Avui, 20 de març, ens aturem en una fita que va canviar per sempre la nostra manera d’entendre l’Univers, el temps i l’espai. Ens desplacem fins a l’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial, quan un físic d’origen alemany anomenat Albert Einstein va publicar als Annalen der Physik el seu article definitiu: “Els fonaments de la teoria general de la relativitat”.

Per als qui sou estudiants de secundària, el nom d’Einstein us sona segur, però potser la seva teoria us sembla una cosa abstracta o només per a científics de bata blanca. Res més lluny de la realitat! El que va passar aquell 20 de març és la base de la tecnologia que portes a la butxaca i de la nostra comprensió del cosmos.

Un nou mapa de l’Univers

Fins que va arribar Einstein, tothom creia en les lleis d’Isaac Newton. Es pensava que la gravetat era una mena de força invisible que “estirava” els objectes. Però Einstein va tenir una idea revolucionària: la gravetat no és una força d’atracció, sinó una curvatura de l’espai i el temps.

Imagineu que l’Univers és una gran lona elàstica estesa. Si hi posem una bola de bitlles al mig (que seria el Sol), la lona es deforma i s’enfonsa. Si llencem una bala petita (la Terra), aquesta no es mou en línia recta, sinó que segueix la corba creada per la bola de bitlles. Això és el que anomenem òrbita.

El temps ja no és absolut

Aquesta efemèride és vital per a les Ciències Socials i Naturals perquè ens ensenya que la realitat depèn de l’observador. Einstein va demostrar que el temps no passa igual de ràpid per a tothom. Si et mous molt de pressa o estàs a prop d’un objecte molt massiu (com un forat negre), el teu rellotge anirà més lent que el de algú que està a la Terra.

Això, que sembla ciència-ficció (com a la pel·lícula Interstellar), és real. De fet, els satèl·lits GPS que fan servir els nostres mòbils han de corregir els seus rellotges segons les equacions d’Einstein; si no ho fessin, les nostres aplicacions de mapes s’equivocarien per quilòmetres cada dia!

Una lliçó de pensament crític i pau

Publicar una teoria tan complexa i trencadora en mig d’una guerra mundial (1916) no va ser fàcil. Einstein ens dóna una lliçó de valors que treballem a l’aula:

1. Qüestionar l’establert: No va tenir por de dir que Newton, el gegant de la ciència, s’havia equivocat en la seva concepció del temps. El progrés humà neix de la capacitat de dubtar del que tothom dóna per cert.
2. Cooperació internacional: Malgrat que Alemanya i la Gran Bretanya estaven en guerra, va ser un astrònom britànic, Arthur Eddington, qui anys més tard va viatjar per fotografiar un eclipsi i demostrar que Einstein tenia raó. La ciència parla un llenguatge universal que hauria d’unir els pobles.

El llegat d’Einstein.

Avui, quan mirem les imatges que ens envia el telescopi James Webb, estem veient la confirmació d’aquelles equacions publicades fa més d’un segle. Einstein ens va ensenyar que som part d’un teixit còsmic interconnectat.

El 20 de març de 1916 ens recorda que la imaginació és tan important com el coneixement. Einstein va arribar a aquestes conclusions fent “experiments mentals”, imaginant què passaria si pogués viatjar sobre un raig de llum. La vostra curiositat i la vostra capacitat de fer-vos preguntes incòmodes són les que construiran les teories del futur.