llibres, la gent de Glarus encara celebra cada primer dijous d’abril el Näfelser Fahrt (el viatge a Näfels). Milers de persones caminen fins al lloc de la batalla per recordar els seus avantpassats.

Per als joves que ens llegiu, aquesta història ens ensenya que no importa com de gran sigui l’adversari o el repte que tingueu al davant; si teniu una bona estratègia, coneixeu les vostres fortaleses i treballeu en equip, podeu canviar el curs dels esdeveniments.

Què us sembla aquesta victòria dels pagesos sobre els cavallers? Us imagineu com devia ser defensar la vostra llar només amb el que teníeu a mà a les muntanyes? La història està plena d’herois anònims que, com els de Näfels un 9 d’abril, van decidir que el seu destí no el triaria cap rei.