Avui, 25 de març, ens aturem en una d’aquelles dates que han configurat el mapa polític, econòmic i social sota el qual vivim actualment. Viatgem fins a la ciutat eterna, Roma, l’any 1957. Aquell dia, a la sala dels Horacis i els Curiacis del Palau dels Conservadors, es van signar els Tractats de Roma, l’acta de naixement del que avui coneixem com a Unió Europea. Com va passar Europa de ser un continent arrasat per la guerra a ser un espai de pau i col·laboració?
De les trinxeres als tractat
Només dotze anys abans d’aquella signatura, Europa estava en ruïnes. La Segona Guerra Mundial havia deixat milions de morts i un odi profund entre nacions veïnes. Però líders visionaris (els anomenats “pares fundadors” com Robert Schuman, Jean Monnet o Konrad Adenauer) van entendre que l’única manera d’evitar una tercera catàstrofe era fer que les economies dels països estiguessin tan lligades que la guerra fos, simplement, impossible.
El 25 de març de 1957, sis països (França, l’Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) van decidir fer un pas gegant: crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l’Euratom (per a l’energia atòmica).
Què va canviar realment aquell dia?
El Tractat de Roma no era només un paper sobre comerç. Va establir les bases de les “quatre llibertats” que avui dia molts de vosaltres aprofiteu, potser sense saber-ho:
- Lliure circulació de persones: Avui podeu viatjar, estudiar amb una beca Erasmus o treballar a qualsevol país de la Unió sense necessitat de visats complexos. Això va començar a germinar a Roma.
- Lliure circulació de mercaderies: Es van eliminar les duanes entre els països membres, fent que els productes fossin més barats i fàcils d’aconseguir.
- Lliure circulació de serveis i capitals: Va permetre que les empreses poguessin operar més enllà de les seves fronteres nacionals.
Un projecte de pau únic al món
A les classes de Ciències Socials sovint analitzem els conflictes, però el 25 de març és una lliçó sobre la resolució de conflictes. La Unió Europea és el projecte de pau més reeixit de la història moderna. Va aconseguir que països que s’havien matat entre ells durant segles passessin a compartir una moneda comuna (l’Euro), un Parlament i unes lleis de protecció del medi ambient i dels drets humans.
Per què ens importa avui?
Estudiar els Tractats de Roma ens serveix per entendre que la democràcia i la col·laboració no són coses que passin soles. Requereixen voluntat política, negociació i, de vegades, cedir una part de la pròpia sobirania per aconseguir un bé comú més gran.
En un moment en què sentim parlar d’euroescepticisme, de crisis de refugiats o del Brexit, mirar enrere cap al 25 de març de 1957 ens recorda d’on venim. Venim d’un continent fracturat i vam decidir construir un futur compartit.
Per als joves que ens llegiu: vosaltres sou la generació que viurà plenament aquest llegat. Conèixer els orígens de les nostres institucions us dóna les eines per criticar-les, millorar-les i, sobretot, per no donar mai la pau per descomptada.


Deixa un comentari