Avui, 11 de març, ens aturem per retre homenatge a un home que no va conquerir països ni va guanyar batalles amb armes, però que va salvar més vides que qualsevol general en tota la història de la humanitat. Tal dia com avui de l’any 1955, moria a Londres el científic escocès Alexander Fleming, el descobridor de la penicil·lina.

Per als estudiants de secundària que sovint veieu la ciència com una llista de fórmules avorrides, la història de Fleming és la prova definitiva que la curiositat, l’observació i, fins i tot, un “error” afortunat, poden canviar el rumb del món.

L’error més brillant de la història

Tots hem sentit a parlar de la penicil·lina, però recordeu com es va descobrir? No va ser en un experiment planificat al mil·límetre. L’any 1928, Fleming va marxar de vacances i va deixar el seu laboratori una mica desendreçat. En tornar, va observar que en una de les plaques de cultiu on creixien bacteris (Staphylococcus), hi havia aparegut un florit (un fong) que havia matat tots els bacteris al seu voltant.

En lloc de llençar la placa a la brossa i enfadar-se per la contaminació, Fleming es va preguntar: “Per què aquest fong mata els bacteris?”. Aquell fong era el Penicillium notatum. Fleming havia descobert el primer antibiòtic.

El pas de la ciència a la societat

Tot i que el descobriment va ser el 1928, no va ser fins a la dècada dels 40, en plena Segona Guerra Mundial, que altres científics com Florey i Chain van aconseguir fabricar-la en massa. Fins llavors, una simple ferida infectada o una pneumònia podien ser una sentència de mort.

La penicil·lina va canviar la història de la medicina:

1. Augment de l’esperança de vida: De sobte, malalties que havien delmat poblacions senceres durant segles es podien curar amb una injecció o una pastilla.
2. L’era dels antibiòtics: Va obrir la porta a tota una nova indústria farmacèutica i a una millora radical de la salut pública mundial.

La mort de Fleming l’11 de març de 1955 ens serveix per reflexionar sobre el paper de l’investigador en la societat. Ell mai va voler fer-se ric amb el seu descobriment; entenia que la ciència era un bé comú. De fet, va decidir no patentar la penicil·lina perquè considerava que era un regal per a la humanitat que havia de ser accessible per a tothom.

Aquesta és una lliçó magistral d’ètica per als joves: l’èxit no es mesura només pels diners o la fama, sinó per l’impacte positiu que deixem en els altres.

Un repte per al segle XXI: El perill de les superresistències

Avui, des de rpuigserversocials.com, volem que aquesta efemèride no sigui només un exercici de nostàlgia. Fleming, en el seu discurs del Premi Nobel, ja va avisar d’un perill: si fem servir malament els antibiòtics, els bacteris aprendran a defensar-se.

Actualment, l’aparició de superbacteris resistents als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la salut global. El millor homenatge que podem fer a Fleming aquest 11 de març és ser responsables:

• No us automediqueu mai amb antibiòtics.
• Seguiu sempre les instruccions del metge fins al final del tractament.
• Valoreu la investigació científica com el pilar fonamental del nostre benestar.

“De vegades un troba el que no està buscant.” — Alexander Fleming.

La història de Fleming ens ensenya a mantenir els ulls oberts. Qui sap si un de vosaltres, mirant una cosa que sembla un error o una molèstia, acaba trobant la solució a un dels grans problemes del futur.