Avui, 27 de març, no celebrem una batalla, ni el naixement d’un conqueridor, ni la firma d’un tractat fronterer. Avui celebrem una de les formes d’expressió més antigues, humanes i transformadores que existeixen: el Dia Mundial del Teatre.

Aquesta efemèride va ser instaurada l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO. Però, per què dedicar un dia sencer a les arts escèniques en un blog de ciències socials i història? Perquè el teatre no és només entreteniment; és el termòmetre de la llibertat d’una societat i una eina fonamental per entendre com hem canviat al llarg dels segles.

Un viatge a les arrels: Quan el teatre era política

Per als qui esteu estudiant Història o Clàssiques, recordeu que el teatre occidental neix a l’antiga Grècia (segles VI-V aC). En aquella època, anar al teatre no era una opció de lleure de cap de setmana; era un deure cívic. Les tragèdies de Sòfocles o Eurípides plantejaven dilemes morals i polítics que feien reflexionar els ciutadans sobre la justícia, el poder i el destí.

El teatre era el lloc on la societat es posava davant d’un mirall. Si un governant era un tirà, el teatre ho denunciava a través del mite. Si les dones o els esclaus patien injustícies, l’escenari era l’únic lloc on aquestes veus podien ressonar, encara que fos a través de personatges ficticis.

El teatre com a motor de canvi social

Al llarg de la història, el teatre ha estat sovint perseguit per les dictadures i els sistemes autoritaris. Per què? Perquè un actor sobre un escenari té el poder de dir veritats que ningú més s’atreveix a pronunciar. Durant el Segle d’Or espanyol, el teatre de Lope de Vega o Calderón de la Barca era el “diari” de l’època, on el poble veia representats els seus problemes.

Més endavant, al segle XX, autors com Bertolt Brecht van revolucionar l’escena amb el “teatre èpic”, buscant que l’espectador no només s’emocionés, sinó que sortís de la sala amb ganes de canviar el món. A casa nostra, durant la dictadura, grups de teatre independent van ser claus per mantenir viva la llengua catalana i la consciència democràtica en moments de foscor.

Per què els estudiants n’heu de ser protagonistes?

Actualment, en un món dominat per les pantalles individuals i la immediatesa de TikTok o Instagram, el teatre ens ofereix una cosa revolucionària: el present compartit.

1. Empatia real: En pujar a un escenari (o veure una obra), t’has de posar en la pell de l’altre. No és un “like” ràpid; és entendre les raons d’algú que no pensa com tu.
2. Pensament crític: El teatre ens ensenya a no quedar-nos amb la primera impressió. Hi ha subtextos, silencis i gestos que ens expliquen la complexitat humana.
3. Habilitats comunicatives: Perdre la por a parlar en públic, controlar la respiració i treballar en equip són competències que us serviran per a qualsevol professió que trieu en el futur.

El missatge internacional

Cada any, una personalitat destacada del món de la cultura escriu un missatge per a aquest dia. És una tradició que va començar el 1962 amb el cineasta Jean Cocteau. El missatge ens recorda que, malgrat les guerres, les crisis econòmiques i les pandèmies, el teatre sempre sobreviu perquè els éssers humans necessitem que ens expliquin històries cara a cara.

Aquest 27 de març, us convidem a anar al teatre, a apuntar-vos al grup d’arts escèniques de l’institut o, simplement, a llegir una obra dramàtica. Com deia Federico García Lorca: “Un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, si no està mort, està moribund”.

Fem que el teatre estigui més viu que mai!