Avui ens aturem en una data que fa bategar el cor de la història social i política: el 18 de març de 1871. Aquell dia, a la ciutat de París, va començar una de les experiències més fascinants, radicals i, finalment, tràgiques de l’edat contemporània: la Comuna de París.

La Comuna és el primer exemple a la història en què la classe treballadora va prendre el control d’una de les capitals més importants del món per intentar construir una societat completament nova.

Com va començar tot? Un matí de canons i resistència

França acabava de perdre la guerra contra Prússia i el país estava en una situació crítica. El govern oficial, refugiat a Versalles, tenia por del poble de París, que estava armat i organitzat a través de la Guàrdia Nacional. El matí del 18 de març, el cap del govern, Adolphe Thiers, va enviar les tropes a buscar els canons que els ciutadans guardaven al barri de Montmartre.

Però el govern no comptava amb la força de la solidaritat. Les dones de París, les primeres a llevar-se, es van posar davant dels tancs i van demanar als soldats que no disparessin contra els seus germans. Els soldats, en lloc d’obeir, van confraternitzar amb el poble. Aquella mateixa tarda, el govern va fugir de la ciutat i el poble de París es va trobar, de sobte, que era l’amo del seu propi destí.

Una revolució de valors: Què volia la Comuna?

Tot i que només va durar 72 dies, la Comuna va aprovar decrets que encara avui ens semblen d’una modernitat increïble. Per a vosaltres, joves ciutadans, aquestes eren algunes de les seves propostes més trencadores:

1. L’Educació laica i gratuïta: Van ser els primers a separar totalment l’Església de l’Escola, defensant que l’educació havia de basar-se en la ciència i la raó, no en la fe.
2. La igualtat de les dones: Durant la Comuna, les dones van tenir un paper polític fonamental. Líders com Louise Michel van lluitar per la igualtat salarial i pels drets de les treballadores.
3. La democràcia directa: Els càrrecs públics eren elegits per la gent i podien ser revocats en qualsevol moment si no complien amb la seva feina. A més, el seu sou no podia ser superior al d’un obrer especialitzat.

La tragèdia i el llegat

Malauradament, la història de la Comuna té un final fosc. El maig de 1871, l’exèrcit de Versalles va entrar a la ciutat i va dur a terme una repressió brutal coneguda com la “Setmana Sagnant”. Milers de communards van ser executats o enviats a l’exili.

Però, per què ho recordem avui?

• Símbol d’esperança: La Comuna va demostrar que una altra manera d’organitzar la societat era possible, on la solidaritat passava per sobre del benefici econòmic.
• Drets Socials: Moltes de les coses que avui donem per fetes (com la separació entre l’Estat i la religió o l’escola pública) es van assajar per primera vegada en aquells mesos frenètics a París.
• Art i Cultura: La Comuna va destruir la Columna Vendôme (símbol de l’imperi) i va apostar per un art que fos per a tothom, no només per a les elits.

Reflexió final

El 18 de març ens ensenya que la història no és només el que fan els reis o els presidents, sinó el que decideix fer la gent comuna quan s’uneix. La Comuna de París ens recorda la importància de la participació ciutadana i la lluita constant per la justícia.

Per als joves, i no tants joves, que ens llegiu: el món que tenim avui és fruit de moltes lluites del passat. Conèixer-les ens dona les eines per entendre quines batalles hem de lliurar nosaltres per un futur més igualitari.