Avui, 13 de març, commemorem l’aniversari de la mort (l’any 1913) d’una dona que va néixer en l’esclavitud i va morir com un símbol universal de la resistència: Harriet Tubman.

Tot i que la seva mort va ocórrer fa més d’un segle, la seva vida és una lliçó magistral per a les classes de Ciències Socials sobre com la voluntat d’una sola persona pot canviar el destí de centenars. Harriet no només va aconseguir escapar de la seva pròpia esclavitud, sinó que va dedicar tota la seva existència a alliberar els altres i a lluitar pel dret al vot de les dones.

El “Ferrocarril Subterrani”: Una xarxa de llibertat

Harriet Tubman és famosa per ser la “maquinista” més valenta del Ferrocarril Subterrani (Underground Railroad). No es tractava d’un tren real, sinó d’una xarxa clandestina de cases segures, túnels i camins secrets que portaven els esclaus des del sud dels Estats Units fins al nord, on l’esclavitud era il·legal, o fins al Canadà.

Durant la dècada de 1850, Harriet va fer 19 viatges de tornada al sud, jugant-se la vida en cada incursió. Es deia que “mai va perdre un passatger”. La seva astúcia era llegendària: feia servir les cançons espirituals negres com a codis secrets i es guiava per l’Estrella del Nord enmig de la foscor dels boscos.

Més que una exploradora: Soldat i Sufragista

A l’institut sovint ens quedem amb la imatge de Harriet com a guia de fugitius, però la seva activitat política va anar molt més enllà, fet que la converteix en un personatge històric complex i fascinant:

1. Espia i infermera: Durant la Guerra de Secessió americana, va treballar per a l’exèrcit de la Unió com a cuinera, infermera i, el que és més increïble, com a espia i exploradora. Va ser la primera dona a dirigir un assalt armat durant la guerra, l’expedició de Combahee River, que va alliberar més de 700 esclaus d’un sol cop.
2. Lluitadora pel vot femení: Un cop acabada la guerra i abolida l’esclavitud, Harriet no es va retirar a descansar. Va dedicar els seus últims anys a lluitar al costat de líders com Susan B. Anthony per aconseguir el sufragi femení, defensant que la llibertat no seria completa fins que les dones tinguessin veu política.

Per què la recordem avui ?

La figura de Harriet Tubman ens permet debatre temes que són d’actualitat rabiosa a les nostres aules:

• La desobediència civil: Harriet va trencar lleis injustes (com la Llei d’Esclaus Fugitius) perquè considerava que hi havia una llei moral superior: el dret a la llibertat. On és el límit entre la legalitat i la justícia?
• La resiliència: Malgrat patir una lesió cerebral greu des de jove que li provocava atacs i visions, mai va permetre que les seves limitacions físiques l’aturessin.
• La solidaritat: Podria haver-se quedat segura al Nord, però va decidir tornar al perill per ajudar els altres.

Un símbol que perdura

El 13 de març de 1913, Harriet Tubman va morir a Nova York, però la seva veu no es va apagar. En els últims anys, hi ha hagut un moviment social molt fort als Estats Units per posar el seu rostre en els bitllets de 20 dòlars, substituint el d’Andrew Jackson (un president propietari d’esclaus). Aquest debat ens ensenya com els països revisen la seva història per decidir quins referents volen homenatjar en el seu dia a dia.

Per als joves que ens llegiu, Harriet ens ensenya que no importa d’on vinguis ni quines cadenes t’intentin lligar: sempre hi ha un camí cap a la llibertat si tens el coratge de buscar la teva pròpia “Estrella del Nord”.