Per a moltes generacions de pares, avis i mestres, el 14 de març és una data marcada pel dol, però sobretot per la gratitud. Tal dia com avui de l’any 1980, en un tràgic accident d’avioneta a Shaktoolik, Alaska, moria el naturalista i divulgador més gran que ha donat aquest país: Félix Rodríguez de la Fuente.

Si avui tenim una consciència ecològica, si entenem la importància de protegir els llops o les àguiles, i si ens fascina la vida salvatge a través de la pantalla, li ho devem en gran part a ell. Per als estudiants de secundària, Félix no és només un personatge del passat, sinó el precursor del moviment ecologista modern.

L’home que parlava amb els llops

Félix va ser un home avançat al seu temps. En una època (els anys 60 i 70) on la natura es veia com una cosa que calia “vèncer” o “explotar”, ell va aparèixer a les pantalles de televisió amb la seva sèrie documental “El Hombre y la Tierra”. Amb una veu tènue però apassionada, va aconseguir que milions de persones es quedessin fascinades mirant el vol d’un falcó o la vida social d’una gossada de llops.

El seu gran mèrit va ser canviar la mentalitat de tota una societat. Abans d’ell, el llop era vist com l’enemic del ramader que calia exterminar. Félix va demostrar que el llop era una peça fonamental de l’ecosistema, el “guardià de la salut” de les nostres muntanyes. Gràcies a la seva pressió i a la seva capacitat de convicció, es van aprovar les primeres lleis de protecció de la fauna ibèrica.

Conéixer la figura de Félix Rodríguez de la Fuente ens permet entendre temes clau a l’aula:

1. L’Ecologisme com a ciència i ètica: Félix no només ensenyava animals; explicava la etologia (el comportament animal) i la interconnexió de tots els éssers vius. Ens va ensenyar que “la Terra no pertany a l’home, sinó que l’home pertany a la Terra”.

2. El poder de la comunicació: Va ser un mestre de la ràdio i la televisió. Sabia que per protegir la natura, primer calia que la gent se n’enamorés. Avui, en l’era del canvi climàtic, el seu mètode segueix sent vàlid: la informació rigorosa combinada amb l’emoció.

3. L’exploració i el risc: Va morir precisament fent el que més li agradava: filmar la natura salvatge, en aquest cas una cursa de gossos de trineu a Alaska. La seva vida és un exemple de passió portada fins a les últimes conseqüències.

Un llegat que hem de recollir

Curiosament, Félix va morir el dia que feia 52 anys. El seu llegat no es va aturar amb l’accident. Moltes de les reserves naturals que visitem avui i moltes de les espècies que s’han salvat de l’extinció (com l’àguila imperial o el mateix llop ibèric) són fruit de la llavor que ell va plantar.

Per als joves que ens llegiu, la figura de Félix és una invitació a aixecar la vista de les pantalles i mirar el nostre entorn amb la mateixa curiositat i respecte que ell tenia. Ell deia que “estem vivint en una illa de vida en un univers hostil”. El nostre deure és mantenir aquesta illa viva i verda.

Què en penseu de la seva idea que “no podem estimar el que no coneixem”?