Avui, 19 de març, molts celebreu el dia del pare o Sant Josep, però en el món de la història i les ciències socials, aquesta data marca un dels moments més vibrants i decisius de la nostra edat contemporània. Ens hem de traslladar a l’any 1812, a una ciutat de Cadis assetjada per les tropes de Napoleó, per presenciar la proclamació de la primera Constitució espanyola, coneguda popularment com “la Pepa”.

Un oasi de llibertat enmig de la guerra

Imagineu el context: gairebé tota la Península Ibèrica estava ocupada per l’exèrcit francès. El rei Ferran VII era a l’exili (o més aviat, retingut a França) i el país es trobava en plena Guerra del Francès. Cadis, gràcies a la seva posició estratègica i a la protecció de la flota britànica, es va convertir en l’últim reducte de resistència.

Allà, en una església de l’illa de León, es van reunir diputats vinguts de tots els racons (inclosos representants de les colònies d’Amèrica i les Filipines). Aquells homes no només volien guanyar una guerra; volien aprofitar el buit de poder per enterrar definitivament l’Antic Règim i el poder absolut dels reis.

Per què “la Pepa” va canviar les regles del joc?

Fins al 19 de març de 1812, la gent no eren “ciutadans”, eren “súbdits”. Això volia dir que no tenien drets, només obligacions cap al rei. La Constitució de Cadis va capgirar-ho tot amb conceptes que avui ens semblen naturals però que llavors eren revolucionaris:

1. La Sobirania Nacional: El poder ja no venia de Déu cap al Rei, sinó que residia en la Nació (el conjunt dels ciutadans).
2. La Divisió de Poders: Per evitar tiranies, el poder es dividia en tres: el legislatiu (les Corts feien les lleis), l’executiu (el Rei les aplicava amb límits) i el judicial (els tribunals independents).
3. Drets fonamentals: Es reconeixia, per primera vegada, la llibertat d’impremta (la fi de la censura), la inviolabilitat del domicili i el dret a la propietat.
4. Sufragi universal masculí: Tot i que encara faltava molt per al vot femení, va ser un pas gegant que tots els homes adults poguessin participar en la política.

Un llegat global des de terres andaluses

La importància del 19 de març va traspassar les nostres fronteres. “La Pepa” es va convertir en un model per a les futures constitucions d’Itàlia, Portugal i, molt especialment, per a les noves repúbliques que estaven naixent a l’Amèrica Llatina. Va ser el far que va il·luminar el liberalisme europeu durant tot el segle XIX.

La Constitució de 1812 ens ensenya que, fins i tot en els moments més foscos (com una guerra o una pandèmia), la ment humana és capaç de dissenyar estructures de convivència més justes. Aquells diputats podrien haver-se limitat a parlar de tàctiques militars, però varen decidir parlar de llibertat.

El destí de la Constitució

Malauradament, quan Ferran VII va tornar el 1814, va trair el jurament a la Constitució, la va abolir i va perseguir els liberals. Però la llavor ja estava plantada. El crit de “¡Viva la Pepa!” es va convertir en un codi secret dels qui somiaven amb la democràcia.

Avui, el 19 de març, és un bon dia per recordar que els drets i les llibertats de què gaudim no han caigut del cel, sinó que són el fruit de la valentia d’aquells que, entre bombes i setges, van gosar escriure que tots som iguals davant la llei.

Què us sembla? Sabíeu que el nom de “la Pepa” venia per haver-se proclamat el dia de Sant Josep? Creieu que avui dia encara hem de defensar els valors que es van escriure a Cadis fa més de 200 anys?